Mira, mama, sense govern !

Res no va espavilar més l’independentisme que tenir governs no independentistes. Autonomistes al poder, independentistes creixent. És quan veus que allà dalt no s’hi dedicaran pas que t’hi dediques tu. Durant nou anys (2003-2012) Catalunya va viure un gran creixement de l’independentisme sota el primer tripartit (2003-2006) i el segon tripartit (2006-2010), de PSC-ERC-ICV. I també sota el primer govern Mas (2010-2012), investit amb l’abstenció del PSC i amb pressupostos votats amb el PP. Durant aquests nou anys d’autonomisme, a la plaça de Sant Jaume, hi vam veure, i viure, les consultes per la independència (2009-2011) i el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana (2012). L’independentisme, fluix al govern, es va enfortir al carrer.

I al carrer és on va néixer la idea que anys després va fer seva el govern: organitzar un referèndum d’independència. És la demostració de la famosa teoria: el moviment va de baix a dalt. De primer, la gent. Després, el govern. O, dit d’una altra manera: sense carrer, res. Sense govern, tampoc.

Si ens creiem aquesta teoria (“el moviment va de baix a dalt”) i resulta que ara ens trobem en un mal pas, què hem de millorar: els de baix o els de dalt? El mal és el desgavell de Junts, l’estat de forma de Junqueras, la desaparició de la CUP o la mala organització dels de baix? La confusió és a dalt o és a baix? Les idees on neixen? Si no hi ha idees, què cal millorar?

Jo no ho sé, quin serà el pas següent. Ni com els de baix el faran fer a dalt. Ni si l’ANC i Òmnium són les eines dels dies que vindran. Sí que veig el pas que em sembla caldria fer: desobediència civil i control del territori (i com, en les consultes, fer-lo de mica en mica, poble a poble, fins al dia que el fa tot el país). Però, vés a saber, potser el pas següent serà una altra cosa al final. A baix som molts. I moltes les idees. Ara, sí que veig clar que, si l’independentisme va de baix a dalt, ens ha de preocupar més l’estat de forma dels de baix que no pas el dels de dalt, que sempre podem canviar.

És possible que després de les eleccions catalanes ens trobem amb un govern autonomista. Els comuns a la Generalitat. Pot passar. O potser serà com ara (Junts, ERC), però que, el programa que tiraran endavant, el marcarà, com ara, la justícia espanyola. I, per tant, serà un programa autonomista. Passarà aleshores, com fa deu anys, que veuràs que allà dalt no s’hi dediquen i s’hi dedicaran els de baix? L’independentisme agafarà força al carrer sota governs autonomistes? És útil, o frena, en aquests moments, un govern independentista lligat de peus i mans? Per què el voleu, un govern, allà dalt, si aquí baix encara no ens hem posat d’acord en quina idea hem de fer pujar? Sota quin govern volem practicar la idea que acabarem fent pujar? Sota un govern suposadament independentista o sota un govern directament autonomista?

Dubto. I no ho veig clar.