Miquel Puig: ‘Em preocupa la divisió estratègica de l’independentisme’

L’economista Miquel Puig fa respostes curtes, clares, contundents i agudes. Per explicar com l’independentisme pot guanyar, fa un símil amb la boxa, en què Catalunya es troba enmig d’un combat que pot guanyar per punts, assalt a assalt, però no per KO. Remarca la idea que cal ser més del 50% i creu que les eleccions municipals són una oportunitat per a demostrar un creixement del suport al projecte independentista. També diu que la unitat de l’independentisme només és necessària per a definir l’estratègia a seguir, però no creu en la unitat orgànica dels partits, sinó que reivindica la pluralitat ideològica del moviment.

—Aquest Onze de Setembre no serà una Diada més… Què s’hi juga, l’independentisme?
—L’independentisme es jugarà mantenir la partida oberta. Som enmig d’una partida que només pot guanyar per punts, però que pot perdre per punts o per KO.

—Així, doncs, el repte és mantenir-se dret?
—Efectivament.

—S’han de fer més accions davant les presons?
—No puc opinar sobre això. No m’atreveixo.

—Què en resta, del primer d’octubre? Quina és la seva herència?
—Quan es diu que és un ‘acte fundacional’ crec que és una frase molt afortunada. És una demostració popular, massiva, de voluntat de ser, de voluntat de llibertat i d’estar disposats a pagar un preu molt gran.

—Íntimament, què us evoca aquesta data?
—Eufòria de pensar que som molts i que estem disposats a sacrificar-nos per un ideal.

—Què penseu que s’ha de fer el primer d’octubre de 2018?
—No m’atreveixo a opinar. Quan vaig sentir per primera vegada la Carme Forcadell que volia fer una cadena des de la frontera francesa al riu Sénia, la meva primera impressió va ser pensar que era un disbarat. Després va resultar que va ser un grandíssim encert. O sigui que no tinc prou criteri.

—Vist avui, què va faltar per fer efectiva la República?
—Va faltar suport popular. No dels dos milions que volem la independència, sinó que va faltar que fóssim més de dos milions. És a dir, va faltar i falta que siguem clarament i durant bastant de temps més del 50%. Falta legitimitat i només s’aconseguirà quan quedi clar davant de tota la gent de bona fe que som més del 50%.

—Voleu dir que la declaració del 27 d’octubre va ser un error?
—Sí, i no tan sols ho penso jo. Tots els diputats també ho creuen, només calia mirar-los la cara, a la televisió, per adonar-se que ells també pensaven que era un error. S’ha confirmat. Clara Ponsatí va dir que havien fet catxa. La cara dels diputats independentistes era ‘fèiem catxa i ens han vist les cartes’.

—La divisió evident dels partits independentistes al parlament condiciona que no s’avanci prou?
—No veig que té a veure la unitat de l’independentisme amb el fet que el projecte avanci. Al Quebec i a Escòcia, l’independentisme està molt unit i perden els referèndums. La unitat no és necessària per a avançar. Hi ha independentistes de dretes, d’esquerres, liberals i socialistes. No ha d’haver-hi unitat orgànica dels partits, sinó en l’objectiu independentista.

—Em referia, però, a la divisió de l’estratègia…
—La divisió estratègica sí que em preocupa. D’estratègies n’hi ha dues. Una, que jo crec que és la correcta, que és dir ‘necessitem ser més del 50%’. La segona és dir ‘necessitem vèncer l’estat’. Uns pensen que ja tenim el mandat popular i la legitimitat i uns altres pensem que no la tenim.

—Quines han de ser les prioritats del govern català a curt termini?
—Dues. Aconseguir que 200.000 persones es facin independentistes. I a curt termini, tenim una altra qüestió: els presos i la gent a l’exili; això, evidentment, no podem normalitzar-ho.

—Què ha de fer el Consell de la República?
—Fer visible una injustícia.

—Qui creieu que n’hauria de formar part?
—Crec que això és un tema fonamentalment de comunicació. Es tracta de comunicar sobretot una injustícia flagrant, denunciada per la judicatura de països amb una tradició indubtablement liberals.

—Sou partidari de convocar eleccions aquesta tardor?
—En el millor dels casos, l’independentisme revalidaria la majoria. En el pitjor, la perdria. Unes eleccions anticipades es podrien interpretar com una lluita per l’hegemonia dins l’independentisme i això seria molt negatiu. El desacord no és només entre partits sinó també intrapartits.

—Quines oportunitats suposen per a l’independentisme les eleccions municipals de l’any vinent?
—Cada assalt és una oportunitat per a guanyar. Si l’independentisme guanya les municipals, haurà guanyat uns quants punts i haurà guanyat legitimitat. Mentre no es faci el referèndum, cada elecció serà vista com un referèndum.

—Com un partit de boxa?
—Efectivament. L’independentisme, com deia al principi, pot guanyar per punts, no per KO. Les municipals són una oportunitat per a guanyar punts.

—Veieu realista que aparegui una ‘nova finestra d’oportunitat’, a curt termini?
—El concepte ‘finestres d’oportunitat’ és molt ambigu, però si l’independentisme va guanyant punts, inevitablement tard o d’hora hi haurà una circumstància que portarà a un referèndum pactat. Si l’independentisme demostra tenir suport popular, com que vivim en una regió democràtica d’un país que vol ser democràtic, no podrà evitar un referèndum.

—Considereu que a l’independentisme li falta gaire legitimitat?
—No molta, però sí que li’n falta. Ha de guanyar sistemàticament totes les eleccions. Quan en comptes de dir que som el 47,5% –que és una frase enganyosa, perquè es compara amb el 52,5%, però en realitat s’hauria de comparar amb el 40% i escaig que hi està en contra– es passi a parlar del 51%, Espanya haurà de fer una oferta i llavors el poble de Catalunya decidirà.

—Què s’ha de fer amb la impunitat de l’extrema dreta a Catalunya?
—Amb aquesta kale borroka feixista que vivim a Catalunya, cal aplicar la mateixa professionalitat jurídica dels advocats dels presos i exiliats. Si els tribunals espanyols s’hi resistissin, caldria anar als tribunals europeus.