Mireia Boya: ‘Si anem a protegir els col·legis una hora abans d’obrir-los, ja haurem fet tard’

Entrem avui a la setmana del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Queden tan sols sis dies per a la jornada de votació. Sis dies que seran intensos i que ens poden portar a veure i viure situacions que ningú no preveia en un estat de la Unió Europea ben entrat el segle XXI. La setmana passada ja en vam veure de ben grosses. Però què poden estar disposats a fer encara els adversaris de l’exercici democràtic del dret de decidir? En parlem amb la diputada de la CUP Mireia Boya, que ens rep enmig de notícies constants de noves amenaces, noves actuacions, i nova repressió.

—Penseu que la policia espanyola intentarà entrar a la seu de la CUP?
—Jo no sé si s’atreviran a tornar perquè el que intentaven fer era una cosa inaudita: entrar a la seu d’un partit polític sense ordre judicial. Sabem que van estar tot el dimecres intentant obtenir l’autorització judicial i el jutge no els la va donar. Una cosa és escorcollar dependències del govern amb l’excusa de l’organització del referèndum i una altra cosa és la seu d’un partit polític que no participa en la logística del referèndum. Això hauria traspassar totes les línies vermelles legals. No sé si ho tornaran a provar. En tot cas, som aquí i no tenim res a amagar. Fem cartells del referèndum per al sí, els distribuïm i els pengem… Fem l’activitat habitual dels partits polítics.

—No sembla que els preocupi vulnerar la seva llei.
—Han jugat a confondre aquests dies. Per exemple, han utilitzat les policies locals per a una funció que no és la seva. Han obert expedients a la gent que penja cartells, d’actes que es fan… per no parlar d’això que passa amb la Sindicatura Electoral, que és molt greu. Alguns dels membres que han volgut presentar al·legacions a la suspensió del TC i que tenien un període legal obligatori de quaranta-vuit hores per a fer-ho, no els ho han permès i el tribunal ja ha decretat les multes econòmiques contra els seus membres. A aquesta gent tan sols els queda l’opció d’anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg perquè s’han vulnerat els seus drets sense contemplacions. L’estat espanyol actua amb un convenciment absolut d’impunitat.

—Ja és inevitable que s’hagi de recórrer als tribunals europeus?
—Sí, és inevitable. El govern fa tots els tràmits legals que preveu el tram judicial estatal per anar a Estrasburg sense que ningú pugui dir que no s’ha intentat absolutament tot. I això és el que passarà aviat.

—La CUP té informació sobre els plans B, C, D i E del govern i confia que es podrà votar el dia 1 d’octubre?
—No. Nosaltres no tenim la informació concreta. No participem en l’organització logística del referèndum. Això és cosa del govern. Hem donat el suport polític per poder fer el referèndum i tota la part parlamentària amb l’aprovació de les dues lleis i la creació de la Sindicatura Electoral. No en tenim els detalls exactes. Tenim una informació orientativa. El fet important és que el referèndum és inevitable. Quan surten milers i milers de persones al carrer dient que volen votar en un referèndum d’autodeterminació vinculant, el govern no té més sortida que posar les urnes i fer-lo. Qualsevol altre invent no serà acceptat per la població. El missatge de la gent al carrer és ‘no us feu enrere’. De cap de les maneres, la població no podria entendre que diumenge es fes una altra cosa que no fos un referèndum d’autodeterminació.

—Teniu cap dubte que aquesta sigui la voluntat absoluta del govern?
—No. Veiem moviments d’uns altres espais polítics que intenten arrossegar el govern, amb el context de repressió que hi ha, a solucions que no són reals. Són aquells que parlen de garanties i diuen que això no és un referèndum, sinó una mobilització, i que miren d’estendre el seu discurs de diàleg per intentar que la votació de diumenge deixi de ser un referèndum vinculant. I això seria trencar amb la idea de l’autodeterminació. Fa pena i tristor que tot l’espai de l’esquerra transformadora de Podem i dels comuns no reaccioni d’una manera més clara i faci el joc al PSOE i al PP. A líders com Xavier Domènech, Ada Colau i Elisenda Alemany els diria que s’afegeixin a la festa. Que és l’única manera de tombar el règim del 78. No entenem per què no ho fan. Amb piulets i declaracions no n’hi ha prou en un moment de màxima emergència com l’actual.

—Què espereu que pugui passar aquesta setmana que queda? Què pot esperar la gent?
—En el punt on som, no podem fer cap passa enrere. Seria una derrota que originaria una depressió col·lectiva. Ningú no ho entendria durant moltes dècades. Ara no ens podem rendir contra la forta repressió de l’estat espanyol. Això forma part de la seva estratègia. És l’estratègia de la por perquè ens fem enrere. Han portat tres creuers plens de policies espanyols per fer por. S’hi atreviran? Jo estic convençuda que la gent no la poden frenar. De cap de les maneres. És impossible que puguin aturar la gent encara que surtin els líders polítics a dir que la gent se’n vagi a casa. La guerra psicològica la tenim força guanyada. Ja no ens fa por de veure les furgonetes de la policia. Necessitem més missatges del president, del vice-president, de l’ANC i d’Òmnium de determinació. A la CUP ja en fem. Es votarà i el referèndum serà vinculant.

—La por funciona amb la gent menys connectada i implicada. Això que passa pot tenir un efecte entre aquesta gent?
—És tasca de tothom de parlar amb més gent. Els convençuts s’han de marcar com a objectiu de portar a votar –en el sentit que sigui– entre cinc i deu persones del seu entorn. Si cal, acompanyar-les a votar. Cal ajudar la gent a saber on ha d’anar a votar. Cal fer una crida a la mobilització, a visitar els veïns del bloc de pisos, i informar tanta gent com sigui possible del referèndum del dia 1.

—Caldrà organitzar-se per protegir els col·legis i les urnes? Semblen disposats a impedir la votació…
—Aquí ens hem de plantejar seriosament la resposta que cal donar si la guàrdia civil i la policia espanyola es planta davant dels col·legis tres dies abans. Si hi anem una hora abans d’obrir-los, potser ja haurem fet tard.

—La llista ja la tenen…
—Tenen la llista. Pot ser que hi hagin posat vigilància i que, quan s’hi acosti algú, instal·lin un cordó policíac. Només hi ha dues solucions. O es comencen a protegir els col·legis de manera organitzada molt abans, o anem cap a un cara a cara entre la gent i la policia que es planti davant els col·legis. O fins i tot, un canvi de locals de votació a última hora. En qualsevol cas, si la policia actua d’aquesta manera, és molt difícil de controlar la gent per molts missatges de revolució cívica i pacífica que es facin. La gent té moltes ganes de votar i no està disposada a recular enfront d’un estat repressor i autoritari.

—No cal insistir en la necessitat de mantenir el to de les mobilitzacions com s’han fet fins ara? Les conseqüències d’una situació d’aldarulls són molt perjudicials.
—És evident. La policia va venir a la seu de la CUP bàsicament a buscar aquesta resposta. Entre la gentada que hi havia aquí, hi havia molts infiltrats. Els coneixem d’uns altres moments. I estaven cantant i aplaudint entre nosaltres. Ells cerquen la confrontació. I nosaltres tenim clar que no els donarem aquesta imatge que cerquen de cap de les maneres. Aquí, estil Xirinacs. Resistència pacífica. Al nostre espai polític hi ha gent de molts sectors i ideologies que potser no acaba de compartir aquesta decisió. Però no passa res. Ens trobarem en uns altres espais. Ara demanem que no es respongui a la provocació per no donar-los el que busquen.

—El xoc amb els Mossos d’Esquadra també és una qüestió delicada. L’estat també cerca això. Com es pot gestionar?
—D’aquí a l’1 d’octubre els Mossos d’Esquadra s’han de posar al servei del poble català. I això vol dir desobeir les instruccions que puguin rebre contra el referèndum. Si els Mossos no desobeeixen, tindrem un problema l’1 d’octubre. Els únics que poden garantir que es voti de manera pacífica i sense violència són ells. Encara no ho han fet. S’han posat de perfil. Van ajudar la Guàrdia Civil a sortir del Departament d’Economia. Però aquests dies vinents la policia catalana s’ha de posar al costat del poble de Catalunya. No sé si serà avui, demà o demà passat. Però si no ho fan, difícilment podrem fer el referèndum. Ningú no veurà que són la policia d’un país que vol ser independent. El senyor Forn i el senyor Trapero han de complir el compromís que tenen amb els catalans. Que ho facin quan vulguin, però que ho facin. Si no, tindrem un problema molt gros.

—Ja hi ha una querella per sedició que apunta als màxims dirigents de l’ANC i Òmnium. Això és una escalada de la repressió prevista?
—És una querella que demana una causa general contra l’independentisme. També assenyala la CUP perquè s’hi transcriuen frases que va dir la nostra portaveu. I això és la típica causa general que s’obre després d’un cop d’estat. Hem tornat a l’època franquista amb els consells de guerra. En aquest sentit, ja veurem com evoluciona la repressió aquesta setmana. Però la fiscalia i el govern espanyol persegueixen tots aquells que tenen una implicació directa amb l’organització del referèndum. I, sobretot, amb la mobilització al carrer. És on tenim ara la força amb els estudiants, els pagesos i els seus tractors, els estibadors i els sindicats que ja han anunciat la disposició a fer vaga general a partir del 3 d’octubre. Estem molt mobilitzats.

—I què en penseu de l’intent d’imposar un comandament militaritzat als Mossos?
—És un comportament clarament feixista. Volen que els Mossos obeeixin un personatge amb un passat feixista i amb casos investigats de tortures al País Basc. Un personatge amb un passat molt fosc. Un anticatalanista declarat. Ja poden intentar-ho. La resposta del conseller Forn dissabte va ser la que tocava. Com ja he dit, la gent espera que els Mossos es posin al costat del poble, dels drets i llibertats i de la democràcia. Si ho fan, entre tots garantirem el referèndum. Serem a la porta dels col·legis i recordarem als policies que enviïn des de Madrid que no passaran. Rajoy és un il·lús si es pensa que servirà de res posar un comandament militaritzat en aquesta operació antidemocràtica. S’equivoca. Els pobles es comanden sols. Hem posat la cinquena marxa cap a la república. Esperem que els Mossos aguantin i facin costat a la gent i la democràcia.

—Us fa por que no provin de tancar la ràdio i la televisió públiques?
—És una possibilitat no gens llunyana. Diria que no actuaran contra TV3 i Catalunya Ràdio fins que no actuïn també contra el govern. Tot anirà encadenat. Si no s’atreveixen a fer l’una cosa, tampoc no faran l’altra. Són actuacions que seran definitives. Se’ls escaparà tot de les mans més encara.

—Què vol dir actuar contra el govern?
—Detenir consellers, el president Puigdemont… O suspendre de funcions el president, el vice-president… i tots aquells que són aforats i que no han estat detinguts en la primera onada repressiva. Si Josep Maria Jové o Lluís Salvadó els consideren ‘culpables’ (entre cometes) de res, és evident que el seu cap, Oriol Junqueras, també hauria de ser detingut. Si no ha estat detingut ara és perquè el fiscal perdria el control del jutjat 13 i del boig que n’és titular, perquè la causa passaria a mans del Tribunal Superior de Justícia, del qual no controlen el temps ni el resultat. Si es decideixen a actuar contra els membres del govern, amb el president al capdavant, ho faran per la via del Tribunal Constitucional. Això pot passar durant les pròximes hores o dies. Si tenim en compte la seva lògica, és molt probable que passi. La reacció del president a les detencions, anunciant els llocs de votació, els emprenya moltíssim i voldran anar contra ell. Si ho fan, actuaran contra TV3 i Catalunya Ràdio per mirar de controlar l’estat d’opinió que es pot crear amb la detenció del president.