02.12.2016 - 06:00
|
Actualització: 02.12.2016 - 07:12
Autor: Guillem Carreras, periodista
Ens reunim amb Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) a la seu de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català. Quinze minuts abans de l’hora acordada comença a ploure a bots i barrals a Barcelona, i ja em temo que en qualsevol moment sonarà el telèfon i ajornarem l’entrevista per un altre dia. M’equivoco. En Miquel-Lluís es presenta puntual i disposat a respondre les meves preguntes amb una franquesa absoluta. Recentment ha publicat El moviment coral dins el teixit social català (Rafael Dalmau Editor, 2016), un repàs divulgatiu de la influència social i política de les corals a casa nostra. El vaig llegir amb gran interès i tinc molta curiositat per conèixer les respostes a les preguntes que he preparat. Quan acabo l’entrevista, penso que hauríem de canviar el refranyer: en aquest país, el cant no ha servit per espantar els mals, sinó per esdevenir-ne més conscients.
Com a gestor cultural bregat en moltes batalles, i havent format part del Consell de Cultura de Barcelona, quina valoració fas del moment actual de la cultura popular?
Salvant algunes distàncies, crec que les reflexions que podem fer respecte a la cultura popular són les mateixes que afecten l’anomenada cultura selecta. Hi ha una bona salut en l’àmbit de la creació, però hi ha dèficits, algunes vegades notables, en la transmissió d’aquestes iniciatives al públic. Un problema que pot afectar en Jordi Savall, però també qualsevol esbart de dansa tradicional… Sense la col·laboració dels grans mitjans de comunicació, especialment els públics, serà molt difícil reduir aquesta distància. La programació cultural a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio es presenta en tastets petits i s’ubica en horaris marginals.
Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
