05.03.2022 - 10:21
|
Actualització: 05.03.2022 - 11:21
Arran de l’augment del nivell de la mar, l’adaptació esdevé necessària i inevitable: encara que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle, alguns canvis ja són irreversibles i haurem de respondre-hi i adaptar-nos-hi.
Els territoris d’ultramar i els insulars situats als tròpics són especialment sensibles a les conseqüències del canvi climàtic: pensem especialment en els atols de les illes Marshall o a les illes baixes de les Maldives, l’existència de les quals és amenaçada.
Adaptar-se als riscs costaners
En general, distingim quatre actituds davant els riscs costaners: protegir-se, adaptar les infrastructures i els comportaments, donar suport al canvi amb solucions basades en la natura i, finalment, traslladar-se.
Aquesta darrera opció sovint és difícil d’aplicar tècnicament i requereix experiència, finançament i un procés de consulta entre les diferents parts interessades. El desplaçament sovint és mal acceptat per les poblacions, tal com hem vist a Lacanau o Gouville-sur-Mer.
Aquests darrers anys, els científics han posat èmfasi en el paper de l’acceptabilitat i de les percepcions en l’èxit o el fracàs de les estratègies d’adaptació. Tanmateix, hi ha un poble francès d’ultramar, a l’arxipèlag de Saint-Pierre i Miquelon, no gaire lluny del Canadà, on el procés de trasllat ja ha començat, amb una gran mobilització de la població durant les diverses etapes.
Miquelon, viure envoltat d’aigua en temps de canvi climàtic
El poble de Miquelon és situat al nivell de l’aigua, sobre una franja de còdols, i connecta dues illes a més altitud: l’illa del Cap i Miquelon. Els primers habitants s’hi van establir a final del segle XVII i durant el segle XVIII; eren principalment pescadors a petita escala, establerts tan a prop com fos possible de la mar. Entre el segle XVIII i avui, el poble va créixer per tot el litoral, fins a tenir una població de sis-cents habitants.
En la dècada dels 2000, el canvi climàtic els va colpejar: les inundacions, les tempestes i els fenòmens d’erosió es van fer més freqüents i més violents, i el poble va haver de fer front a danys com més va més contundents. En un context de pujada del nivell de la mar, la desaparició de l’istme, sobre el qual hi ha el poble, és la principal amenaça.
L’any 2014, el president francès François Hollande, mentre visitava l’arxipèlag, va constatar que Miquelon podria desaparèixer amb l’augment del nivell de la mar i va anunciar que s’aplicaria un pla de prevenció de riscs costaners (PPRL).
Aquest instrument normatiu serveix per a regular la planificació urbana en zones submergibles i prohibeix la construcció a les zones més vulnerables. Paral·lelament, es comença a proposar la qüestió de traslladar el poble a un lloc menys exposat. La població i els càrrecs electes van protestar i van fer sentir que s’hi oposaven.
L’any 2018, durant la primera missió de camp de la nostra recerca doctoral sobre l’adaptació de l’arxipèlag al canvi climàtic, els habitants encara s’oposaven ferotgement al trasllat del poble. Però el novembre del 2018, dues tempestes successives –amb vents de més de 150 km/h i que van causar danys importants al poble i inundacions per l’elevació del nivell freàtic– van causar un canvi d’opinió.
Uns mesos més tard, a l’estiu del 2019, vam fer un qüestionari a tres-cents habitants de l’arxipèlag per determinar les percepcions del canvi climàtic i les seves preferències. Els resultats a Miquelon són sorprenents: el 89% dels enquestats es van declarar partidaris de traslladar el poble.
Acceptar el trasllat com a primer pas cap a l’adaptació
Diversos factors expliquen aquest resultat. En primer lloc, la instauració del PPRL i la prohibició d’edificar van alertar la població i alguna vegada van originar tensió. En segon lloc, les tempestes del novembre del 2018 van fer més tangibles els impactes de l’augment del nivell de la mar i del canvi climàtic.
Un últim factor ha influït molt en l’acceptació del trasllat: el fort vincle dels habitants amb la seva illa els porta a una actitud proactiva. Entenen que romandre al poble històric no serà possible a llarg termini, l’arrelament al territori s’ha ampliat a l’illa de manera més general i l’opinió s’ha orientat cap al trasllat tot i les dificultats inherents a la situació.
La vinculació al territori, en compte de ser un fre, tal com sol passar, s’ha transformat en una oportunitat d’adaptació.
On traslladar-se?
La reubicació és generalment acceptada, però el procés de desplaçament encara trigarà un temps. A partir del 2019, els responsables i els veïns van començar-lo, i la pregunta principal era: on ens traslladem?
Les autoritats locals van proposar d’anar a la península del Cap, però aquesta península, molt petita i aïllada, no agradava als habitants, que preferien l’illa de Miquelon, més gran i connectada amb l’illa veïna de Langlade. El gener del 2020, durant la visita de la ministra d’Ultramar francesa d’aleshores, Annick Girardin, els habitants es van manifestar i van marcar visualment les parcel·les que volien dedicar al nou poble.
El nou batlle de la localitat, Franck Detcheverry, és al centre del procés. Ha multiplicat les peticions d’ajuts a l’estat francès i a les autoritats locals i ha demanat solucions per als joves que no poden construir-se o comprar-se una casa.
Entre el 2019 i el 2022, el batlle, acompanyat pels representants electes de l’arxipèlag, la prefectura, els serveis de l’estat, les autoritats locals, diversos grups d’experts i científics, han fet unes quantes accions: modificar l’esquema de desenvolupament territorial i de planificació urbana per permetre la construcció d’edificis de gran alçària; desenvolupar un programa d’acció per a la prevenció d’inundacions; reunions de discussió entre els responsables i els tècnics per a debatre sobre la reubicació del poble; mobilització dels càrrecs electes en l’àmbit nacional; i, finalment, tallers i intercanvis amb la població.
D’ençà de final del 2021, el sistema d’acompanyament “Taller territorial” ha començat a pensar i imaginar el nou poble: aquest procés pretén de fomentar l’aparició d’una estratègia de territori en col·laboració amb els agents locals i amb el suport d’un equip d’experts, basant-se en les fortaleses i dinàmiques del territori.
El trasllat de Miquelon ha començat, però encara hi ha molts reptes: financers, legislatius, polítics, tècnics i ambientals. Adaptar-se requereix acceptar el canvi, però també ser conscients que pot trigar dècades a materialitzar-se. Mentrestant, l’augment del nivell de la mar i els seus impactes associats continuen.
Xénia Philippenko és doctoranda sobre l’adaptació de la societat costanera al canvi climàtic, a BRGM. Ywenn de la Torre (BRGM) és coautor de l’article. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
