Mira, mare, sense els comuns (i II)

Que els comuns s’allunyen del referèndum d’independència com a via per a resoldre la relació entre Catalunya i Espanya, com explicàvem fa dues setmanes (Mira, mare, sense els comuns!), es confirma aquests primers dies de campanya electoral. La relació dels comuns amb la consulta, com més va més freda i distant, es pot resumir en dos titulars: “Si Podem entra al govern, hi haurà referèndum” (Xavier Domènech, candidat dels comuns, 2016.) “El referèndum no és urgent” (Jéssica Albiach, candidata dels comuns, ahir a la Vanguardia).

Com que molta gent deu tenir capat l’accés a Can Godó, recomano d’obrir l’entrevista amb el navegador Tor, els resums fets, o llegir-ne aquest fragment:

—Quina és la seva proposta per a resoldre el conflicte polític amb l’estat?
—Defensem el dret de decidir i demanem una taula de diàleg, perquè al govern teníem una força, JxCat, que no creia en la taula de diàleg i la donava per enterrada. Apostem perquè, de la taula de diàleg, en surti un acord que sigui votat pels catalans. No podem estar-nos de braços plegats mentre el problema s’enquista i esperem un referèndum.

—Ja no volen el referèndum?
—Sí, però la correlació de forces és la que és i el referèndum no és urgent; necessitem avançar en autogovern, blindar el català, una reforma del finançament. Catalunya ha de sortir de l’aïllament d’aquests últims anys, teixir aliances amb els altres pobles de l’estat.

—I l’amnistia?
—Com passa en el cas del referèndum, la correlació de forces no permetrà que tiri endavant

Jéssica Albiach i el seu allunyament del referèndum (i de l’amnistia) no és res que no surti al programa electoral dels comuns a les espanyoles del 2019, i ara al programa de les catalanes del 2021 (pdf). Enganyar no enganya. Per ells, la solució no és pas un referèndum, sinó que les cúpules dirigents catalanes i espanyoles trobin una solució. I que, aquesta solució, la ratifiqui la ciutadania (“L’acord polític al qual s’arribi en les negociacions ha de ser referendat per la ciutadania”, pàgina 73). Per fer-ho volen reformar la constitució i que Catalunya, i totes les comunitats autònomes, puguin votar referèndums (“Acordar un procediment que permeti de consultar la ciutadania sobre el futur polític i que reguli el referèndum. Acordar una llei per a establir el procediment, les condicions, les majories qualificades i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referèndum sobre la modificació de l’estatus polític de Catalunya i de les comunitats de l’estat” (pàgina 73). Diria, per cert, que això ja es va fer amb l’estatut de Catalunya el 2006: una comunitat votant un referèndum que canviava el seu estatus polític.

Un dels arguments en favor d’un govern d’independentistes (CUP, ERC, Junts) amb els Comuns és que aquesta coalició defensa el referèndum d’independència, que d’aquesta manera guanyaria força. Quan escoltes Jéssica Albiach i llegeixes el programa dels comuns, l’argument cau. Els comuns se n’allunyen, del referèndum d’independència. Se n’allunyen molt, més que mai i sense amagar-se’n. Ha deixat de ser un reclam electoral, per ells. No els interessa defensar-lo, ni tan sols retòricament. Ara la resposta és clara i directa: no és urgent.

No fa pas tant el PSOE volia desjudicialitzar el conflicte i els comuns, un referèndum d’independència. Al final el PSOE ha demanat tretze anys de presó per a Junqueras, via advocacia de l’estat, i els comuns abandonen el referèndum d’independència. Tocar de peus a terra també és veure-ho.