[VÍDEO] Declaració de Puigdemont: “El procés només acabarà quan Catalunya sigui independent”

El president Carles Puigdemont ha commemorat el cinquè aniversari de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 amb una declaració institucional en què ha reivindicat la vigència de la proclamació i ha criticat la via del diàleg.

“Avui fa cinc anys, el Parlament de Catalunya va votar la declaració d’independència de la república catalana. Ho feia en un acte solemne, d’acord amb la llei formada precisament pel mateix parlament. Era una votació que tots els diputats fèiem a consciència, coneixedors que en aquell mateix moment l’estat espanyol estava perpetrant el cop d’estat que havia de dissoldre el parlament, destituir-me com a president i, com a conseqüència, destituir el conjunt del govern de Catalunya“, ha començat dient.

La decisió, ha continuat, “buscava la paràlisi del país i perjudicar el conjunt dels 7,5 milions de catalans com a càstig i escarment general“. I ha recordat: “Els diputats que vam participar en la votació sabíem què votàvem, i també ho sabia la minoria monàrquica, que amb la seva absència feia evident que l’única manera que tenia d’impedir la independència del nostre país seria per mitjans precisament no democràtics.”

“Ja teníem sobre la taula tots els elements que ens permetien de saber quina seria la reacció de l’estat en relació amb les nostres institucions, i quina seria la duresa de la repressió. Personalment, em vaig encarregar fins al darrer moment que tothom en fos conscient. Sabíem també que el primer que havíem de garantir en aquelles hores era la pau i la convivència, sense les quals no hauríem pogut arribar fins on havíem arribat, i més tenint en compte que l’estat no havia renunciat a l’ús de la violència per a impedir el nostre propòsit, tal com es va demostrar el dia del referèndum”, ha continuat.

La declaració d’independència “marcava l’inici d’un llarg i incert procés que només s’acabarà quan Catalunya sigui reconeguda com a estat independent. La via preferent per a fer-ho possible, la d’un acord amb l’estat espanyol basat en principis democràtics, lamentablement no era ni tampoc és practicable. La història i el present ens ho acrediten cada dia, i ja no cal que col·leccionem més frustracions confiant altre cop en la paraula d’un estat que fa de la mentida i dels incompliments la seva única política de relació amb Catalunya”.

Malgrat tot, ha reivindicat la vigència de la declaració. “Cinc anys després, no trobareu cap decisió del parlament que la va aprovar o del govern que n’és l’impulsor que anul·li, que suspengui o que revoqui la declaració d’independència. Durant aquests cinc anys, des de l’exili hem treballat per poder refer el camí que tots vam decidir d’emprendre i poder acordar les decisions coherents que ens permetessin de recórrer-lo. Hem preservat la legitimitat d’aquell acord del parlament que vincula el govern, i hem recordat als actors polítics que cap estratègia per a culminar la independència no pot prescindir, sinó tot el contrari, de la declaració d’independència que avui compleix cinc anys.”

És per això que Puigdemont creu que cal que l’independentisme s’aplegui per fer balanç de la situació. “Per veure si la via de la desmobilització i la dilució del conflicte que s’ha practicat en aquests anys ens ha proporcionat avenços en cap dels fronts que són vitals per al país, de veure si la dependència d’Espanya ha millorat vida dels catalans i si ha obert noves esperances en el futur, o bé ha passat exactament el contrari.”

D’aquesta manera, el president veu prioritari que l’independentisme afronti aquesta reflexió col·lectiva amb l’objectiu de determinar els passos següents que ha de fer el moviment. I per a això cal consensuar dos punts que Puigdemont ha qualificat de fonamentals.

El primer, que la via de la negociació amb Espanya no té cap recorregut, ni tan sols per a la millora de l’autogovern. “És una via que s’ha intentat durant dècades, i que només ha portat frustració“, ha dit Puigdemont. El segon, que la no-aplicació dels efectes polítics de la independència no n’anul·la la vigència, sinó que obliga l’independentisme a trobar els mecanismes adients per a desplegar-la. “Aquesta és una via que no s’ha intentat, i per la qual vam obtenir avui fa cinc anys l’aprovació del parlament per a intentar-la.”

I ha acabat dient: “Preparem-nos millor, ara que ens –i els– coneixem més bé, i intentem l’únic camí realista per a culminar la independència de la nostra nació. Visca Catalunya lliure.”