Mireia Vehí: “Pot passar als annals de la història com una reforma del codi penal en clau populista”

La reforma del codi penal pactada entre el govern espanyol i ERC es comença a tramitar avui al congrés espanyol, un acord que ha generat debat entre els partits independentistes. Els republicans ho valoren positivament perquè aparta del codi penal un delicte anacrònic com és la sedició; Junts i la CUP, per la seva banda, opinen que el canvi del text amplia els supòsits per a imputar el delicte de desordres públics. En parlem amb la diputada de la CUP al congrés espanyol Mireia Vehí.

—Com penseu esmenar la reforma del codi penal?
—Ens sembla molt bé la derogació de la sedició, però tenim claríssim que el trasllat de l’esperit de la sedició a l’ordre públic és inacceptable. Estem pendents de veure com articularem la tramitació parlamentària, però farem una oposició claríssima a la idea que es planteja de l’ordre públic. Serà el centre de la nostra crítica, perquè a partir d’ara es penalitzaran coses com les ocupacions pacífiques de rectorats o d’oficines bancàries. La reforma dels tres articles d’ordre públic no són bones ni per al moviment independentista, ni per als moviments socials ni tampoc per a la ciutadania en general, perquè es criminalitza el dret de protesta.

—La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va dir que la reforma era “una gran victòria” i que no entendria que hi votéssiu en contra.
—Hi ha qüestions que Marta Vilalta no té en compte. Perquè va dir que la nova redacció era més acurada, però l’article 557 parla de tres supòsits: violència i intimidació sobre persones i coses, que s’obstaculitzin les vies públiques, o bé posar en risc la vida o la salut de les persones envaint instal·lacions o edificis. Però Vilalta no diu que el concepte d’intimidació trenca tota la concreció. És un concepte infinit. No necessites proves. La intimidació fa impossible cap concreció. I una segona qüestió a la qual no es refereix Marta Vilalta és l’agreujant que parla d’idoneïtat per afectar greument l’ordre públic. Això vol dir que no hi ha d’haver afectació, depenent de quina interpretació judicial se’n faci. Jo no veig per cap costat que aquesta reforma sigui més justa en la gestió de l’ordre públic.

—En el cas que s’aprovés la reforma proposada, el codi penal resultant seria millor que el que hi ha ara?
—És una pregunta complexa. Depèn per a qui. És una bona notícia que es derogui sedició, és una bona notícia que es posi fi a una de les puntes de llança de la reforma del codi penal del 2015 per part del PP, però és una mala notícia que l’ordre públic incorpori l’esperit de la sedició. Per a les plataformes d’habitatge, la reforma serà pitjor. És una reforma expressa per a collar els moviments populars i la part més heterodoxa de la protesta a les portes d’una crisi econòmica sense precedents.

—És una reforma pensada més per a la classe política que no per als moviments de base?
—Exacte. Aquesta és la perspectiva que ha volgut donar-li el PSOE. És la resposta que es veurà a Catalunya. Els moviments organitzats entendran que s’elimini la sedició, però no que no puguin ocupar una oficina bancària per protestar contra un desnonament. Hem de veure com es concreta i qui en surt més mal parat, però també hem de veure què passa amb la llei mordassa. La tríada repressiva de l’estat espanyol és: sedició, llei mordassa i l’antiga reforma del codi penal del PP. Ara sembla que la primera es deroga, amb la segona veurem què passa i la tercera muta i passa a ser una reforma que va directament a castigar els moviments de protesta. Malauradament, pot passar als annals de la història com una reforma del codi penal en clau populista per a reprimir la dissidència a les portes d’una crisi sense precedents.

—Aleshores, per què creieu que ERC ha acceptat aquest text? Míriam Nogueras diu que el PSOE els ha colat un gol per l’escaire.
—Jo crec que la voluntat dels negociadors d’ERC no era criminalitzar la protesta. No sé si els han colat un gol, els han fet xantatge o bé el PSOE ha tirat pel dret, això ho hauran de dir els responsables d’ERC i també dels comuns. Perquè jo no em crec tampoc que els artífexs de les negociacions per part dels comuns o de Podem vulguin criminalitzar la protesta.

—Jaume Asens va dir en una entrevista que gràcies a la reforma del codi penal la repressió serà més complicada.
—Sí, però després va rectificar. En una entrevista a El Salto va dir que potser era veritat que la reforma podia tenir uns efectes no desitjats. Per tant, la situació és que el PSOE, no sé per quin mitjà, ha forçat ERC i els comuns a presentar una reforma que criminalitza la protesta. Una altra cosa –que no diu ERC clarament– és que la derogació de sedició i el possible acord en malversació siguin reformes fetes ad hoc per a la gent que encara té processos vinculats al referèndum d’autodeterminació. I que la gestió de l’ordre públic és una batalla que han perdut amb el PSOE. El que hauria de fer ERC és animar tothom a fer pressió i ajudar-los a negociar per plantar cara parlamentària. El problema és que no fan això, i els comuns tampoc.

—Creieu que la reforma pot servir per a facilitar una hipotètica extradició de Puigdemont, tal com va dir la vice-presidenta Nadia Calviño?
—Jo no sé què té a veure aquesta reforma amb Puigdemont. Veurem com acaba la qüestió de malversació. Puigdemont no ha passat per la justícia, i aquesta reforma afecta els condemnats. Una altra de les guerres que hi pot haver en la tramitació parlamentària és evitar que això afecti els exiliats en negatiu. Això no es preveu en la proposició de llei. Però amb la llei a la mà, tot i que a l’estat espanyol això no és sinònim d’encertar els càlculs, només afecta les persones condemnades, no pas les que tenen pendent una condemna.

—I no creieu que ajuda al retorn de Marta Rovira?
—Ho repeteixo, la reforma del codi penal impacta en aquella gent que ha estat jutjada. Una altra cosa és que hi hagi qui consideri que si es rebaixen penes, llavors la gent de l’exili pot decidir de tornar. Però això és entendre l’exili només en termes de condemnes al codi penal i no com un espai de protesta o un espai polític volgut i buscat. És millor anar pas a pas. Veurem què passa. Queda clar que el PSOE arenga els seus. Igual que Pedro Sánchez surt en una entrevista a La Sexta a explicar la reforma de la sedició com si no hi tingués res a veure, Pere Aragonès fa una declaració institucional com si hagués aconseguit una cosa molt grossa.

—Sereu a la manifestació que ha convocat l’ANC el dia 6 de desembre?
—Crec que l’ANC es precipita quan convoca una manifestació tota sola. Nosaltres treballem per ajuntar el màxim d’organitzacions i que no sigui una convocatòria només de l’ANC. És important que part del país digui a ERC, al PSOE i a Unides Podem que fan una reforma que va en contra del dret de protesta. I quan diem dret de protesta, ho diem de manera concreta, del moviment independentista. La gent que queda per jutjar. Aquesta setmana s’ha processat vuit persones per la investidura de Puigdemont. Això, amb el nou codi penal, són més penes.

—Per què no heu volgut negociar el pressupost que es votarà avui?
—Partim d’una altra perspectiva. De tot allò que es negocia, no arriba res. Per exemple, ERC va dir que sí al pressupost de l’any passat a canvi d’un redactat determinat a la llei audiovisual, i ERC va acabar votant que no a aquesta llei. I Bildu l’any passat va negociar uns aspectes de la llei d’habitatge i al final, aquesta llei, no cal que l’esperi ningú, en els termes que va negociar. Per tant, que ara ERC hagi arrencat centenars de milions d’euros ens sembla una bona notícia. Però la mala notícia no és si s’invertiran aquí o allà, sinó que és possible que aquests milions no arribin mai. Tot allò que es negocia amb el govern espanyol en context de pressupostos, no s’executa mai.