“Miris on miris, per tot hi ha guiris”

Baixar a l’Arenal pel camí de les Meravelles és seguir un tour d’hotels, turistes amb capells, souvenirs i sol. De fons, els para-sols tapen la mar. I a la costa, venedors ambulants atapeïts de tota classe d’artefactes, venen ulleres, pareos i gorres. N’hi ha que vénen cocos i meló, meló i cocos. I mojitos, o una beguda amb un color verdós amb gel fos que se li assembla. Dos furgons de la policia espanyola, que mai no hi són pels turistes que inunden la platja, ja esperen els residents per vigilar-los.

En aquest context, Mallorca Platja Tour ha tornat a ocupar una platja per reivindicar de poder gaudir d’aquells espais que ja no són dels residents. Avui, a l’Arenal de Palma, allà on fa dècades un ‘llonguet’ s’hi podia escapar a fer un capficó amb la família i on avui es troben alemanys i anglesos, sobretot, estirats i vermells com gambes damunt les tovalloles i amb samarretes del Bierkönig o del Megapark, la cerveseria més gran d’Europa a l’aire lliure –de l’imperi Cursach– i que es troba a pocs metres d’allà.

És al camí de les Meravelles on es troba el riu Concòrdia, tota una ironia de la situació que, precisament, reivindica aquest moviment: de concòrdia, amb el model turístic, poca. Minuts abans de les 10.00 arribaven els primers veïns, vestits amb samarretes grogues i banyador, davant el balneari número sis de l’Arenal, al Ballerman. Allà, amb nom guiri, ara és de dia i hi ha certa tranquil·litat, tot i que no falten ni les cerveses ni les sangries. De nit, és tot un escenari de festes de turistes beguts.

La protesta

Una pancarta groga, amb el lema “Ocupem les nostres platges”, s’estén devora la mar. Una bandera de Mallorca enmig i, darrere, dos dels protestants jugant a pales. Poc després, una dona mallorquina es queixa dels manifestants i els critica. “De què fas feina, nina?”, li pregunta amb condescendència a una de les veïnes que protesta. Li tira un cartell a terra que diu “Més domingueros, menys turistes”, i li retreu que no han de protestar contra el turisme, sinó que “han de venir turistes més bons, no dels que fan forats a les parets per passar d’una habitació a una altra”, en referència al que van fer uns holandesos la passada setmana en un hotel.

—Jo fa cinquanta anys que deman que no vengui gentussa. Però aquestes protestes el que fan és que els turistes se’n vagin. I demanen si hi ha problemes a Mallorca. Els mallorquins no hem de fer dois.

—Una hora i quaranta-cinc minuts per a baixar de Sant Elm a Palma. És això normal?, li contesta una de les protestants.

—Noltros no podem fer res, reina meva. Però així feis molt de mal.

—El mal ja està fet.

Amb sigles C.R. –no vol dir el seu nom per por de represàlies, diu–, una de les convocants de l’acte assegura que abans la convivència amb el turisme era equilibrada, però que “entre poc i massa, la mesura passa”. Davant els mitjans, protesta tot recordant: “Ja estam envaïts i colonitzats i no ens podem moure dins ca nostra.” La veïna diu que només volen donar visibilitat al moviment i que es vegi “l’hostilitat” al model turístic. “Que ens escoltin els governants, que canviïn les coses. No volem titulars, volem mesures reals i que les puguem palpar”, apunta.

Els manifestants s’han reunit a l’Arenal perquè és un dels punts candents del turisme de masses de les Illes. “Són punts estratègics on la indústria turística, mitja dotzena de famílies, són les que guanyen”, continua. Durant la protesta se senten càntics contra Melià i Barceló, dos dels imperis turístics hotelers del món i amb arrels a Mallorca. I un altre dels manifestants afegeix per darrere: “I si hem de cremar, cremarem.”

Capficó festiu

La protesta, malgrat algun incident aïllat, és de to festiu per part dels veïns. Tots ells, vora un centenar, es reuneixen on l’arena es troba amb l’asfalt per fer una correguda cap a la mar. Un capficó. Ho fan fent la conga, amb música popular de fons. I corrent fins a una mar que és ben calenta.

En aquests moments, i mirant la mar i banyant-te els peus, es fa difícil no recordar els versos de Maria Jaume i Pau Debon que diuen: “Això abans era un manantial / però l’aigua s’ha enverinat”, a la cançó “Hoteles, sol y playa”. Allà mateix, n’Eloy, un dels altres manifestants, assegura a VilaWeb que ells només critiquen que les Illes s’han dedicat al monocultiu turístic durant els darrers seixanta anys i que en platges que eren tranquil·líssimes, com aquesta mateixa, i unes altres de verges sense ningú, no hi cap ningú més. “Amb les platges plenes de turistes, popularitzades per Instagram, amb la costa plena d’hotels a primera i segona línia i amb lloguers turístics legals i il·legals, els residents ens sentim desplaçats i ja no podem venir a passar una estona tranquils a aquests llocs, que estan reservats al turisme”, sentencia, tot recordant que ell, per exemple, fa vint anys que no trepitja el Caló del Moro.

Més lluny de la mar, ja poc transparent, hi ha uns alemanys que beuen cervesa i tenen la música alta. Just al costat, dos activistes es posen a jugar a les pales. Ell, vermell per l’esquena, es gira i s’aixeca amb un to amenaçant. No va a més. De fons, se sent un “miris on miris, tot són guiris”, un “visca la platja, lliure!” i un “mallorquins, via fora!”. Una madrilenya vesteix una estelada, uns altres activistes tornen a fer un capficó. Pel mig, cartells que diuen, en anglès, “Guiri, Mallorca no és el teu parc temàtic” i “Alemanys, dir que Mallorca és el vostre 17è land és ofensiu!”

La televisió alemanya RTL es fa ressò de la protesta, així com l’emissora local en alemany Das Insel Radio. Els turistes veuen atònits la manifestació. Alguns enfadats: “Estam aquí relaxats prenent el sol, no molestam, i ells són els primers que molesten.” Uns altres entenen les protestes: “És normal que vulguin gaudir dels seus llocs, a mi també m’agradaria fer-ho si visqués aquí.”

Devers les 13.00, moment de la retirada, a poc a poc. “Platja i reivindicació. Ja hem fet el diumenge”, diuen dos d’ells mentre s’espolsen l’arena dels peus i parteixen cap a casa.