Miquel Riera: “Els pagesos tenim problemes que ens afecten molt i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna”

Una cinquantena de pagesos de l’Alt i el Baix Maresme es van concentrar ahir a Mataró amb una trentena de tractors, a més de furgonetes, cotxes particulars, petits camions… Pel tipus de cultiu, hi ha pocs tractors al Maresme. Però es van dirigir a la C-32 en comitiva i amb l’encesa simultània de tots els intermitents dels vehicles, per pujar primer en direcció a Argentona i, després, fer un canvi de sentit i anar cap al sud, fins al Mercat de la Flor de Vilassar, on van llegir un manifest. La pagesia ha dit prou i ha sortit en massa amb els tractors a tallar vies de comunicació i en marxa lenta per tot el país. En aquest territori periurbà, el Maresme, un paisatge altament urbanitzat, són pocs pagesos (en els darrers deu anys es parla de la pèrdua d’un centenar de projectes agraris a la comarca), empreses familiars petites que es dediquen a l’horta i a la vinya, sobretot, i també algunes a la flor ornamental.

Hem parlat amb el pagès Miquel Riera de com s’ha organitzat la marxa lenta al Maresme i dels problemes que tenen més concretament en aquesta zona. Uns problemes concrets, que també tenen al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat. Problemes que amb una actitud més amatent de Mercabarna s’hi podria fer front. Ell s’està a Palafolls i ve de família pagesa. El seu pare és l’històric dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera.

Miquel Riera ens explica: “Aquestes mobilitzacions d’avui han sorgit de grups de WhatsApp i, en aquest sentit, els sindicats han quedat una mica descol·locats. Perquè les dues manifestacions oficials eren el 13 de febrer a Catalunya i el 21 a Madrid. Per això ens hem hagut de ressituar. Diumenge havíem preparat un escrit i ahir, que ens vam tornar a reunir en assemblea, el vam refer i vam decidir quina acció faríem avui.”

—El manifest que heu escrit, quins problemes recull?
—Hi ha temes que ens engloben a tots, com l’excés de paperassa, massa burocràcia, el llibre digital, el problema de la manca de relleu generacional, el problema del mal ús de l’aigua, que sempre ens toca a nosaltres pagar per les restriccions d’aigua… Però la pagesia d’aquí també tenim dos problemes molt concrets, que ens afecten d’una manera greu i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna, el mercat central. Són dos temes que afecten sobretot els pagesos que fem horta al Maresme, però també al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat.

—A quins temes propis us referiu?
—Un és el de la venda fraudulenta dels excedents d’hortícoles d’alguns països europeus, que s’haurien de destruir en els seus països d’origen, tal com marca la seva política interior, però no ho fan. Hi ha algun espavilat que els importa de manera fraudulenta i ens fa trinxar els preus. Això normalment passa a l’estiu, que és quan ells tenen més producció i nosaltres tenim la nostra.

—De quins països parlem?
—Holanda, França, Alemanya, el centre d’Europa. Exigim a la direcció de Mercabarna que ho vigili, que vetlli perquè això no passi. Anys enrere ho feien, però aquest control ara no es fa. Això per un costat.

—I per l’altre?
—De la mateixa manera que a nosaltres ens demanen una seguretat alimentària, amb moltes normatives molt rigoroses, també volem la mateixa seguretat i el mateix rigor amb tot allò que vingui de fora d’Europa. Exigim també a la direcció de Mercabarna, que té un laboratori, que faci un munt de proves i anàlisis a tots aquells camions que portin producte de fora de la comunitat i que ho reguli. I que els camions que portin aliments amb un excés de pesticida que es retirin i, a més a més, se’n sancioni l’importador. Perquè comencin a entendre que no s’hi val tot. Nosaltres, els pagesos d’aquí, lluitarem per minimitzar la petjada de CO2, per potenciar l’economia circular, però no podem permetre que arribin productes de fora d’Europa que utilitzin pesticides que estan prohibits a Europa i que es venguin en els nostres mercats. Això no és acceptable.

—Aquests són els problemes principals?
—Tot va lligat. Perquè el primer problema que tenim aquí i, en general, a Catalunya és el relleu generacional. I si no tenim pagesos, no hi ha sector agrari. I si els nanos que comencen a fer de pagès no s’hi guanyen mínimament la vida, és molt difícil de convèncer-los que es facin pagesos. I per això dic que tot va lligat, perquè si no hi hagués aquest frau dels excedents i si no s’importessin productes de fora d’Europa a uns preus rebentats, segurament ens hi guanyaríem millor la vida. Si les polítiques ens acompanyessin, si el tema fiscal ens ajudés… Pensa que els qui fem de pagès és perquè ens agrada, perquè l’ofici ens enamora i ens enganxa. I hi ha pagesos que estimen fer de pagès i que ho han hagut de deixar.