Misteris, enigmes i capítols inèdits de ‘El mar’ de Blai Bonet

El dia 2 de novembre arriba a les llibreries una nova edició de la novel·la de Blai Bonet, El mar, la millor obra de l’escriptor mallorquí, que ha marcat la literatura catalana contemporània. Es va publicar el 1958 a l’editorial Aymà, en la col·lecció ‘Club dels Novel·listes’, i va ser el primer llibre que va editar Joan Sales en aquest segell. Però aquesta nova edició és especial, i tota una novetat, perquè incorpora com a apèndix nou capítols que es troben en l’original mecanografiat que Blai Bonet va enviar a la censura, que avui es conserva a l’arxiu de la censura d’Alcalá de Henares.

El volum nou té un epíleg de l’especialista Xavier Pla, que ajuda a comprendre la importància del procés d’edició i publicació d’aquesta novel·la i les vicissituds que va seguir. Des d’aquest punt de vista, es mostra plena de misteris. Hem parlat amb Xavier Pla perquè ens els expliqui i ens parli de les dimensions de l’obra.

D’entrada, a l’epíleg del llibre, Xavier Pla situa Blai Bonet: «La seva veu literària solar, exaltada, radical i alhora contradictòria, que sempre sotragueja la consciència del lector, que es veu abocat tant a mirar-se de cara al fons del mirall com a obrir totes les finestres davant la immensitat de l’aire lliure.» I també diu: «L’escriptura sacsejada i trasbalsada de Blai Bonet, de vegades inquietant i enigmàtica, precursora del textualisme (aquí hi ha Biel Mesquida i, una mica més enllà, Quim Monzó), va portar la literatura catalana a explorar espais d’expressivitat mai vistos abans. Bonet concep la literatura com un acte de risc, de tensió extrema, d’una gran força interior.»

Xavier Pla qualifica El mar com una «obra expansiva, que desborda les fronteres tradicionals, en què la poesia és inseparable de la novel·la i la novel·la dels dietaris i tots alhora són indestriables de la seva obra com a crític d’art o com a articulista.» I, en concret, en diu: «Seixanta anys després de ser publicada, El mar és una novel·la que no ha envellit gens i que mereix tota l’atenció dels lectors d’avui. […] És bàsicament una reflexió existencial sobre la condició humana a partir de les vivències radicals i subjectives d’un grup d’adolescents interns en un sanatori de tuberculosos.»

L’original mecanografiat d’El mar a l’arxiu de la censura
Però el fet és que quan es va trobar l’original mecanografiat d’El mar a l’arxiu de la censura es va descobrir que l’obra publicada era substancialment diferent, molt més llarga i amb més personatges, que en el text que finalment es va publicar es troben fusionats. Xavier Pla ha investigat sobre les diferències entre totes dues versions i el temps que va trigar a arribar a la impremta la definitiva.

Sobre la recerca i les troballes fetes, Pla explica a VilaWeb: ‘Hi ha molts misteris i enigmes de la reelaboració i la publicació de l’obra que no hem resolt. Per una banda, l’original que es va presentar a la censura es va autoritzar sense que s’hi ratllés ni una sola paraula. Es va autoritzar tal com es va enviar. I això és sorprenent, perquè és una novel·la que ataca la moral de l’època. Així i tot, Aymà no la va publicar tal com l’havia autoritzat la censura. Va tardar uns mesos a publicar-la i la versió que en va aparèixer és molt diferent, és la que coneixem. Per què? No ho sabem del cert.’

Pla continua dient: ‘Blai Bonet va presentar El mar al premi Joanot Martorell i el va guanyar. Al jurat hi havia l’editor Joan Sales, autor d’Incerta glòria. Sabem que li va agradar. També sabem que El mar va ser el primer llibre del qual Sales va tenir cura completa com a editor, en el sentit ampli del terme. I sabem que va intervenir-hi, que va exercir d'”editor” a l’anglosaxona. Només en tenim una prova, però és inequívoca; una carta que Sales va escriure a Xavier Benguerel, coeditor d’Aymà, on li deia: “Jo em penso que la tírria que em té Blai Bonet és per haver-li arreglat El mar…”‘

Però Xavier Pla també diu: ‘Van transcórrer uns quants mesos entre el moment que El mar va passar la censura i el moment que es va publicar, i tot indica que fou el temps que Sales va esmerçar en la novel·la. Però Sales no hi toca gairebé ni una coma; hi fusiona alguns personatges, en retalla alguns capítols, n’elimina algunes escenes i hi dóna un nervi central als dos protagonistes, en Manuel Tur i l’Andreu Ramallo. El resultat és exaltant, perquè és molt fidel a l’esperit i el temps de l’obra. L’original mecanografiat per a la censura ens mostra una novel·la més digressiva, amb molts personatges, més desconcertada.’

En aquest sentit, el treball d’edició de Sales va ajudar la novel·la. A més, va ser aquesta edició publicada que va reconèixer Blai Bonet en vida. Per això ni Xavier Pla ni l’editora de club Editor, Maria Bohigas, en cap moment no van considerar de publicar l’edició trobada en l’arxiu de la censura. Pla recorda que hi ha un precedent que ni l’un ni l’altre no volien repetir: la novel·la K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, de la qual Edicions 62 va publicar la primera versió, la que no va ser censurada. Però el fet és que era literàriament inferior a la segona versió, que és la que es va publicar; malgrat les accions de la censura, és una versió literàriament superior. Amb El mar no volien que es repetissin aquests dubtes a l’hora d’escollir versions. Per això, Bohigas i Pla es van decidir a publicar la versió reivindicada per Blai Bonet afegint-hi un apèndix amb nou capítols inèdits, que són la selecció dels capítols inèdits de la versió de censura que Pla va trobar de més qualitat.

Joan Sales i Camilo José Cela
L’epíleg de Pla diu que hi ha dos personatges determinants vinculats a El mar de Blai Bonet. L’un ja l’hem esmentat: és l’editor Joan Sales, que va tenir molta incidència en l’edició final de l’obra. Però n’hi ha un altre: l’escriptor Camilo José Cela, que en aquell temps residia a Mallorca i que Bonet considerava el seu mestre. Més i tot, la seva relació arribà a ser com de pare i fill. Tingueren amistat i una relació epistolar. A més, sembla clar que sense el llibre de Camilo José Cela Pabellón de reposo Bonet no hauria imaginat la seva novel·la, basada en l’experiència al sanatori de Caubet, d’adolescent, on es guarí de la tuberculosi. I aquest vincle fa pensar a Xavier Pla que podria ser la intervenció de Cela que va fer que no es toqués l’original de Blai Bonet. Recordem que Cela va ser censor també. Però d’aquest fet no n’hi ha cap prova.

L’epíleg de Xavier Pla també inclou una altra troballa, la crítica d’El mar que en va fer el 1958 Josep Maria de Sagarra –ja gran– a La Vanguardia, on el comparava amb Le mur de Jean-Paul Satre. Pla també es refereix al vincle de Bonet amb Pier Paolo Pasolini: ‘En la seva homosexualitat, en el seu cristianisme i la seva defensa del sagrat, en la seva reivindicació de la llengua i de la terra, en la seva passió filològica, en la seva preocupació per la noció de culpa, Bonet sempre va reconèixer Pasolini com un germà.’