09.04.2019 - 05:00
L’actual allau de missatges sobre alimentació i salut amenaça d’aniquilar el bon juí a l’hora de prendre decisions en un assumpte tan quotidià i important. Qui no s’ha sentit confós després de llegir, a vegades en un mateix dia, notícies contradictòries? Que si beure una mica d’alcohol és o no és bo per al cor, que si menjar carn augmenta el risc de càncer o que en realitat el risc és incert… Altres informacions ens parlen dels beneficis de menjar xocolata, bròcoli, productes sense gluten i molts més aliments amb increïbles propietats, o dels avantatges de seguir una determinada dieta d’aprimament. L’encreuament de camins entre l’alimentació i la salut és un terreny en el qual floreixen els mites, els missatges erronis, la publicitat encoberta, les recomanacions de gurus i el sensacionalisme en nom de la ciència. I totes aquestes deficiències informatives estan probablement relacionades.
«L’encreuament de camins entre l’alimentació i la salut és un terreny en el qual floreixen els mites»
Ara tenim més informació que mai sobre nutrició. Però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable i, sobretot, per a entendre les limitacions de la ciència per a donar resposta a tantes preguntes que ens fem sobre com afecta la salut el que mengem i el que deixem de menjar. L’abundància de mites i creences errònies sobre alimentació i salut obeeix, en bona mesura, a aquesta cerimònia de la confusió. Pensar, per exemple, que beure alcohol amb moderació és millor per a la salut que no beure’n gens és un mite alimentat per informacions parcials i prejuís, perquè el conjunt dels resultats de la investigació indica justament el contrari i no hi ha raons científiques per a beure per motius de salut. Les proves científiques també indiquen que són probablement falses algunes idees esteses com, per exemple, que els edulcorants artificials són perjudicials per a la salut, que els suplements antioxidants prevenen les malalties i que les begudes energètiques contraresten els efectes de l’alcohol.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Gonzalo Casino, doctor en Medicina, professor de periodisme científic, investigador del Grup de Recerca en Comunicació Científica (GRECC) i director de projectes de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) en la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (Espanya).