Mireia Plana: “Hi haurà segregació si els centres han de fer el seu projecte lingüístic”

Prop de cent cinquanta personalitats de l’àmbit de la cultura ja han signat el manifest “Defensem l’escola en català” contra la introducció del castellà a l’escola mitjançant la modificació de la llei de política lingüística. Una oposició plural i directa que esquerda el relat atiat aquests darrers dies per a fer passar bou per bèstia grossa i dir que la modificació de la llei de política lingüística blinda la immersió. L’entitat de la societat civil que més ha empès contra la modificació ha estat la Plataforma per la Llengua, que aquests darrers anys s’ha destacat per la seva feina constant de denúncia de les discriminacions lingüístiques, de la feblesa de la immersió i de la manca de continguts audiovisuals en català. En parlem amb Mireia Plana, vice-presidenta de l’entitat.

—Arran de les protestes per la modificació de la llei de política lingüística, els partits han pactat un mes de marge per a cercar consens. N’espereu res?
—Esperem que ho reconsiderin de dalt a baix. No estem d’acord ni en el fons ni en les formes, que han estat nefastes. Han fet un pacte únicament polític d’una qüestió que afecta tota la societat. L’ensenyament és el pal de paller de qualsevol societat, i més de Catalunya, on hi ha el sistema d’immersió pactat socialment de fa molts anys. No poden fer una reforma d’aquest calibre sense comptar amb les entitats i la societat civil.

—I sobre el fons?
—Si pretenien un blindatge de l’escola per a estalviar-li la judicialització, no funcionarà en absolut. Només que haguessin mirat una mica l’entorn se n’haurien adonat. Al País Valencià han fet la llei del plurilingüisme, on s’apliquen percentatges, com a reacció d’una sentència similar. Doncs no ha aturat la judicialització: continuen impugnant projectes lingüístics de centres valencians. A les Illes han fet una llei d’educació –perquè la manera de regular la llengua a l’escola no és amb una llei de política lingüística– i hi volien incloure el castellà com a llengua vehicular, però vam aconseguir aturar-ho i han regulat la immersió. En canvi, aquí s’han limitat a proposar una modificació de la llei de política lingüística que dóna entrada al castellà com a llengua vehicular i que no atura res ni, molt menys, blinda la immersió. Amb això no blindarem res.

—Algú del govern o dels quatre partits va demanar l’opinió de la Plataforma per la Llengua mentre es negociava la modificació?
—Ens van arribar veus que es preparava alguna cosa i vam mirar de saber-ho. Ens donaven informació amb comptagotes, però el text legal que proposaven no ens el deixaven veure. Ens van arribar a demanar opinió d’una cosa que no havíem vist, però els vam deixar clar que si no ho vèiem no podíem prendre posició.

—Si no us ensenyaven el text, què us deien?
—Que això blindaria l’escola i que intentaven evitar la judicialització. Això està molt bé, però ensenyeu-nos el text. I el text no el vam veure fins l’últim moment, quan pràcticament ja estava tot dat i beneït i no s’hi podia fer gran cosa. I en el moment que el vam veure, de seguida vam detectar que no era la manera més adequada de dur a terme la reforma.

—Després heu tingut converses amb els partits?
—I tant, amb ERC i amb Junts. Si bé Junts han vist un seguit de coses, ERC s’ha mantingut en el mateix punt. Ara sembla que n’han aturat la negociació, cosa que ens dóna una mica de marge per a negociar amb ells.

—Les justificacions que donen privadament són les mateixes que donen públicament?
—Principalment, sí. Diuen que intenten d’evitar la judicialització de l’escola; això ho diuen en públic i ens ho diuen a nosaltres. És un objectiu molt lloable, però amb això que fa no ho evitaran i, a més, afegiran mals majors.

—Tot aquest debat públic s’ha caracteritzat pel desvirtuament de les paraules que fan els promotors de la modificació de la llei. Què en penseu? Diuen que blindarà la immersió, però el text no diu això.
—Ens neguem a parlar de “blindatge” perquè això no blindarà res de res. Ho tenim claríssim. Dipositar-ho tot en els projectes lingüístics dels centres és un error. Una cosa que a Catalunya sempre s’ha volgut evitar, que és la segregació dels centres per raó de llengua, s’acabarà aconseguint si cada centre ha de fer el seu projecte lingüístic segons la seva realitat sociolingüística, lliurement i sense cap mena de control per part del Departament d’Educació. L’objectiu és que tots els infants rebin la mateixa educació i que tots surtin amb un coneixement alt de català i de castellà, però totes les accions que proposen van en la direcció contrària a això que diuen que pretenen. Volem pensar que no hi ha una estratègia malèvola, sinó que no han triat l’estratègia correcta. Hem consultat experts jurídics i sociolingüistes i tothom coincideix: la via no és aquesta. Si fa quatre dies vam signar un Pacte Nacional per la Llengua, amb moltíssimes entitats i organitzacions civils i polítiques, com és que això no s’ha fet a través del pacte?

—Potser perquè les entitats no ho hauríeu avalat.
—Segurament. Vaig sentir Marta Vilalta, d’ERC, que deia: “La nostra opció té molt de suport.” Què? Aquests dies estem molt al cas de tot el que surt a la premsa i la gran majoria de la gent que es pronuncia hi va en contra. La prova és el manifest “Defensem l’escola catalana”, en el qual hi ha tot un seguit de gent ben situada en tots els àmbits de la cultura i juristes que ens diuen que aquest no és el camí. De qui parlen quan diuen que tenen tant de suport?

—Una de les altres potes del relat per a defensar la modificació de la llei és tractar d’hiperventilats els qui s’hi oposen.
—A mi, sincerament, això em sap molt de greu. La Plataforma per la Llengua sempre ha dit el mateix: nosaltres som pragmàtics. Ens hem oposat a aquesta opció i els diem per què ho fem i què proposem a canvi. Si ens haguessin consultat, haurien vist que hi ha més maneres de fer-ho, tot i que és molt possible que cap no eviti que els jutges entrin a avaluar els projectes lingüístics dels centres. En canvi, no solament no s’oposen a l’ofensiva contra el català a l’escola, sinó que a més a més l’accepten i ho col·loquen a la nostra legislació. És aberrant.

—Quines alternatives proposeu?
—No ens volem quedar en el reclam o la denúncia, volem fer accions propositives. Anem elaborant unes propostes i així que les tinguem les farem públiques.

—Preveieu la possibilitat que no és que s’hagin equivocat en la manera de blindar la immersió, sinó que l’objectiu fos esquivar conseqüències personals derivades de l’acció judicial?
—Podria ser que aquesta fos la qüestió. També podria ser que prioritzessin el pacte amb el PSC i els comuns. A Plataforma per la Llengua sempre hem mantingut que la llengua és una cosa que ens afecta tots, no tan sols els independentistes. Ens sembla perfecte que pactin amb ells. Ara: si aquestes mesures van contra l’objectiu que perseguim no hi podem estar d’acord. A la societat cadascú ha de fer la seva feina. Ells són al govern i tenen una feina. La nostra, com a societat civil organitzada, és vetllar perquè el govern actuï de manera correcta i d’acord amb els programes electorals i amb tot allò a què s’han compromès. Fa anys que la Plataforma per la Llengua parla d’emergència lingüística. Primer ens deien exagerats, però hem publicat estudis i ens han donat la raó. En un moment com aquest, presenten una modificació d’una llei de política lingüística antiquíssima. És del 1998, imagina com ha canviat la societat catalana des de llavors, i no l’havien tocada fins ara. I ara, de cop i volta, la volen canviar per a parlar de l’escola, sense tocar la llei d’educació i posant el castellà com a llengua vehicular. Em sap greu, però no sé quina motivació hi ha al darrere. Ni la sabem ni la volem saber. Volem pensar que l’objectiu és que tots els infants surtin de l’escolarització obligatòria amb el domini total del català i el castellà. I per aconseguir-ho, el català no ha de ser només a l’aula, també ha de ser als patis. Hi ha d’haver un context sociocultural on el català sigui present. És una feina que durant molts anys els governs successius han negligit, el seguiment de la immersió a l’escola s’ha abandonat totalment. No s’ha fet cap control per a saber si la immersió s’aplicava correctament o no, ni s’hi han posat recursos extraordinaris. És evident que hi ha criatures que acaben l’escolarització i no saben parlar català.

—Ara deien que sí que s’hi posarien perquè el català era un dels grans objectius del govern.
—Diuen que s’hi posaran i la primera cosa que fan és això? Espero que ho facin, i si ho fan tindran tot el nostre suport. Ara, no poden dir que faran una cosa i fer-ne una altra que va en direcció totalment oposada. Així ho veiem nosaltres, i quan dic nosaltres no parlo de quatre hiperventilats. Som 25.000 socis que tenim assessors jurídics i sociolingüistes que ens diuen que aquest no és el camí. Demanem una mica de respecte.

—Hi ha qui preferiria que suavitzéssiu la vostra posició?
—Llavors no seríem la Plataforma per la Llengua.

—Heu rebut pressions?
—Hem rebut intents d’explicar la seva versió i ens han demanat suport. Però, és clar, nosaltres no podem donar suport a una cosa que no veiem gens clara.

—Us ha sorprès que Òmnium Cultural no hagi qüestionat el pacte?
—Una mica sí que ens ha sorprès. Però bé, jo entenc que ara per ara l’entitat de referència en llengües és la Plataforma per la Llengua. Nosaltres fem la nostra feina i els altres que facin allò que considerin que han de fer.

—Heu notat un augment de socis?
—Hem crescut molt de pressa en molt poc temps. I no solament de socis, també de voluntaris actius. Fa dos anys teníem uns tres-cents voluntaris actius i ara en tenim més de 600. En deu anys el nombre de socis s’ha triplicat. Crec que és perquè sempre hem treballat amb rigor i hem mirat de no perdre de vista l’objectiu. La gent ho veu i se n’adona perquè hi ha una gran preocupació. Fins ara era interès, ara és preocupació. Això també ens fa ser més forts a l’hora de negociar amb el govern i exposar els nostres postulats.

—Heu parlat amb Xavier Antich?
—Sí. A més, dilluns vam tenir una reunió de Somescola, on hi ha Òmnium Cultural, nosaltres i seixanta entitats més. Com a Plataforma per la Llengua també participarem en les manifestacions del 2 d’abril organitzades per Enllaçats per la Llengua, i es va pactar que Somescola en faríem seguiment. Evidentment, hem parlat amb Xavier Antich, però repeteixo: nosaltres som l’entitat de referència en temes de llengua.

—Què li passarà, ara, al Pacte Nacional per la Llengua?
—Ja ho veurem. El Pacte Nacional per la Llengua és molt extens, s’hi van presentar moltes mesures, ara se n’havien de fer unes presentacions territorials… L’escola és un aspecte troncal pel català, però no pas l’únic. Veurem què passa.

—Què els diríeu als consellers Gonzàlez-Cambray i Garriga?
—Que el català és en emergència lingüística, que tenim un seguit d’estudis en diversos àmbits en què demostrem que els percentatges de català són molt baixos. Han d’abocar recursos a l’escola, a les aules d’acollida i a la cultura. Han de donar més suport i formació als mestres en gestió del plurilingüisme i la pluriculturalitat. És la situació en què ara ens trobem a les escoles i l’objectiu és que el català sigui la llengua de cohesió de la societat catalana. Ens la deixem perdre perquè no fem aquesta gestió. Hi ha molta feina a fer que durant molts anys no s’ha fet. Semblava que aquest govern volia posar fil a l’agulla, doncs que ho faci perquè hi ha molta feina a fer.