Miquel Ramos: ‘El govern espanyol té por de la dreta’

Miquel Ramos (València, 1979) és periodista i ex-component d’Obrint Pas. Especialista en la ultradreta, ha coescrit Antígona emmordassada. Reflexions dels darrers 10 anys de repressió als Països Catalans (Llibres per la Unitat Popular), Gender and Far Right Politics in Europe (Palgrave Macmillan) i ha impulsat el projecte Crímenes de Odio: memoria de 25 años de olvido. VilaWeb ha contactat telefònicament amb el senyor Ramos per valorar les manifestacions de la dreta i la ultradreta al carrer demanant la dimissió del govern espanyol per la gestió de la crisi de la Covid-19.

—Aquests dies hem vist manifestacions de la dreta al carrer. A quins barris ha sortit, a València?
—A l’Eixample, un dels barris més rics de la ciutat, burgesia de rendes altes. I a l’Albereda, aquesta també és zona rica, i al costat de la zona on vivia Zaplana, per exemple. A l’Eixample, qui té el megàfon encapçalant la protesta és José Luis Roberto, dirigent d’España 2000, ultradreta clàssica. Molta poca gent. A l’Albereda, més gent, i tot i que no se sap d’on surt la convocatòria, entenem que surt de l’entorn de la dreta i l’extrema dreta valenciana. Es posen davant la caserna militar Sant Joan Baptista just en el moment que abaixen la bandera espanyola i canten l’himne.

—Com hi reacciona la policia?
—La policia es limita a tallar l’avinguda sense controlar les mesures de distància. I els deixen fer.

—Les manifestacions s’han vist a més llocs del País Valencià?
—Avui, en una concentració similar a Dénia, on hi ha hagut una agressió. Això surt al diari Marina Plaça.

—Els qui surten al carrer només són senyorets de dretes?
—Si a la dreta només la votassen els rics, no guanyarien eleccions. La dreta té base social. I la van estimulant. Jo compararia el procés actual amb l’ofensiva neoconservadora que es va viure fa quinze anys amb Zapatero al govern. Quan la dreta es va tornar més agressiva, activista, quan feia manifestacions contra el moviment LGTBI i la llei de l’avortament. Línia dura, de FAES i Aznar. Els epicentres de les protestes sí que són barris rics, però òbviament la gent que hi dóna suport no és solament de classe alta. Aquí entra en joc la comparsa aspiracional. La dreta que d’alguna manera compra el relat de les elits, que diu que som en una dictadura castro-chavista.

—Quina mà hi veieu, organitzant aquestes manifestacions? PP? Ciutadans? Vox? Ultradreta clàssica?
—Una comunió de tots. A tots els interessa. A l’Albereda de València hi havia ex-votants del PP, dreta i ultradreta habitual. No podem atribuir el protagonisme únicament a un d’ells. Convergeixen tots. La cosa és que tots voldran treure’n rèdit.

—Hi veieu diferències, amb les manifestacions de Madrid?
—És força semblant, i més avui dia, quan la xarxa està força ben connectada. Tot i que el nucli irradiant és a Madrid, si voleu, però si ens hi fixem, mitjans i estètica són els mateixos. Massa semblant.

—Manuel Delgado deia que l’esquerra es queda a casa, i la dreta surt.
—Crec que l’esquerra és en un moment de repensar l’estratègia. És la meua interpretació. Òbviament, la crisi econòmica que ve ara serà grossa i l’esquerra haurà de proposar solucions i alternatives. L’esquerra no es manifesta perquè és als barris treballant, teixint, fent xarxa: donant menjar a les famílies vulnerables, ajudant els nens. L’esquerra espera a treure múscul al carrer una vegada passe tot això. El gran combat també serà qui pagarà els costos de la crisi econòmica. L’esquerra, vull pensar, va maquinant i preparant campanyes perquè hi haja un reforçament dels serveis públics. I que els qui més tenen més contribuïsquen. Però vull recordar que aquests dies l’esquerra també ha tingut intents de manifestació, i a València van demanar fins i tot el permís per a manifestar-se pels drets laborals. Permís denegat. Els mateixos que han permès que la dreta es manifestés van negar que l’esquerra ho fes. La dreta sí que ha pogut sortir per oposar-se al govern. Veiem un relat que acusa el govern de la mala gestió de la pandèmia. Quina reivindicació tenen? ‘Gobierno dimisión.’ No hi ha res més. És una rebequeria de la dreta contra el govern. És un moviment molt contradictori, perquè surten els mateixos que van llançar la campanya contra la manifestació del 8-M per imprudent. Doncs el virus continua al carrer, com el 8-M, i ells ara cada dia fan els seus 8-M, tant que ho criticaven. Igual com és contradictori aplaudir quan la policia agredeix vianants que caminen pel carrer, casualment en barris populars, persones migrants, i ara aquesta Gestapo de balcó sembla que s’haja oblidat de no sortir al carrer.

—Quins pronòstics feu? Creixerà, el moviment?
—Jo no vull fer de Rappel, però pense que la dreta ha vist que hi ha ganes de protestar. I voldrà activar-ho encara més. Aquí és on entra la disputa pel lideratge entre PP, Vox i independents. I no sé fins a quin punt la dreta serà constant en aquesta mena d’activisme. Una cosa és treure milers de persones cada sis mesos. Una altra, fer un 15-M cada dia.

—A la dreta l’enforteixen, aquestes manifestacions, o la debiliten?
—Com més es visibilitza l’extrema dreta, com España 2000, menys excuses tindran després per a treure’s l’estigma de tenir simpaties o connexions directes amb la ultradreta. A qui beneficia? És probable que Vox siga qui més aposte per la línia d’activisme. Ara van mesurant, temptejant, treballant el camp d’acció per veure què tenen. I no ens n’oblidem, això no naix tot sol. Aquí no podem oblidar xarxes socials, mitjans de comunicació i els Javier Negre de torn.

—L’esquerra no sap com combatre aquests moviments? Els mitjans tampoc? N’hem de parlar, de l’extrema dreta, o parlar-ne és fer-li el joc?
—No és si en parlem o no en parlem. És decidir quan en parlem i com. No n’hem de parlar quan ells vulguen. N’hem de parlar quan nosaltres vulguem. Aquesta és la clau. Hi ha una cosa que em preocupa, i m’ha preocupat ací a València, que és: tenint un govern d’esquerres a l’ajuntament, la Generalitat i a l’estat, hi ha hagut una deixadesa absoluta en matèria de seguretat quan han sortit els senyorets de casa bona al carrer. Cosa que no ha passat a la Malva-rosa, amb la presència constant de l’èxèrcit espanyol. L’objectiu era que els pobres no sortissen de casa. En canvi, a les manifestacions de l’Albereda la policia els ha deixat tranquil·lament. Açò és un problema molt greu que em fa entendre dues coses. Una: que tenen por de la dreta. El govern espanyol té por de la dreta. No s’atreveix a aplicar les mateixes mesures que aplicaria a qualsevol altre. I dos: que es pensen que si deixen de mirar, el problema desapareixerà. Per art de màgia. I que no cal fer-los cas. Cosa que també em preocupa. Amagant el problema no el soluciones. I deixant d’exercir les funcions que et toquen, aleshores abandones la teua idiosincràsia i el teu deure electoral.

—Res més a afegir?
—Com a resum: què ha aportat la dreta en aquesta crisi? Plors. La dreta plora. ‘Gobierno dimisión’ i banderetes. I l’esquerra? Treball de barri i activisme social, al costat de la gent que ho passa més malament.