25.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 26.09.2022 - 14:51
El 24 de novembre de l’any passat, la NASA va enviar la primera sonda a l’espai amb l’objectiu de desviar Dimorphos, el satèl·lit d’un sistema binari d’asteroides que han anomenat Didymos. Batejada com Double Asteroid Redirection Test (DART), és a dir, “Prova de Redireccionament d’un Asteroide Doble”, aquesta és la primera prova que fa l’agència governamental per a protegir la Terra de possibles impactes de grans asteroides.
Quan hi haurà l’impacte?
Aquesta nau, de cinc-cents quilos, impactarà contra la lluna Dimorphos, de 160 metres de diàmetre. La missió pretén de desviar l’asteroide d’una manera controlada. Concretament, l’impacte arribarà el 26 de setembre a les 23.14 UTC, la 01.14 hora catalana. La missió, segons que explica la NASA, es desenvoluparà com una prova tecnològica que servirà perquè en un futur la Terra estigui més preparada per possibles amenaces d’objectes.
Toni Santana-Ros és investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB) i col·labora en la missió, treballant per l’Agència Espacial Europea (ESA). Forma part de l’equip científic que fa observacions amb telescopis de la Terra estant per a analitzar i obtenir informacions sobre l’asteroide. “Podem saber dades sobre la seva forma, la rotació i la seva òrbita perquè la missió sigui un èxit”, destaca. El nom de la missió ve donat perquè “s’ha d’apuntar molt fi“, diu, atès que la nau va a una velocitat de sis quilòmetres per segon i haurà d’impactar en un objecte relativament petit, cosa que “a escala astronòmica és filar molt prim”.
En aquest sentit, la nau ha d’estar preparada per redirigir-se de manera autònoma. L’aparell conté una càmera que visualitza la llum de l’asteroide i es va redireccionant per mitjà d’uns propulsors que l’encaren cap a l’asteroide. “Abans, ha calgut saber que l’asteroide és allà, quina mida té, com gira la lluna on vols impactar. Tot això és una feina que hem fet a l’Agència Europea Espacial, en coordinació amb la NASA”, explica.
Follow along with the #DARTMission spacecraft as it closes in on its target using our “Eyes on Asteroids” simulation: https://t.co/TVRBqE4mPj pic.twitter.com/wl2PXPCa4j
— NASA Solar System (@NASASolarSystem) September 23, 2022
Es podrà veure a la Terra?
L’impacte només es podrà observar al sud de l’Àfrica. “Àsia i Europa són massa al nord, a Amèrica encara serà de dia i a Austràlia tampoc no es podrà observar”, diu. Amb telescopis, els investigadors no veuen imatges espectaculars, sinó que només poden observar una mena de punt, però així i tot en poden extreure molta informació només analitzant-ne la variació de la lluminositat.
Què passarà en el moment de l’impacte?
Quan el dard impacti contra l’asteroide es despendrà molta pols, pedres i matèria. “De cop i volta és com si l’asteroide es fes molt més gros, i com més gros és, més brillant sembla.” En aquest sentit, si la meteorologia ho permet, es veurà com creix la lluminositat de l’objecte i, depenent d’això, es podrà calcular quanta matèria ha extret l’impacte, cosa que permetrà als experts de tenir informació sobre la composició de l’objecte i també de la seva estructura interna (porositat). L’investigador explica que el llançament, que no deixa de ser un pas més en el curs de la missió, es va triar en el moment en què menys combustible s’hagués de fer servir, perquè com més combustible, més cara serà la missió.
Què és la defensa planetària?
La defensa planetària és una realitat d’ençà de fa uns quants anys. Investigadors com Santana-Ros es dediquen a descobrir asteroides que podrien ser perillosos per a la Terra. “Podrien impactar amb la Terra d’aquí a un mes, deu anys o cent, per posar exemples, i per això els observem per a estudiar-ne l’òrbita i les seves característiques físiques (com ara la mida) i, en funció d’això, si poden ser més perillosos o menys.” Per això es fa un seguiment de la seva trajectòria, per confirmar que són un perill o descartar-ho. “Tenim una sèrie d’objectes que són en una llista anomenada ‘Risk list’ i tenen una probabilitat no nul·la d’impactar contra la Terra. El catàleg que ofereix l’Agència Espacial Europea inclou informació de tota mena, com ara la data, la mida, velocitat i probabilitat d’impacte.”
Descobrir un objecte perillós
La defensa planetària no s’ha arribat a emprar mai de manera activa. No obstant això, hi ha un procediment concret a seguir. Per exemple, si la NASA descobreix un objecte perillós, ho ha de comunicar al país on podria impactar. Més endavant, es decideix si s’evacua la ciutat o es demana alguna altra mesura de prevenció. Santana-Ros posa l’exemple de Txeliàbinsk, a Rússia, on un meteorit va causar mil ferits l’any 2013. “Quan l’asteroide va travessar l’atmosfera es va cremar molt ràpidament i això va provocar una ona de xoc, és a dir, una mena de bomba que va arribar a la ciutat i va trencar vidres i portes. Nosaltres volem evitar aquesta mena de danys.”
D’altra banda, hi ha la defensa planetària activa, que s’aplicaria en el cas que es descobrís un objecte que pogués afectar tot el món. I, precisament, la missió DART n’és la primera prova empírica. “Si tens un objecte que has descobert amb prou antelació o saps que d’aquí a vint anys impactarà i no es pot evacuar la població, has de desviar-ne l’òrbita.”
La missió HERA visitarà el mateix asteroide
A la missió DART l’acompanyarà d’aquí a quatre anys la missió HERA de l’ESA, la qual preveu de visitar el mateix asteroide per estudiar en detall el resultat de l’impacte i com ha modificat l’òrbita de Dimorphos. “Ara tenim DART, que d’alguna manera farà la feina bruta més d’impacte, del qual se n’encarrega la NASA. L’Agència Espacial Europea, per la seva banda, en farà una de més científica”, conclou l’investigador.
