Missa sí, missa no, sí, no, sí, no, sí…

S’atansen les festes de la Mercè. La nova batllessa, Ada Colau, ja va anunciar que no assistiria a l’ofici catòlic que cada any se celebra a la basílica de la Mercè. Pel tarannà del nou govern municipal no hauria de ser cap sorpresa; al contrari, trobo que la decisió entra en coherència absoluta amb el seu ideari. No van trigar a aixecar-se les veus dels qui es pensen que són els garants d’una tradició secular, que volen expressar el seu desacord.

Val la pena de ressenyar que sóc del parer que la tradició ha d’estar al servei dels celebrants i no al revés. Ah, i que la tradició un dia s’inventa i un altre es mor, no és eterna. També sóc dels qui creuen amb un pragmatisme absolut que els actes de festa major cal que estiguin en sincronia amb els temps que es viuen. Els anacronismes en les expressions col·lectives populars només es justifiquen si són compartits i entesos per tots els qui hi participen, i no és el cas.

És probable que quan tothom era catòlic per força major, només pel fet de néixer, anar a un ofici de festa major ni es qüestionés, perquè formava part d’aquesta falsa normalitat que va viure la nostra societat en temps de dictadura i que va deixar una cua llarga que encara es mou. Però per sort els temps han canviat i l’assistència i participació o no en un acte litúrgic, sigui de la confessió que sigui, s’entén com una opció que entra dins el terreny més estrictament personal.

Algú s’ha parat a pensar què pensa un creient –hi insisteixo, de la confessió que sigui– quan el seu culte es veu convertit en un acte social o protocol·lari? No crec que un home o dona de fe vegi amb gaires bons ulls que el seu espai de recolliment i pregària es trobi envaït per qui no comparteix la seva fe i és allà per fer un paper i prou, per respectuós o tradicional que pugui ser aquest paper.

Però he de dir que em molesta o m’incomoda que s’argumenti una pretesa obligatorietat d’assistir com a batllessa a aquest ofici amb un simple ‘és tradició’ i punt. Em recorda certs tics totalitaris, com ara ‘és anticonstitucional’ o el terrible ‘perquè s’ha fet tota la vida’. Oimés quan en nom de la tradició es fan barbaritats. Només cal que feu una ullada a la festa del Toro de la Vega a Tordesillas i veureu què es pot arribar a fer en nom de la tradició. Evocar la tradició sense cap més argument és, al meu entendre, fer caure la festa i la tradició en l’immobilisme i empobrir-la, si no demostra un desconeixement sobre el tema.

També em molesta, i potser més encara, l’actitud contrària, aquella que pel fet que alguna cosa tingui continguts tradicionals o amb arrels religioses ja fa com una certa basarda o es qüestiona per sistema. ‘Mola’ més ser ‘pijoprogre’ i celebrar de manera desnaturalitzada i descontextualitzada que mantenir un cordó umbilical amb la tradició, tot molt modernet i global, tot i la pèrdua de referents culturals que això implica.

Des que participo la Mercè, i ara ja fa una pila d’anys, he vist com la festa experimentava canvis. Alguns només responien a qüestions pragmàtiques i alguns altres a la concepció de la festa, a l’essència. Tots plegats hem construït una festa molt potent, viva, atractiva i en construcció constant.

Tornant a la qüestió missaire, cal aclarir que la festa grossa barcelonina és descrita i protocol·litzada. Se’n va publicar el funcionament a la Gaseta Municipal temps enrere i va fer-se una atractiva publicació del text que duu per nom ‘Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona’. En cap moment el text no explicita que el batlle de la ciutat hagi d’assistir a la missa solemne, tot i que especifica que això que anomenem Matí de Festa Major s’articula a partir de la celebració de la missa concelebrada a la Mercè i la recepció a l’ajuntament.

Pel que fa al Seguici d’Autoritats, segons les informacions emeses des de la municipalitat, es manté. Ara, ja no sé si amb la participació de les autoritats municipals electes o no. Si és que no, la parada del seguici a la plaça de la Mercè deixarà de tenir el sentit que tenia fins ara. Si és que sí, cap problema: a les dotze en punt, mes o menys, amunt i cap a la plaça de Sant Jaume amb els gegants, el bestiari, la banda i les autoritats, tot i que la seqüencia de la ritualitat de l’acte s’haurà escapçat i per a anys vinents caldrà esmenar-lo o inventar alguna cosa per dotar-lo de la significació que es mereix.

Penso que la no-assistència d’Ada Colau a la missa de festa major hauria de ser interpretada com una oportunitat per a tots els agents que participen en la festa. El seu gest, agradi o no, torna a demostrar que la festa és mutant, canviant i ens brinda una oportunitat excel·lent per a debatre i revisar alguns aspectes del model festiu.