Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà, a judici per haver protegit el president Puigdemont

L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch és jutjat avui, 28 de juny, a l’Audiència de Barcelona en la causa pel servei d’escorta al president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont a l’exili. L’acusen d’haver designat un mosso d’esquadra per a escortar el president d’ençà de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia espanyola demana de condemnar-lo a sis anys de presó i vint-i-set d’inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació.

També es jutja el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, ex-cap de l’operatiu de la unitat d’escortes de la presidència durant el mandant de Puigdemont. Escolà ha estat la cara més visible i coneguda dels treballadors públics que no han deixat mai sol el 130è president de Catalunya. Ha sofert un assenyalament i una gran campanya de desprestigi per part dels mitjans de comunicació espanyols per haver acompanyat el president Puigdemont en els moments més difícils. Però també ha estat reprimit dins els Mossos d’Esquadra, on l’han expedientat i han provat de col·locar-lo en posicions de rangs inferiors. La fiscalia li demana quatre anys i mig de presó i vint-i-tres d’inhabilitació. En total, calcula que els serveis d’escorta van costar 52.712 euros, i vol que Buch i Escolà ho paguin conjuntament com a responsabilitat civil.

El judici tindrà cinc sessions, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Avui, dijous i divendres hi haurà les testificals, pericials i documentals. El 13 de juliol declararan els acusats i es presentarà l’informe del Ministeri Fiscal espanyol i el 14 de juliol es presentarà l’informe de les defenses. En total, declararan disset testimonis, entre els quals el president Puigdemont per videoconferència, la seva mà dreta a l’exili, Josep Maria Matamala, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Brauli Duart, l’ex-director de la policia catalana Andreu Joan Martínez i uns quants càrrecs dels Mossos d’Esquadra.

Perseguits d’ençà del 155

Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155. La fiscalia sosté que Escolà el va protegir a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, van organitzar un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.

L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.

El càrrec d’Escolà

La tesi de la fiscalia és que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.

Però la fiscalia acusa Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.

La fiscalia va obrir diligències el 20 de març de 2019 després d’haver rebut una denúncia de Ciutadans en què assegurava que Escolà, nomenat per Buch el 30 de juliol de 2018 assessor en matèria de sistemes de seguretat, en realitat exercia funcions de protecció o escorta del president Puigdemont.