16.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 16.11.2020 - 23:10
Pfizer va ser la primera farmacèutica a presentar resultats provisionals de la fase 3 del vaccí del coronavirus. Va assegurar que tenia una efectivitat del 90%. Entre els 43.000 voluntaris, hi ha un català. Es diu Miquel Fernández i viu a Norman, una ciutat universitària a l’estat d’Oklahoma. Ens explica com va entrar a l’estudi, els efectes secundaris de les dues dosis que li van aplicar i quin seguiment tindrà durant vint-i-sis mesos.
—Com i quan entreu a formar part de l’estudi?
—Va ser a l’agost, quan vaig veure’n un anunci. No sé si era per internet o la televisió, perquè en aquell moment en feien força publicitat. Vaig accedir a la web i m’hi vaig registrar. Hi havia un formulari amb tot de preguntes. Després em van trucar un parell de vegades per a repassar l’historial mèdic i els meus antecedents, i ja va estar.
—Per què us vau interessar a participar-hi? No us feia por?
—No. I mireu que és la primera vegada que participo en un estudi similar. Però en aquell moment vaig pensar que valia la pena de participar-hi.
—És remunerat?
—Ells insisteixen que no és remunerat. Però sí que fan una compensació pel teu temps. Però repeteixen que no et paguen per l’estudi, sinó pel temps que els dediques. I et paguen 120 dòlars per visita. Al final, entre les visites per les dosis i el seguiment posterior, en dec haver fet unes set.
—Comencem per les dosis. Aquest vaccí en té dues. Quins efectes vàreu tenir?
—La dosi en si és instantània i gairebé ni te n’adones. Mira, divendres em van posar la de la grip i la injecció va durar una certa estona. En canvi la de la covid-19 va ser instantània. L’endemà d’aquesta primera dosi vaig començar a tenir febre –res alarmant–, dolor muscular, malestar general i mal de cap. Com si tingués una grip. Això va durar unes cinc hores. En la segona dosi, els efectes van ser semblants. Sí que a la tarda, a diferència de la primera, la zona on em van punxar se’m va inflamar bastant i vaig tenir molt mal al braç. I també es van repetir els efectes de febre i mal muscular, però una mica més aguts. Això em va durar a la tarda i a la nit, però l’endemà ja em trobava bé.
—Quant de temps passa entre la primera dosi i la segona?
—Tres setmanes. El primer de setembre, la primera, i el 22 del mateix mes, la segona.
—Prèviament es van assegurar si havíeu passat la covid?
—T’ho pregunten, però realment no ho pots saber. Llavors, a la primera visita, t’extreuen una mostra de sang i et fan una PCR. Aleshores imagino que amb això poden saber quin nivell d’anticossos tenies abans de prendre la primera dosi, i com estàs després de la segona. Perquè després de la segona dosi, que va ser al cap d’un mes, em van fer una analítica per veure com estava d’anticossos. Però no t’ho diuen. De fet, no et diuen ni si et van administrar el vaccí o placebo. Ara, veient els símptomes, és lògic pensar que va ser el vaccí perquè el placebo és purament una solució salina i no hauria de fer febre.
—Llavors us heu visitat tres vegades amb l’estudi. Quin seguiment us faran?
—A banda d’això t’instal·len una aplicació al mòbil i cada dimarts a les sis de la tarda t’envien un missatge on respons un formulari molt ràpid sobre símptomes. Cada setmana es repeteix, des de la primera setmana després de la primera dosi, fins als vint-i-sis mesos, que és el temps que dura l’estudi. A banda, em queden entre tres visites i quatre més per a fer analítiques durant aquest temps.
—De què més us van informar durant l’estudi?
—Jo formo part de la fase 2-3, això és el que especifica el document que signes al començament. Formo part dels resultats preliminars que s’han publicat. També t’expliquen que tenien dues dosis en competència l’una amb l’altra. I, segons els primers estudis que van fer, una donava més bons resultats quant a la generació d’anticossos respecte d’efectes secundaris. I aquesta és la que ens han posat. Injecten una part del codi genètic del virus en una forma que es diu missatger ARN, i aquest missatger s’introdueix dins les cèl·lules i utilitza la mateixa maquinària de generació de proteïna de les cèl·lules, per a formar la proteïna que embolcalla el virus de la covid-19. Aleshores, esperen que la pujada sobtada d’aquesta proteïna generi anticossos, de manera que si t’infectessis amb la covid-19 ja tindries els anticossos per a poder combatre el virus.
—Però podria passar que, després d’aquests vint-i-sis mesos que dura l’estudi, al final ja no generéssiu anticossos. Perquè, segons que ha dit Pfizer, els efectes podrien no durar més de dos anys.
—Podria passar. A més, tampoc no tinc la seguretat que m’hagin aplicat el vaccí, perquè no m’ho han confirmat. Jo entenc que quan es comercialitzin, aquest o un altre, hauré de posar-me’l, sigui per seguretat meva o perquè, per exemple, hi ha un mandat que per a tornar a treballar a l’oficina cal tenir el vaccí. I no tindré alternativa. No sé com afectarà l’estudi, això, perquè no és cap requisit. Sí que et demanen no haver participat en cap altre estudi, però no et diuen que no te’n posis cap més a posteriori.
—Us ho creieu, que el vaccí té el 90% d’efectivitat?
—Entenc que ells calculen, de tota la gent a qui l’hi han posat, quants han contret la covid-19. I el 90% no l’hem contret. Ara, no sé si això indica definitivament que el 90% no la rep, o som un grup de gent que prenem molt bé les mesures de protecció. No sé exactament com fan els càlculs. Falta informació. Imagino que també miren quina generació d’anticossos hi ha, és a dir, quanta gent de la que ha participat en l’estudi ha generat anticossos.
—Els resultats de l’estudi els heu sabut alhora que la resta de la gent?
—Sí, després de fer-se oficial la notícia ens van enviar un correu i ens van confirmar que el comitè independent que supervisa l’estudi ja havia autoritzat a continuar-lo. Això ens ho havien deixat clar, que hi havia la possibilitat que en un moment determinat es tancaria l’estudi.
—Què en penseu que el director general de la companyia hagi venut el 60% de les accions després de l’anunci, i hagi obtingut uns guanys milionaris?
—Això em sembla una poca-soltada seva, evidentment.
—Per acabar, viviu a Norman, ciutat universitària d’Oklahoma, on el coronavirus té una incidència força alta. Com és el vostre dia a dia? Teniu moltes restriccions?
—Restriccions, poques. Van per estat i per ciutat. Aquí a Oklahoma, i concretament a Norman, hi ha obligació de portar màscara quan vas a un local comercial. Però pel carrer no. Quan vaig al parc, el meu fill i jo portem màscara, però el 70% o 80% de la gent no en porta pas. En bars i restaurants hi ha separació entre taules, però tampoc no us penseu que gaire. No sé si la cosa és gaire útil. L’altre dia vaig anar a la perruqueria a tallar-me els cabells i hi deia que la mascara era obligatòria, que si no, no t’atenien. Tothom en portava, però mentre em tallaven els cabells, va entrar una persona sense màscara i el van atendre igualment. El senador d’Oklahoma és antimàscara, anitvaccí i anti pràcticament tot. Aquí el 60% i escaig va votar Trump i allò que digui ell va a missa.
