Miquel Buch i el sergent Escolà, els primers amnistiats: el TSJC n’esborra la condemna per l’escorta de Puigdemont

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats el setembre de l’any passat a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. Són els primers amnistiats d’ençà que la llei va entrar en vigor l’11 de juny. La decisió l’ha presa la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. 

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el TSJC fa referència als articles 1, 3 i 8 de la llei d’amnistia, que fan referència en l’àmbit objectiu de l’amnistia, en l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable i als efectes sobre la responsabilitat civil i comptable.

Sobre Miquel Buch, la sala d’apel·lacions resol que li és aplicable la llei d’acord amb la lletra f de l’article primer, és a dir, perquè els actes pels quals fou condemnat tenen a veure amb el propòsit “d’afavorir procurar o facilitat qualsevol de les accions determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable recollides en els apartats anteriors del present article, a més de qualsevol altre que fos materialment connexa amb aquestes accions.”

I l’aspecte més important d’aquesta resolució és el fet que sí que inclou en l’amnistia la malversació, al contrari del que pretenen uns altres fiscals (i jutges) en unes altres causes relacionades amb l’1-O. La sala del TSJC és contundent en aquest sentit, perquè afirma que ni en el cas de Buch ni en el d’Escolà no hi va haver cap mena de benefici personal de caràcter patrimonial que pogués fer que quedessin exclosos de l’amnistia.

Sobre el sergent Escolà, el tribunal diu que el seu cas encaixa en la llei d’amnistia perquè l’article primer diu que s’hi inclouran “aquells actes, vinculats directament i indirecta al denominat procés independentista desenvolupat a Catalunya o als seus dirigents en el marc d’aquest procés, i realitzats pels qui, de manera manifesta o constatada, haguessin donat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol mena, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes a les quals es refereix el primer paràgraf d’aquesta lletra [és a dir, les conductes per haver volgut ‘reivindicar, promoure o procurar la secessió de Catalunya.’].”

El cas de Buch i d’Escolà és important perquè pot marcar un precedent sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. Perquè la malversació per la qual foren condemnats no va implicar pas cap enriquiment personal, tal com diu el tribunal, que és l’excepció que estableix la llei, i podria ser tingut en compte per a altres casos que hi ha pendents d’amnistia per malversació, com els que té el Suprem entre mans contra els dirigents del Primer d’Octubre condemnats per malversació i contra els exiliats Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig; i també en la causa al TSJC pendent de judici contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la del jutjat número 13 de Barcelona contra una vintena d’ex-alts càrrecs del govern.