Miquel Ensenyat: ‘Si Espanya té la necessitat de demostrar que és una democràcia, per ventura és que no ho és’

Miquel Ensenyat és el nou diriget de Més per Mallorca. Serà el cap de cartell de la formació eco-sobiranista a les pròximes eleccions al parlament el maig vinent. Substitueix Biel Barceló, que va dimitir de vice-president del govern i conseller de turisme fa poc més d’un any després de l’afer Punta Cana.

Ensenyat, que acaba el mandat com a president del consell de Mallorca, assumeix el desafiament de substituir Barceló amb naturalitat i optimisme. Damunt la taula té l’objectiu de superar els millors resultats de la història de Més el 2015. En aquesta entrevista a VilaWeb fa una valoració positiva del pacte amb el PSIB-PSOE al govern tot i les desavinences en matèria lingüística o el finançament.

Sobre el judici contra l’1-O, Ensenyat es demana: ‘Quin delicte han fet? Un referèndum? Què hi ha més democràtic que un referèndum’, i diu que ‘Espanya no és una democràcia‘.

—Després de gairebé una dècada amb el mateix dirigent, Més es renova i ara vós en sereu el candidat al parlament. Per què demanareu el vot?
—Nosaltres no som un partit que funcionem darrere de dirigents. Això ens fa més diferents dels altres. La nostra força és la nostra gent. Tenim molta gent fent feina, és a dir, molts dirigents. Fins ara hi havia en Biel Barceló i ara hi ha una renovació. Però representam la mateixa força d’aquesta xarxa de persones.

—Quina és la principal lliçó que heu tret al capdavant del consell de Mallorca aquests darrers quatre anys?
—La recentralització de l’estat espanyol ja s’ha produït. Les nostres administracions havien de ser sobiranes i tenir més autogovern, però aquestes lleis Montoro i Montero, i més, atempten contra aquest autogovern. D’entrada necessitam tot un conjunt de reformes estructurals importantíssimes perquè el règim de la transició està obsolet.

—Hi ha cap proposta transgressora en el vostre programa?
—Ara acabam d’elaborar el programa electoral i el feim de manera molt participada i participativa. La nostra gent ha de participar en la presa de decisions, de les més banals a les més transcendentals.

—Quin pes tindran les propostes sobiranistes en la vostra candidatura?
—Moltes d’aquestes coses que hauríem de tenir no les tenim. Començant pel règim fiscal, el finançament de la comunitat o l’autogovern de les nostres institucions. Hem de procurar que aquestes propostes se les faci seves com més gent millor. Hem de fer pedagogia perquè es facin seu aquest missatge per avançar com a societat.

—Més s’ha trobat còmode aquests darrers quatre anys en el govern d’Armengol?
—Bé, jo he estat al Consell. [Silenci] Les majories absolutes s’han acabat, sigui a la dreta o a l’esquerra. I això és bo perquè obliga a arribar a acords. Ara això cal prioritzar-ho. Que després hi hagi conflictes entre les persones és normal. En general, faig una valoració positiva del pacte. Tot i que jo sempre en reivindic un a la mallorquina més que no a la balear. Al Consell també hi ha Podem i tothom es banya. En canvi, al govern només hi ha PSIB-PSOE i Més.

—Per tant, serà una exigència que Podem formi part d’un hipotètic govern amb Més i PSOE?
—Estar a l’oposició és la postura més còmoda que pots tenir. És com ser dins el camp jugant un partit de futbol o mirar-t’ho a la graderia. És molt diferent la cosa.

—El Règim Especial de les Illes Balears (REB) no ha arribat, malgrat les promeses de Pedro Sánchez. Quina lectura en feu?
—Els mallorquins ens hem hagut de suar tot allò que tenim. Tot allò que tenim a Mallorca ho hem pagat els mallorquins. Del castell de Bellver a la Seu i fins a So n’Espases. No ens refiam dels criteris de Madrid. I no ens en refiam especialment quan tenim una ministra com Montero, que quan era consellera de la Junta d’Andalusia menyspreava els nostres problemes de finançament.

—Més va considerar que la inversió del govern espanyol a les Illes era pèssima. Així i tot, cercareu un nou acord amb Armengol?
—Com et deia abans, crec que les majories absolutes s’han acabat i crec que és important que es pugui reeditar aquest pacte i que sigui com més plural millor. La legislatura passada, amb les retallades, aquí es va morir un senyor perquè no li van voler posar una injecció que val vuitanta cèntims d’euro. I precisament són els governs progressistes els qui han retornat la sanitat universal o la renda mínima garantida. No ens podem permetre el luxe de fer cap passa enrere.

—Quines són les línies vermelles per a tornar a donar suport al PSIB?
—Més que línies vermelles són desafiaments. Parlam d’un pla de mobilitat ambiciós o d’un pla d’accés a l’habitatge també ambiciós. De línies vermelles sempre n’hi haurà. El mateix REB ho és i, veient el panorama, no tenc gaire esperança que s’aprovi aquesta legislatura.

—El requisit del català a la sanitat que va aprovar el govern dóna màniga ampla a un sector històricament contrari a la llengua. Els han concedit dos anys més per a acreditar-ne el coneixement, però què n’és del dret de ser atès en català al metge?
—Evidentment aquesta és una altra de les qüestions que no és resolta. Pot ser una d’aquestes línies vermelles de què parlàvem abans. És una polèmica totalment absurda i estèril. Aquesta polèmica és una fal·làcia perquè no existeix.

—Fa dos anys vàreu anunciar el canvi de nom de l’aeroport de Palma, que passaria a dir-se aeroport Ramon Llull. Tot i així, manté el nom promogut per Bauzá en castellà. Perquè no s’ha aplicat quan ja hi havia el pressupost assignat?
—No hi ha hagut mai cap pressupost assignat. Va ser una proposta sortida del consell de Mallorca quan es va acabar el centenari de la mort de Llull. L’estat ens diu que ho hem de pagar nosaltres. I nosaltres consideram que, amb els guanys de l’aeroport de Son Sant Joan, això ho han de pagar ells.

—Aena recapta 60 milions d’euros en taxes ambientals. Uns beneficis que, segons el president del Cercle Mallorquí de Negocis hi haurien de repercutir directament, però que van a parar a les butxaques dels accionistes. També assegura que el govern ho podria reclamar per imperatiu legal però que no ho fa.
—Aquí hi pots afegir els ports. És el gran negoci que l’estat té muntat en aquesta terra. Controla la porta d’entrada i de sortida amb uns guanys que són un escàndol. Tenim una gent que es pensa que viu per damunt del bé i del mal. Hauríem de tenir poder de decisió en ports i aeroports.

—Les darreres eleccions al parlament varen ser el sostre històric de Més per Mallorca amb gairebé 60.000 vots. Veieu factible d’igualar aquesta xifra o de superar-la?
—Sí, i tant que sí. Jo som optimista per naturalesa. I a més, tenc elements per a poder-ho ser. Hem fet una feina important i hem de ser capaços de mobilitzar el nostre electorat.

—Més per Mallorca es presentarà a les europees en la candidatura que encapçala Compromís. Preferíeu l’altra opció amb ERC, EH Bilbu i el BNG?
—Personalment m’hauria estimat més no haver de triar. És a dir, que hi hagués només una candidatura, però no ha estat possible. Segurament el nostre electorat es decantarà per l’una o per l’altra independentment del suport oficial.

—En canvi al parlament ERC s’afegeix a les llistes de Més.
—Era una situació absurda, això que ens passava. Amb ERC hi tenim acords i candidatures conjuntes a molts pobles. Ha estat una incorporació molt natural.

—Sobre el judici contra l’1-O, abanderareu alguna mena d’acció de suport dels presos polítics?
—De cor hi som. És molt difícil d’explicar que avui dia encara hi hagi presos polítics. Quin delicte han fet? Un referèndum? Què hi ha més democràtic que un referèndum? Estic convençudíssim que en sortiran victoriosos, però hauran pagat un preu molt alt.

—Què us sembla la campanya d’Espanya global?
—Excusatio non petita, accusatio manifesta. És a dir, una excusa que tu no demanes manifesta una acusació. Si Espanya té la necessitat de demostrar que és una democràcia, per ventura és que no ho és. De fet, no ho és.

—Quines opcions electorals reals té l’extrema dreta a les Balears?
—Entraran a les nostres administracions, en les quals no hi creuen. A la part forana és residual, però a Palma aconseguiran representació. Esper que no amb gaire força. La dreta a Mallorca sempre havia estat regionalista.

—Biel Company, el candidat del PP, és regionalista?
—Company no sap què és. Aquest és el problema que té, que tant li és vuit com vuitanta.

—Us ha sorprès que Bauzá hagi deixat la política?
—Això ho hem de veure. Jo no m’ho crec.

—Una de les vostres intervencions més aplaudides aquesta legislatura va ser la resposta a Ciutadans sobre la unitat de la llengua. S’hi fa prou, en general, per a combatre aquests discursos?
—Tenc una edat en què ja no he de perdre el temps amb discussions absurdes. Dit això, cal dir que no t’has de refiar mai d’algú que defensa el mallorquí en castellà.