Mira, mare, sense els comuns!

De mica en mica els comuns es van allunyant de les posicions que havien defensat temps enrere. Lluny, molt lluny, para aquella Ada Colau que havia votat sí-sí a la independència a la consulta del 9-N del 2014. Ara veiem una Ada Colau batllessa gràcies als vots del nacionalista espanyol, i francès, Manuel Valls. Després vam veure com a les eleccions espanyoles del 10-N del 2019 En Comú Podem presentava un programa electoral en què certament s’esmentava el referèndum, però subordinat a acords bilaterals entre governs –i presentat d’una manera que sembla que el referèndum s’ha de fer, però sobre l’Espanya federal. Res d’independència. Punt 4.12. “És urgent fer una aposta valenta i responsable per a donar una sortida democràtica a l’actual situació de bloqueig i divisió en blocs, que impliqui la superació del marc jurídic de l’estat de les autonomies i un projecte compartit basat en la fraternitat entre Catalunya i la resta de pobles que conformen l’estat espanyol, si així ho decideix lliurement la ciutadania en referèndum. Un nou marc que reconegui la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme que existeixen al conjunt de l’Estat, i una nova relació entre pobles lliures i iguals.”

Ara ha passat una cosa semblant amb l’amnistia. Els comuns s’han abstingut sobre la proposició no de llei, votada al Parlament català, per a reclamar que el Congrés espanyol l’aprovi. Els comuns s’han abstingut. La seva esmena proposa, abans, la modificació del delicte de sedició i la via de l’indult. L’amnistia, com en el cas del referèndum, s’hi esmenta, sí, però no perquè el Congrés aprovi una llei d’amnistia, sinó perquè s’hi presenti i s’hi pugui debatre.

Ni independència, ni referèndum, ni amnistia. Però això què és?

Avui surt publicada a VilaWeb una entrevista amb la número 2 d’Esquerra Republicana a les pròximes eleccions, Laura Vilagrà, en què diu que el govern que ella veu és format per independentistes (ERC, Junts i CUP), i que no veu un govern amb els comuns. Amb els comuns, pactes, però a fora. Res d’estar al govern. Mira, mare, sense els comuns. Aquesta no és una opinió compartida per tot ERC, ni de fet per tot l’independentisme. Però, vista l’evolució de la cúpula dels comuns, diria que ja és majoritària: Comuns, per què volem una cúpula dels comuns tan allunyada dels seus postulats inicials? No és millor fixar-se en els seus votants i donar per perduda la seva cúpula?

Tesi antiga, que va guanyant adeptes.

El fitxatge de Dolors Sabater per la CUP va en aquesta línia (seduir els votants dels comuns), i és un factor que no apareix a la darrera enquesta del CEO. Veurem què acaba passant a les eleccions catalanes vinents. No tant per la cúpula (que ja va virar fa anys, i és cec qui no ho vulgui veure), sinó per allò que acabin fent els seus votants sobiranistes després de les declaracions de Joan Carles Gallego qüestionant el dèficit fiscal, l’abstenció dels comuns en el cas de l’amnistia o l’adéu al referèndum d’independència del programa electoral del 2019. Els continuaran votant o passaran a ERC, a la CUP o a l’abstenció?

Es va fer el referèndum del Primer d’Octubre sense els comuns. I és possible que durant la resta del camí passi exactament això mateix: s’avançarà sense la seva cúpula. Tampoc no sembla que els sàpiga gens de greu, a ells.