21.03.2023 - 14:36
|
Actualització: 21.03.2023 - 17:39
Acabat de sortir de l’avió provinent de Xile, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha arribat a peu a l’oficina del Parlament Europeu de Madrid per a comparèixer davant de la missió Pegasus. Flanquejat per Meritxell Serret i Ernest Maragall, el president ha esquivat un totterreny de la Guàrdia Civil —davant de l’ambaixada dels Estats Units— abans de topar-se amb un núvol de càmeres a l’entrada de l’edifici. “Hem estat espiats en la nostra vida personal i en la nostra activitat política pel simple fet de defensar la independència de Catalunya”, ha declarat.
Uns pisos més amunt, a la sala de reunions, la delegació europea esperava els polítics catalans. Això sí, amb l’equipatge llest per a sortir disparats cap a Barajas aquesta mateixa tarda. L’eurodiputat i ex-ministre Juan Ignacio Zoido (PP) recorria l’espai visible molest per la gran expectativa mediàtica de la cita —uns periodistes gràfics, fent colzes per aconseguir lloc, han tombat un got d’aigua sobre el lloc assignat a la consellera—, tenint en compte el baix nivell de la majoria de contactes de la missió.
Acompanyats d’un seguici important, Aragonès, Serret i Maragall han entrat a la sala poc després que la majoria de mòbils rebessin l’alerta informativa de l’inici de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Tal com va fer ahir, el representant de l’extrema dreta espanyola, Jorge Buxadé, no s’ha presentat a la sessió.
En el seu torn de paraula, els polítics catalans han relatat com van ser espiats amb Pegasus, tot i no tenir cap causa judicial oberta, i han denunciat les traves de l’estat a l’hora d’investigar el Catalangate i rescabalar-ne les víctimes. Aragonès ha lamentat que, nou mesos després de presentar una denúncia, el jutge encara no ha ordenat cap diligència sobre el seu cas.
D’altra banda, Serret ha assenyalat que va ser espiada quan era representant de la Generalitat davant de la Unió Europea a Brussel·les. “L’estat espanyol em va espiar en territori belga. Em pregunto si tenien autorització de les seves autoritats per a fer-ho, si no seria una violació de la sobirania nacional belga”, ha explicat.
Zoido encén els focs artificials
L’ex-ministre del PP ha recriminat a Aragonès, Serret i Maragall que hagin posat en dubte la qualitat democràtica de l’estat. “Aquí no es persegueixen ideologies, només fet delictius”, ha insistit, tal com va fer ahir en una intervenció desesperada quan bona part de la missió Pegasus havia abandonat la trobada amb la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya.
Seguidament, ha justificat l’espionatge i ha posat dos exemples. Per una banda, els suposats contactes de l’entorn de Carles Puigdemont amb Rússia —”generen l’interès de l’estat i de la resta de la UE”— i la causa contra els membres dels CDR del 23-S. “Segons informes de la Guàrdia Civil i de la fiscalia, nou persones tenien explosius i constituïen una banda terrorista”, ha dit, tot recordant “l’apreteu” del president Quim Torra al parlament.
“Jo no tinc cap contacte amb Rússia. Quines són les evidències per a justificar el meu cas? La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat?”, li ha respost després Aragonès, que lamentat que es va assabentar pels mitjans que el CNI va confirmar el seu espionatge. “No tinc coneixement que estigui essent investigat per cap delicte. Què ho justifica?”, ha continuat.
“Citizen Lab, el gran enemic de l’estat”
L’eurodiputada polonesa Róża Thun (liberals) ha deplorat el to del dirigent del PP. “No som aquí per a jutjar si Catalunya ha de ser un estat. Som aquí per discernir si la seguretat nacional i els secrets oficials ho poden tapar tot”, ha declarat, després de recordar la idea —ja expressada ahir— de sol·licitar la intervenció de l’Europol per esclarir de manera independent i àgil els casos d’espionatge com el Catalangate. Així mateix, ha lamentat que, en un context d’opacitat i poca informació, es consideri “Citizen Lab el gran enemic de l’estat espanyol”.
En el seu torn, la francesa Anne-Sophie Pelletier (esquerra europea) ha lamentat que la missió Pegasus ha topat amb tota mena d’obstacles abans d’arribar a Madrid. “Aquesta missió ha estat molt difícil. Ha estat molt difícil venir i aconseguir de tancar un pla de treball”, en referència al boicot espanyol per tal de reduir al màxim la substància de les reunions. “Em sap molt de greu el que han hagut de viure”, ha dit finalment a Aragonès, Serret i Maragall.
El PSOE surt en defensa d’Espanya
“Vull deixar clar que a Espanya no es persegueixen idees, es persegueixen delictes. Si no, vostès no estarien gestionant un territori autonòmic”, ha afirmat el socialista Ibán García del Blanco, abans de lloar Espanya com “un país de països” a diferència d’altres estats europeus, en referència al francès, que “no permeten que el català sigui oficial”.
Posteriorment, Blanco ha intentat de justificar l’espionatge de Serret dient que “quan es van produir aquestes escoltes i seguiment” tenia vigent una causa judicial al Tribunal Suprem. En el cas de Maragall, a qui van alertar del seu espionatge Citizen Lab i WhatsApp el 2020, abans de la irrupció del gruix del Catalangate, l’eurodiputat ha afirmat que hi ha un informe alternatiu que ho nega.
El representant del Defensor del Poble avala l’espionatge
Amb la sortida d’Aragonès de la sala, la majoria de periodistes s’han esfumat. El següent en comparèixer, després de la negativa del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha estat el director de l’àrea de seguretat i justícia d’aquesta institució, Andrés Jiménez. Abans de l’inici de la sessió, Buxadé ha reaparegut i l’ha saludat efusivament, mentre es queixava del “circ dels partits separatistes”. Uns minuts després, qui s’ha afegit a la conversa ha estat Zoido. “Home, Juan Ignacio”, ha dit Jiménez, quan l’ha vist i s’han fos en una abraçada. Llavors ha tret el mòbil i li ha ensenyat unes fotografies personals.
En la seva intervenció, el funcionari ha defensat la investigació d’ofici sobre els divuit casos d’espionatge reconeguts pel CNI. “Havíem de verificar si existien les autoritzacions i si estaven prou fonamentades”, ha detallat Jiménez, que no ha volgut entrar en concrecions sobre la informació classificada que van consultar. “El CNI va complir la constitució i la llei. Potser es podria repensar o actualitzar el marc jurídic [que regula les intervencions], però seria bo que es fes amb una majoria àmplia perquè és una qüestió d’estat”, ha afegit.
Seguidament, els eurodiputats han començat a intervenir, però qui no ho ha fet ha estat Zoido que, tot i la vehemència de l’abraçada amb Jiménez, ha abandonat la reunió al cap de pocs minuts. La ponent, la neerlandesa Sophie in ‘t Veld (liberals), ha expressat els seus dubtes sobre la proporcionalitat i la legalitat de l’actuació del CNI, tot preguntant sobre el valor de l’informe de Citizen Lab i qui hi ha rere la resta d’espiats que no reconeix l’estat.
Jiménez ha declarat que ignora qui hi ha rere la resta d’infeccions amb Pegasus. Pel que fa a la proporcionalitat de l’actuació, ha dit que “el sacrifici d’un dret fonamental en benefici d’altres valors” és una ponderació que va fer el magistrat del Suprem Pablo Lucas. “És un tema que decideix el jutge. Per a nosaltres, terreny judicial és una frontera”, ha continuat.
El PSOE intenta de desacreditar les víctimes del Catalangate
El socialista Ibán García del Blanco ha preguntat a Jiménez si alguna de les víctimes del Catalangate s’han posat en contacte amb el Defensor del Poble per a denunciar a l’espionatge o la lentitud de les causes judicials. “No li puc dir. Pel principi de reserva, si han presentat una queixa, no li puc comentar”, li ha respost el funcionari. Seguidament, el representant del PSOE ha anat una mica més enllà i ha atacat directament a les víctimes.
“Li volia demanar, vostè que és un jurista de molt més nivell que jo, si existeix en algun lloc del món el dret absolut de saber si s’està essent investigat. Si s’investiga un narcotraficant, el primer que es fa és dir-li? Això és un exemple. Crec que no. Ho dic perquè alguns s’han queixat aquí amargament que se’ls investigava sense que ho sabessin”, ha afirmat.
La resposta de Jiménez ha estat molt breu: “No sé si això existeix.” Llavors, ha agafat el micròfon Róża Thun, que li ha retret a l’eurodiputat espanyol que manipulés les demandes de les víctimes. “Reclamen que se’ls hauria d’haver informat després [un cop tancada la investigació], fet que tampoc no va passar”, ha dit l’eurodiputada, mentre Blanco, amb una expressió contrariada, li deia coses en veu baixa.
