Mireia Vilamala: ‘No té sentit que ens facin anar al súper a comprar i no puguem collir l’enciam al costat de casa’

Mireia Vilamala és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona i està especialitzada en gestió de recursos naturals, serveis ambientals i agricultura ecològica. És tècnica de gestió de recursos naturals i desenvolupament rural al Parc Natural de Montsant. També és tècnica del Consell Comarcal del Priorat, on gestiona el Banc de Terres del Priorat.

Amb ella hem parlat de com afecten les mesures de confinament en les àrees rurals, quan són mesures pensades des d’una mentalitat urbana. I del manifest que s’ha impulsat per mantenir l’horta d’autoconsum. Precisament, avui a mig matí, Protecció Civil via Twitter ha repensat la prohibició i ha anunciat “que a partir d’ara es pot anar a l’hort a collir els productes necessaris per a l’autoabastament”. També li hem preguntat sobre com afecten i poden afectar més endavant les mesures econòmiques per pal·liar la crisi que se’n deriva. Afavorirà alguns aspectes de la vida rural i la pagesia o aquesta situació serà l’estocada definitiva al món de pagès?

Mireia Vilamala va néixer a Barcelona fa quaranta-dos anys. El seu besavi era de la Morera del Montsant. En fa disset que va canviar la ciutat per aquest poble del Priorat, una petita comunitat de només quaranta habitants.

—Quina vida féu aquests dies?
—Visc com tothom, confinada, però amb un entorn privilegiat, que reconforta, si més no a la vista. No patim la clautrofòbia d’estar en un lloc tancat i petit. Visc en una finca, està vallada i puc fer coses. En aquest sentit és un avantatge, però d’altra banda ens sentim molt vulnerables. Som una població molt petita amb molt pocs serveis bàsics al nostre abast. De manera que tenim un entorn privilegiat però som molt vulnerables.

—Com s’organitza una comunitat de quaranta habitants en confinament?
—Quaranta habitants suposa un entorn molt controlat. Som com una petita família i mirem de fer molta solidaritat entre els veïns. Tenim gent gran, que és població de risc. De manera que si algun veí baixa a la farmàcia (a la Morera no en tenim), compra els medicaments per aquells que més ho necessiten. Cada divendres l’alcaldessa baixa a la farmàcia. Tenim una botigueta al poble i el que mirem és de comprar en aquesta botiga el que ens fa falta. Per una banda, per mantenir-la oberta, perquè és l’únic negoci que s’ha pogut mantenir obert. La resta és negoci de restauració, i els restaurants han hagut de tancar. A la botiga comprem el producte fresc i d’aquesta manera potenciem el comerç de proximitat. Si no hauríem d’anar al super, posant-nos en risc altra vegada.

—Tinc entès que han multat un home dels Guiamets perquè el van trobar a l’hort collint un enciam. Un hort seu, d’autoconsum, al mateix poble… No té més risc desplaçar-te al supermercat a comprar l’enciam?
—És que és un fet cultural que en el món rural moltes famílies tinguin una petita extensió de terra per a l’autoconsum. Però ara no poden accedir a l’enciam fresc, les bledes, les cols… És una conseqüència d’aquesta visió urbana des de la qual es fan les normes. I no té sentit que ens facin anar al super a comprar i no puguem collir l’enciam al costat de casa.

—Aquesta situació de prohibició d’anar als horts que estiguin fora del domicili, ja ha posat en moviment diferents entitats agrícoles i ramaderes, que han redactat un manifest on es reclama la regulació d’aquesta activitat. Volen que anar a l’hort es consideri adquisició d’aliments.
—Per mi l’hort domèstic, a banda del que diu el manifest, que és un dels pilars de la sobirania alimentària dins del paradigma de la sostenibilitat global, és una activitat saludable i un estalvi econòmic en aliment fresc per a moltes famílies. I justament ambdues coses són imprescindibles en aquests moments. I des del meu punt de vista, és una activitat solitària o familiar amb risc zero de contagi.

—Aquest fet fa molt explícit que els decrets i mesures imposats fins ara en relació a la Covid-19 són pensats, sobretot, per a la vida urbana. Com us condicionen quan s’apliquen en una comunitat rural com la vostra?
—Podríem fer una vida molt més saludable, perquè tenim molt de territori i molt poca densitat de població. Pensa que la Morera és el terme municipal més gran del Priorat i tenim quaranta habitants, però no podem anar al bosc. No podem anar al bosc però podem anar al súper. A casa anem amb estufa de llenya i no podem anar a buscar la llenya, però sí que podem anar al súper a comprar-la. És una situació surrealista no poder fer ús de l’entorn. I això sobretot posa en relleu la precarietat del sector primari, la precarietat de la pagesia. Perquè el que prioritzen és el sector professional. Al Priorat aquest sector professional és sobretot el dels cellers, que també ho estan patint, perquè ara no poden exportar el seu producte. Però els cellers tenen els seus assalariats i aquests poden anar a treballar. Però què passa amb les famílies pageses, què passa amb les feines del camp? En el millor dels casos, un de la família és l’autònom, que és qui està donat d’alta com a agricultor. Però les feines del camp no les pot fer ell sol. Estem en temps de poda, d’esporgar, de plantar peus nous, de fer una sèrie de feines que no les pot fer un de sol. La prohibició que un fill pugui ajudar el seu pare en aquestes feines també és un problema gros.

—Hi ha altres casos?
—Al Priorat hem implantat un banc de terres i portem molts casos de mediació entre propietaris de finques que les tenen perdudes o pagesos que es jubilen i joves agricultors que les estan agafant. Aquesta precarietat del sector i tot el procés burocràtic que t’imposen per arribar a les ajudes, ha fet que molta gent comenci a funcionar durant un temps, fins que no fa la ‘jove incorporació’ i comença a pagar autònoms. Aquesta gent que no està legalitzada en aquest procés de començar a funcionar, per no haver-se donat d’alta d’autònoms encara, doncs ara no pot sortir a treballar i les finques s’estan perdent.

—Davant d’aquesta realitat, quines mesures creieu que s’haurien d’aplicar específiques per a les zones rurals perquè els avantatges de què disposen puguin revertir a favor de la població?
—Com a mínim, dins d’una mateixa població, poder fer aquestes feines agràries, mantenint la seguretat pertinent. Sobretot en els casos de les explotacions familiars. I en els conreus i horts d’autoconsum, s’hauria de fer una normativa específica. Una altra cosa és que gent de ciutat es traslladi cap aquí. En aquest sentit, agraïm el confinament per evitar el risc de contagi, sobretot per aquesta vulnerabilitat de serveis que tenim.

—De quin servei sanitari disposeu?
—Tenim els serveis tan justets en l’àmbit sanitari que si algú agafa el virus, patirem molt, perquè no arribarem al subministrament bàsic, perquè no el tenim. Pensa que fa dos o tres mesos ens van treure el torn de tarda del CAP (Centre d’Atenció Primària). Només tenim dos metges ara amb disponibilitat per a diferents pobles del nord de la comarca. Nosaltres estem a vuit quilòmetres del nostre CAP, que es troba a Cornudella. Només hi ha dos CAP per tot el Priorat.

—A la pagesia, un moment de crisi com aquest li pot suposar una estocada difícil de superar? Zones rurals com la vostra ja arrosseguen d’abans problemes de despoblació, manca de relleu generacional pel que fa als joves en el món agrari… D’aquests temes en parleu aquests dies al Fòrum agrari (espai de trobada de la gent vinculada a la pagesia i a l’agricultura del Priorat)?
—Entre nosaltres parlem de totes aquestes casuístiques, sí. Sabem que en un primer moment serà dur, però crec també que la situació ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre la nostra realitat: hem de prioritzar el petit productor que tenim a prop, el petit pagès que fa les coses ben fetes, que fa paisatge, producte de qualitat. Tenim la possibilitat d’apostar per un circuit de petits productors enfront d’un sistema capitalista agressiu, dominat per la indústria i pels grans intermediaris.

—Viure una situació tan traumàtica de confinament també pot fer que hi hagi famílies que decideixin canviar la ciutat pel camp i que s’esdevingui un nou moviment neorural.
—Potser sí que hi haurà gent que es plantejarà viure en un entorn més saludable i es donarà una nova entrada de neorurals. Però també ens hem de plantejar si tenim capacitat d’incorporar-los. Clar, tenim uns serveis molt precaris i molt poca aigua i les telecomunicacions precàries… Vull dir que les dificultats del món rural van una mica més enllà d’aquesta vida saludable. La gent ha de poder treballar des del món rural. Per això, més enllà d’endevinar què pot passar, jo confio que sigui una oportunitat per reflexionar sobre l’empremta que deixem en la natura i de com fem les coses.

—Parleu d’apostar per uns recursos que ara les petites comunitats rurals no tenen. Fer arribar internet a totes les cases és una reivindicació que ja fa anys que demaneu per evitar que la gent se’n vagi i captar-ne de nova.
—Aquí no tenim una vida acomodada. Ja hem parlat del servei sanitari, però al Priorat de benzineres només en tenim dues en tota la comarca; caixers per treure diners, no en tenim, els han tret; gas natural, no en tenim, depenem del gas butà; internet?, ja ho hem dit; tenim problemes amb el sistema de depuració de les aigües; el clavegueram; la recollida de la brossa; la potència elèctrica… Tot això posa en evidència que si no tenim uns serveis bàsics, també és complicat viure aquí.

—I malgrat aquestes mancances, el Priorat és un territori més ben preparat que d’altres, perquè fa temps que penseu, debateu i treballeu des de les associacions i ens locals sobre quin futur voleu per a la vostra comarca. L’associació Prioritat ha estat clau en aquest sentit i teniu el banc de terres, el Fòrum agrari i d’altres fòrums de debat i acció.
—La nostra aposta és sensibilitzar la població del que tenim, pujar l’autoestima i sortir dels circuits convencionals, perquè la pagesia tal com està plantejada, venent a grans intermediaris a uns preus tan baixos, és insostenible. I encara que nous neorurals vulguin venir aquí, intentant recuperar finques abandonades, si no s’hi poden guanyar la vida, tampoc se’n sortiran. I amb el banc de terres el que intentem és que joves que tenen estudis agraris i es volen dedicar a l’agricultura ho puguin fer, perquè hi ha molt de coneixement però no hi ha accés a la terra. I, alhora, com he dit, hem de sensibilitzar la gent que compri el producte del territori, perquè aquesta pagesia pugui viure de la terra.

Manifest per a mantenir l’horta d’autoconsum durant el temps de confinament

Dijous 2 d’abril s’ha donat a conèixer el manifest ‘Cal mantenir l’horta d’autoconsum!’, que demana a Protecció Civi i al Departament d’Interior que reconsiderin la mesura que impedeix fer-se càrrec dels horts d’autoconsum, ja que entra en contradicció literal amb el Reial Decret que permet la circulació per a l’adquisició d’aliments. La iniciativa, impulsada per les entiats Aresta Cooperativa, Arran de Terra, l’Ortiga Agricultura Ecològica, l’Arada Creativitat Social i Ramaderes de Catalunya, busca adhesions d’altres entitats, col·lectius i ajuntaments. La intenció és enviar la petició al Departament d’Interior de la Generalitat el dia 6 d’abril. Llegiu tot el manifest.