La missió Pegasus des de dins: dels nervis espanyols a la indignació de la ponent

La missió Pegasus del Parlament Europeu a Madrid són dos éssers dins un mateix cos. Per una banda, els eurodiputats espanyols i per una altra, la resta. Una lluita interna que s’ha notat fins i tot en l’arribada a l’oficina parlamentària a la capital espanyola. L’ultradretà Jorge Buxadé (Vox) i l’ex-ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido (PP) han arribat pel seu compte, mentre que el gruix de la delegació, comandada pel president, Jeroen Lenaers, i per la ponent, Sophie in ‘t Veld, ha arribat plegada, amb un cert retard.

Els dies previs a la missió han estat especialment tensos perquè els eurodiputats han fet mans i mànigues per quadrar una agenda digna, tenint en compte la voluntat dels partits espanyols de boicotar la visita. Amb l’excusa de la moció de censura i que l’espionatge és judicialitzat –”no és un afer polític”, en paraules de fonts de la Moncloa–, cap autoritat de primer nivell no ha rebut, ni rebrà, la missió. “Podem comentar les conclusions aquí mateix”, ha dit, fent broma, Lenaers a les portes de l’oficina parlamentària.

El to semblava distès, però en les files espanyoles –molt disconformes amb les mencions al Catalangate en l’esborrany d’informe del comitè– les intencions eren molt clares: desacreditar Citizen Lab i negar qualsevol trama d’espionatge en massa contra l’independentisme. De fet, abans del tret de sortida de la missió, Zoido ha escalfat l’ambient justificant la intervenció dels mòbils de dirigents i activistes independentistes. En una entrevista a Onda Cero, ha afirmat que els CDR preparaven explosius i que eren una amenaça per a l’estat.

La primera reunió ha estat amb representants d’Amnistia Internacional (AI) i Rights International Spain (RIS). També s’havia citat Fundación Civismo, una entitat ultraespanyolista, que finalment no s’ha presentat. Mentre els periodistes feien fotografies de la sala i de la disposició dels eurodiputats, Buxadé i Zoido han agafat per banda l’eslovac Vladimir Bilcik (membre del PP europeu). El dirigent de Vox ha fet comentaris sobre la premsa en veu baixa.

En la seva intervenció, les ONG han reclamat eines efectives per a controlar programaris espia com Pegasus i han incidit en la necessitat que el govern i la justícia espanyols actuïn amb total transparència per esclarir el Catalangate i es comprometin a compensar les víctimes. “La via administrativa i la penal no han donat resultat. No donen respostes i la fiscalia ha estat passiva. No es compleixen els requisits d’una investigació imparcial, transparent i efectiva”, ha dit Patricia Goicoechea, directora de RIS.

Més tard, la ponent de Pegasus, Sophie in ‘t Veld, ha pres la paraula i admès la seva preocupació per la magnitud del Catalangate. “És molt, molt, molt, molt més gros que el cas d’Hongria”, ha declarat. Seguidament, els eurodiputats espanyols han demanat el micròfon per defensar l’actuació de l’estat. El primer ha estat Zoido que, primer de tot, ha lamentat la manca de pluralitat de les compareixents, motiu pel qual Leaners li ha tocat el crostó i li ha recordat que la fundació ultra no s’ha presentat, tot i haver rebut la invitació de la missió. Llavors, l’eurodiputat del PP ha parlat de “suposades escoltes il·legals a Catalunya” i ha menystingut el Catalangate.

El socialista Ibán García del Blanco ha remarcat que el CNI, en la comissió de secrets oficials del congrés espanyol, va admetre l’espionatge de divuit persones amb autorització de Pablo Lucas, magistrat del Tribunal Suprem. “Hi ha cap manera de fer que l’ús d’aquests programaris sigui proporcionat o són tan lesius que han de ser prohibits?”, ha demanat.

Finalment, l’ulatradretà Jorge Buxadé, que tenia el diputat català Alberto Tarradas entre els acompanyants, ha provat d’empastifar la feina d’Amnistia Internacional i Citizen Lab. “Quines connexions teniu entre vosaltres?”, ha demanat, abans d’atacar la representant de Rights International Spain per un “informe injuriós amb la policia de l’octubre del 2017” i un altre de 2020 en el qual “acusen els jutges de detencions il·legals”.

Aquesta ha estat l’única intervenció del dirigent de Vox, que, malgrat conservar el cartellet identificatiu a la sala de reunions, ha recollit la seva bossa de mà amb una cinta de la Mare de Déu del Pilar amb els colors de la bandera espanyola i ha desaparegut. Més tard ha dit que la missió era “un circ”, però no és clar fins a quin punt tot plegat ha estat una rebequeria amb l’equip de protocol, que l’ha fet seure al costat de la vice-presidenta de la comissió Pegasus, Diana Riba (ERC).

In ‘t Veld esclata i esbronca el PSOE

La segona reunió, ja amb la pressió del rellotge, ha estat amb els membres de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya. La sessió ha estat marcada per la tensió creixent entre la ponent de Pegasus, Sophie in ‘t Veld, i els eurodiputats espanyols, especialment el representant del PSOE, arran dels atacs al report de Citizen Lab. “Per què Citizen Lab es voldria jugar la seva reputació? Han publicat 50.000 telèfons infectats amb Pegasus i Predator. Per què haurien de fer perillar la seva reputació pel cas català? No té solta ni volta”, ha dit, visiblement indignada.

En la seva exposició, el diputat del PSC David Aparicio ha posat en dubte la finalitat de la comissió catalana i ha afirmat que l’estudi del laboratori canadenc sobre el Catalangate és esbiaixat. “Nosaltres som crítics amb l’informe de Citizen Lab. No és prou imparcial. No compleix ni la forma ni el fons d’un estudi imparcial”, ha dit, tot traçant una línia que més tard ha seguit Ibán García del Blanco: “Citizen Lab va denunciar vint-i-nou casos d’espionatge a l’Índia i al final només van ser cinc. No són infal·libles, potser no són seixanta-cinc [a Catalunya], potser són menys.”

En un segon torn de paraula, quan els atacs a Citizen Lab persistien, la ponent ha agafat el micròfon pel seu compte i ha tallat directament al diputat del PSC. “Han identificat infeccions en 50.000 telèfons d’arreu del món. No és una qüestió sobre Catalunya i prou”, ha sentenciat. Poc després, amb la pressió de l’horari –la missió s’havia de reunir amb el secretari d’Afers Europeu, Pascual Navarro, al Ministeri d’Afers Estrangers–, la sessió s’ha acabat entre corredisses i un Juan Ignacio Zoido abraonant-se al micròfon per mirar de salvar la dignitat d’Espanya pel seu compte. “A Espanya no es persegueix ningú per la seva ideologia, només es persegueixen delictes”, ha dit.

Elies Campo i la carta del Kremlin

Vespre enllà, els membres de la missió han tornat a les oficines parlamentàries per reunir-se amb els periodistes Miguel González (El País), que va publicar les filtracions del CNI sobre l’espionatge autoritzat, i Javier Chicote (ABC), que ha dit unes quantes vegades que l’informe de Citizen Lab és un estudi de part.

El primer d’arribar ha estat Juan Ignacio Zoido, amb un assessor. Mentre feien temps, l’eurodiputat ha lamentat haver de seure el costat de la ponent. “Cada vegada és pitjor”, ha afirmat. Minuts més tard ha arribat la resta de la delegació, que li han demanat com s’ho feia per arribar sempre primer. “És que he vingut a fer una escombrada [per si hi ha micròfons]”, ha dit, fent broma, abans d’admetre que es movia amb un vehicle propi.

En la seva intervenció, González ha mencionat la discrepància entre el nombre d’espiats que identifica Citizen Lab i els que reconeix el CNI. El periodista ha dit que hi ha unes quantes explicacions plausibles, però cap de definitiva. Sobre això, ha parlat de possibles falsos positius –cosa que el laboratori canadenc nega–, que el CNI menteixi –una opció que descarta: “Per què no haurien d’admetre casos menors, si han admès l’espionatge a Aragonès?”– o la possibilitat que hi hagi més agents implicats.

“Voldria trencar una llança a favor de Citizen Lab perquè posa sobre la taula un problema que ens afecta a tots. Hi ha discrepàncies, però els dubtes, com el del paper d’Elies Campo, són desfasats del moment que el CNI admet les intervencions”, ha declarat. I ha afegit que no creu que la Moncloa comuniqués l’espionatge de Sánchez, Grande-Marlaska i Robles per tal de tapar el Catalangate.

D’una altra banda, Chicote ha justificat l’espionatge perquè el CNI té el deure de defensar la integritat territorial de l’estat espanyol, però no ha volgut minimitzar-ne l’abast. “No dubto de la professionalitat de Citizen Lab, però insisteixo en la necessitat d’una segona anàlisi, tenint en compte els vincles dels autors de l’informe i les víctimes.” I tot seguit ha retret que Campo fos coordinador de l’estudi, tenint en compte “les seves simpaties pel moviment independentista”.

Quant al nombre d’espiats, el periodista d’ABC ha dit que seixanta-cinc són una exageració. “Això implicaria una despesa de desenes de milions d’euros i fonts del CNI em diuen que tampoc no tenen prou mans per a fer una intervenció tan gran”, ha continuat. A més, ha afirmat que l’entorn de Puigdemont va controlar la data de publicació de l’informe per tal d’eclipsar “els nexes entre l’independentisme i Rússia”. Una teoria, la de la ingerència del Kremlin, que Zoido ha celebrat.

El socialista Ibán García del Blanco ha aprofitat l’avinentesa per enviar un dard a la ponent de Pegasus i persistir en el menyspreu a Citizen Lab. “Posa molt nerviosos alguns dels meus companys, però hi ha una diferència qualitativa molt important entre els seixanta-cinc espiats i els divuit admesos –ha dit–. Em costa molt d’entendre que una entitat com Citizen Lab hagi comès l’error de posar de coordinador una persona que és afí a l’independentisme.”

Abans, Sophie in ‘t Veld havia llevat importància a les acusacions de manca d’imparcialitat contra Citizen Lab, tot dient que la majoria eren falses o simplement producte de la desinformació. “Només a Espanya, de tots els països de la Unió Europea, es posa constantment en dubte la neutralitat de Citizen Lab. Només a Espanya”, havia lamentat.