Miralls dels somnis

Quan, durant el confinament més dur, els vaig demanar d’acompanyar-me en la sèrie d’articles sobre els Essencials, Brigitte Szenczi i Juan Antonio Mañas es van sorprendre, el seu món personalíssim, en cadascun d’ells, no els semblava que s’adigués amb un article, menys encara amb un escrit sobre l’actualitat. Vaig fer la sèrie sense dir a cap dels artistes que convocava el tema de l’article. Em van enviar imatges dels quadres que estaven fent en aquells mesos temibles, que, sense necessitat de fer-los casar amb el tema meu, parlaven sobre allò mateix, l’abandó, la pèrdua i el consol de l’art, amb els ulls de la imaginació. Els podeu veure ací els d’ella i ací els d’ell. Ara exposen a la sala Parés de Barcelona, fins dissabte que ve, dia 11. No us la perdeu.

En una sala petita que va com un guant als seus quadres i objectes, tracten ara el tema del mirall. Dels espills dels somnis, un dels temes més persistents en la seva obra. No pinten junts, exposen junts. Conformen un món conjunt i alhora subjectiu, són un parell de rares avis creadores d’una mirada única i dual, com els dos ulls físics de l’espectador que s’unifiquen en l’ull del cor i del cap. Exposen plegats des del principi, inicis dels setanta.

Fan seva la imatge poderosa de Borges, que de miralls en sabia un niu, en el llibre que va fer amb Margarita Guerrero, El libro de los seres imaginarios (1957), que l’exposició recorda al catàleg, consultable ací. Borges i Guerrero van fer plegats aquest llibre i el gran poema Martín Fierro (1953). Tradueixo el mestre i la ballarina i escriptora argentins: “En aquell temps, el món dels homes i el món dels miralls no estaven, com ara, incomunicats. Eren a més molt diversos, no coincidien ni els éssers, ni els colors ni les formes. Ambdós regnes, l’especular i l’humà, vivien en pau; s’hi entrava i se’n sortia pels miralls.” Szenczi i Mañas ho confirmen plenament.

Ella és d’arrel més surrealista, ell és més pop. Són formes de dir-ne, de cadascun, que no arriben a definir-los del tot, però en veritat no cal etiqueta sistemàtica per a l’art. És una manera d’orientar-nos, però no l’única. Són figuratius, narratius, beuen del cine de manera essencial, sobretot Mañas però també Szenczi, que al seu torn reposa en la pintura metafísica italiana l’arrel de la seva imaginació. Són dibuixants creatius molt competents. Tot això que dic d’ells no és perquè sí, sinó per compartir la mirada dels amants de l’art que seguim la seva obra contra corrent, elaborada de manera constant enllà de les modes.

Aneu a la Parés. A més de les pintures, com podeu veure al catàleg, hi ha les capses de vidre que contenen les miniatures de Brigitte Szenczi, una altra de les seves meravelles, i l’única obra que signen tots dos, una altra miniatura, L’enigma del tòtem, que han anat fent durant els últims sis anys.