Mira, mama, amb Ciutadans!

Acluco els ulls i ho veig: eleccions. Hi haurà eleccions espanyoles. I això que fa quatre dies el president dels espanyols, el senyor Rajoy, veia com tenia els pressupostos coll avall gràcies al PNB, el cas judicial de Puigdemont a Alemanya s’allargava, l’estiu ja era aquí, el 155 feia via, la República catalana no i qui dia passa any empeny. Rajoy en estat pur. Rajoy en el seu element. Rajoy en la seva tònica. Però apareix l’esperada sentència del cas Gürtel i la situació es gira com un mitjó: de manera sorprenent Pedro Sánchez presenta una inesperada moció de censura. I es fa silenci. Perquè, com tothom sap i ningú no hi insistia prou, Rajoy és president perquè els altres no es posen d’acord. Si volen, cau. Sánchez ho prova. I es troba una sorpresa més: Ciutadans i, darrere seu, tota la premsa espanyola i moltíssima gent ara volen eleccions. Res de Sánchez president, de moment. I menys encara amb els vots dels independentistes. Però eleccions… Si el PSOE i Cs troben un president provisional (no ha pas de ser ni diputat) que serveixi únicament per a convocar-ne, ja ho tindríem. Comptat i debatut, si els catalans tenen president provisional, doncs nosaltres també, deuen dir a Madrid.

I sí, sí, acluco els ulls i ho veig: eleccions espanyoles d’aquí a pocs mesos. Les terceres eleccions a Madrid en pocs anys. Gairebé a campanya per any (2015, 2016, 2018). I en aquestes eleccions acluco els ulls i Ciutadans arriba a la Moncloa. Ciutadans, primer partit. L’invent de Boadella i d’Espada, amb tot el poder. I Francesc de Carreras, ‘ministro de Información y Turismo’. Només tinc el dubte d’on faran els nous pantans… i de si les eleccions arribaran tan ràpidament com es pensa aquest articulista o hauran de passar dos anys. Perquè Rajoy també pot sortir-se’n i acabar la legislatura. La seva especialitat és no caure. I Sánchez pot ser president: és la seva intenció.

Quan Ciutadans arribi a presidir Espanya, ara o més tard, pensaré en Jordi Barbeta i la seva gran frase: ‘És obvi que l’establishment espanyol va apostar equivocadament. Volia un partit que estabilitzés la situació política espanyola i n’ha inventat un que ho trinxarà tot.’ Certament, ningú com Ciutadans per a trinxar-ho tot. Cap partit com aquest per a trastocar aspectes bàsics i sensibles de la societat espanyola actual: sanitat i pensions? Acabem-les d’enfonsar! El concert basc? Per què no es pot eliminar? Immigrants? Per què n’hi ha tants, i amb accés als hospitals? Revisem-ho! Les dones, on van, planyent-se de les sentències judicials de la Manada? Fem-les callar! Digues un tema i pensa després si Ciutadans hi aportarà ordre o desordre. Fa feredat de pensar-hi: de Franco a les pensions, passant pels hospitals, la reforma de la justícia, la violència de sexes, la relació amb Merkel, amb els britànics, amb el Regne del Marroc, la reforma laboral, el robots, l’ONU i els joves. Lo Barbeta té raó: ‘Volia un partit que estabilitzés la situació política espanyola i n’ha inventat un que ho trinxarà tot.’

Des de dijous que tinc present la victòria de Ciutadans, l’arribada al poder i un enorme caos posterior. Riu-te’n tu del que hem viscut fins ara.