10.04.2022 - 21:50
|
Actualització: 10.04.2022 - 22:49
Avui el Consell Insular de Menorca havia d’aprovar l’avantprojecte d’una de les lleis més ambicioses de la legislatura, la llei de Menorca reserva de la biosfera. Un canvi d’opinió d’última hora del Partit Socialista, majoritari al govern insular, va fer que Susana Mora, la presidenta, decidís d’ajornar el ple extraordinari convocat expressament.
Això va fer que ahir a migdia Més per Menorca, amb tres consellers, donés per trencat el pacte de govern i decidís de sortir de l’executiu. Aquest anunci va provocar un sotrac a tota l’illa.
La confecció d’aquest text normatiu, que ha d’ajudar a protegir i a projectar l’illa les dècades vinents, era un compromís signat tant en el pacte de legislatura del consell com en el que la formació menorquinista va signar per a facilitar la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Govern de les Illes Balears.
Miquel Àngel Maria, vice-president del consell i coordinador de Més per Menorca, atribueix aquest canvi d’actitud de la presidenta a maniobres polítiques i econòmiques per a evitar que Menorca es doti d’una eina tan important com la llei de reserva de la biosfera. En aquesta entrevista compara això ha passat aquests dies amb allò que va passar l’any 2003, quan el consell insular, també amb una presidenta socialista, va aprovar el Pla Territorial Insular (PTI), una mena de full de ruta que maldava per protegir el territori que és reserva de la biosfera de la UNESCO d’ençà del 1992.
—Dieu que no és Més que dóna per acabat el pacte, sinó que és el PSOE que l’ha trencat. Per què?
—La presidenta del consell ha desconvocat el ple en què s’havia d’aprovar una proposta de llei que va ser presentada el 13 de març. La presidenta fa una cessió al Govern de les Illes Balears que demana que canviem coses de la llei abans no arribi al parlament. Nosaltres no podem tolerar que el govern ens digui que hem de canviar coses abans d’aprovar-ho al consell. Això és una intromissió intolerable. I això no vol dir que siguem inamovibles. Si s’han de canviar coses, s’ha de fer al parlament, no abans que ho aprovi el consell.
—Quines coses són les que el PSOE vol canviar?
—Fa tres setmanes van començar a dir que hi havia aspectes que vulneraven competències del govern, que s’apropiaven competències que no són del consell. Nosaltres els vam dir que es podia canviar durant la tramitació parlamentària, amb la intervenció de tots els grups polítics. Allí es revisa la legalitat i es llimen determinades qüestions. Quan els vam dir això va començar el xantatge.
—Xantatge?
—Dimecres ens van presentar un informe tècnic del Ministeri de Transició Ecològica, i cal recordar que la ministra és Teresa Ribera, del PSOE, i que té de cap de gabinet Marc Pons [també del PSOE, va ser president del Consell Insular de Menorca i conseller de Presidència en la primera legislatura de Francina Armengol]. I ens presenten també unes notes jurídiques urgents elaborades per l’advocacia de la comunitat autònoma a petició de la conselleria de Presidència. A partir d’aquí, per a nosaltres ja resulta absolutament intolerable i injustificable que ens diguin que si acceptam els canvis abans d’aprovar el text al consell no entraran aquests informes per registre. Ells ens els havien donat en mà, en paper. El PSOE ens diu: si us hi negau, abans de la convocatòria del ple presentarem aquests informes per registre i, per tant, ens justificaran que ens oposam a la llei, i la llei neix morta.
—La presidenta del consell, Susana Mora, què hi diu?
—Dimarts ens va dir que això anava cap a un xoc de trens, cap a un conflicte, amb ella al mig, i que si havia de triar entre tenir un conflicte amb el govern o amb el consell, ella prendria partit pel consell. Vint-i-quatre hores més tard va dir el contrari.
—Heu parlat de Marc Pons, durant molt de temps mà dreta de la presidenta Armengol. Creieu que hi ha influït que ell ara sigui el cap de gabinet de Teresa Ribera perquè el ministeri espanyol s’hagi posat amb les orelles dretes?
—Com a mínim, ha tingut un paper passiu i no ho ha aturat. Si el PSOE ha utilitzat el Govern de les Illes Balears –perquè és això, nosaltres parlam del govern i parlam del PSOE al govern– com us deia, si el PSOE ha utilitzat el govern per intentar pressionar perquè aquesta llei no s’aprovi en els termes en què està plantejada ara, entenem que és perfectament possible que hagi pressionat perquè el Ministeri de Transició Ecològica, quatre dies abans que l’aprovem, ens entri un informe tècnic tan magre. No hi ha res que no sigui assumible, però, per què ho envien ara, i no ho fan en tramitació parlamentària? És inaudit! Això no havia passat mai. El que fa excepcional aquesta situació és que no s’ha produït mai. Una proposició de llei no havia tingut mai informes preventius previs.
—Quins són els punts conflictius que originen la intervenció del ministeri espanyol?
—Tant l’informe del ministeri com el del govern se centren en el mateix. Són aspectes competencials. El ministeri diu –en un document de tres pàgines, el típic informe de quan s’elabora una llei–: alerta, que tal precepte de tal article, tal frase, vol dir una apropiació per part del consell d’una competència reservada a tal ministeri; o fins i tot diu: això correspon al govern balear. Coses aïllades. No hi ha cap inconvenient a incorporar-ho en la tramitació parlamentària. Perquè, en realitat, el consell fa una proposició de llei. Proposa la llei perquè comenci el tràmit parlamentari. Les notes jurídiques del govern van en el mateix sentit que les del ministeri en qüestions de competències. El cas és que mentre no vulneri l’estatut o la constitució, una llei pot modificar una altra llei, però fins i tot, per a evitar que hi pogués haver aquesta por de fer una il·legalitat, nosaltres havíem acceptat que tota aquesta part competencial que a ells els molestava la convertíssim en una disposició transitòria. Però ni això no ens han volgut comprar.
—Aquests informes no tocaven l’arrel de la llei? No la trobaven massa restrictiva?
—Hi ha una part formal del conflicte, que és tot això que us explic, però hi ha allò que nosaltres ens temem. En dos sentits. Per una banda, que el govern no pot tolerar que Menorca tengui un model diferenciat, perquè llavors Eivissa i Formentera també roncaran. És a dir, és un plantejament centralista, de no entendre que les illes, que tenen una autonomia pròpia, es poden desenvolupar asimètricament. Aquest és el problema que sempre té Madrid amb les comunitats autònomes. No accepten bé l’heterogeneïtat, tot ha d’anar en el mateix sentit i ha de passar pel mateix adreçador. I, per una altra banda, i això ens sembla molt fort, ara ha passat exactament igual, fil per randa, que va passar els darrers deu dies abans de l’aprovació definitiva del PTI de l’any 2003 a Menorca.
—Pressions?
—Aquells darrers deu dies hi va haver informes, amenaces, telefonades de ministres, telefonades i advertiments de consellers del govern balear, que deien que el PTI de Menorca anava massa enllà… I què hi havia darrere? És evident. Hi havia la pressió de lobbys econòmics. I nosaltres no ho sabem, però ens temem que ara ha tornat a passar, que hi ha gent que no pot tolerar que Menorca, el Consell Insular de Menorca, tengui la capacitat de decidir coses com, per exemple, frenar l’entrada de vehicles o regular de manera més estricta els fondejaments a la costa. Per tant, ací hi ha sectors econòmics molt lucratius que han fet les seues pressions i que el govern les ha assumides.
—Durant la negociació de la llei, que ha estat ben llarga, havíeu notat aquestes pressions?
—No. De cap manera. I això explica bastant la naturalesa del conflicte actual. Ara el govern diu que en realitat aquesta llei no ha estat negociada amb ells i això és cert si donem per bo un sofisma. És a dir, una proposició de llei del consell, igual que una iniciativa legislativa popular, o d’un grup polític del parlament, no es negocia prèviament amb el govern. Es negocia en el marc de la tramitació parlamentària. Amb tot, hi ha hagut dues exposicions públiques i múltiples reunions amb representants del govern. I, a més, hi ha una qüestió clau: al govern ja li va agafar mal de panxa fa uns quants mesos, perquè la redacció de l’any 2021 deia que les competències que s’esmentaven a la llei i s’atribuïen al consell insular, en el moment que s’aprovava la llei ja eren pròpies del consell insular. I això ho van trobar una aberració política i jurídica, perquè deien que de cap manera, que això volia dir que no s’havia negociat un procés de traspàs de competències. Nosaltres hi vam introduir un canvi substancial: una disposició transitòria que deia que no es consideràs transferit, sinó que es negociaran terminis i continguts de la manera que ja preveu l’estatut d’autonomia i la normativa d’aplicació. Per a nosaltres, això va representar descafeïnar la llei, però ho vam assumir perquè liquidava un problema que hi havia amb el govern. El 13 de març es va presentar a la premsa la proposició de llei i hi eren presents la presidenta del consell, el nostre conseller de Medi Ambient i la representant de Podem. Tot eren lloances. Van dir que la llei havia estat molt pactada i negociada i acordada. Han passat quinze dies. Què ha passat perquè ara diguin que no?
—Lobbys que pressionen per marcar territori?
—Menorca és exemplar perquè s’avança en el temps. El PTI del 2003, que havia de ser tan catastròfic segons el PP i que havia de dur Menorca a la ruïna, és una planificació territorial premiada en àmbits universitaris i és reconegut com a exemple de bones pràctiques en qüestions de planificació territorial a tot l’estat. Insistesc en la pressió que hi va haver en el moment d’aprovar-se: va ser duríssima. Però en aquell moment hi havia una presidenta a Menorca que es deia Joana Barceló, del PSOE, que va resistir, va aguantar totes aquestes pressions i va dir: “Menorca decideix.” I nosaltres ara no diem res més que això: “Menorca decideix.” Tampoc no és la nostra llei, hem fet concessions, hem dit que al parlament cedirem en coses que són importants. Ara, anant al fons, els dos darrers anys, amb el context de covid, a Menorca hi ha hagut un canvi en la mena de turistes que vénen, i això ens porta problemes de massificació. Veim que les mesures del PTI del 2003 ja són insuficients per a afrontar el futur. També som en el context del canvi climàtic. Una vegada més Menorca necessita, per a la sostenibilitat i la conservació, una eina potent, que doni la capacitat al consell per a decidir coses en benefici dels menorquins, de la preservació del medi i de la vida i de la cohesió social a Menorca. I aquest instrument és la llei de la reserva de la biosfera. És clar, això, com sempre, amenaça determinats interessos. És evident.
—Aquest canvi d’actitud del PSOE pot ser també per a fer-vos pagar a Més per Menorca que no doneu suport explícit al govern al parlament?
—Sí, i fins i tot us diria per què es produeix ara.
—Digau.
—Per convicció, nosaltres, preferim no ser dins el govern, i donar-hi suport extern. Tenim un pacte d’investidura i cada any negociam i aprovam els pressuposts. D’aquesta manera aconseguim coses per a Menorca. Ha estat positiu, fins ara. Aquests tres anys, malgrat la covid, hem aconseguit d’acordar moltes coses. I això és útil per Menorca, i no negaré que políticament també va bé al partit. Ara comencen a sortir enquestes d’intenció de vot i resulta que el partit menys desgastat a Menorca per l’acció de govern som nosaltres. Podem tendeix a la baixa i el PSOE també. Més per Menorca es manté i fins i tot té una certa expectativa d’augment de vot. Això els ha fet veure que haver-nos permès que fóssim aquest esperit lliure al parlament, va contra els seus interessos de partit, no contra els interessos del govern. Per tant, si em demaneu si ens ho fan pagar, la meva resposta és que sí. Ens ho fan pagar perquè diuen que aquesta situació ens ha beneficiat. Però també veig clar que la claudicació de la presidenta del consell davant el govern la perjudica a ella, no a nosaltres. Nosaltres ens n’anam per coherència. Serem fora, però no fem cap cessió ni cap contradicció amb el nostre discurs. En canvi, la presidenta ho té molt malament per a mantenir un relat coherent.
—Més per Menorca abandona les competències que té dins el Consell Insular de Menorca, en quina situació es trobarà la institució?
—Aquí hi ha una afectació quasi emocional. Nosaltres gestionam els departaments de Medi Ambient, Cultura, Educació, Joventut i Esports i el de Mobilitat. Són projectes que ens estimam i on hem fet moltíssima feina. Tenim coses a punt de tancar, com ara Menorca Talaiòtica. Jo hi he deixat mitja vida, en això. Amollar tot això ara és molt dolorós. No poder culminar els projectes que hem començat o que hem empès aquesta legislatura i l’anterior, durant set anys, fa molt de mal. Aquesta és la part dolorosa. Però és una realitat que hem d’assumir. Per a nosaltres seria pitjor denunciar tot això i quedar dins el govern, aferrar-nos a les cadires. Això, per res del món. Per tant, nosaltres demà de matí [avui, dilluns] presentarem la dimissió. Els consellers i els directors insulars.
—Teniu prevista cap reunió o negociació amb el Partit Socialista ben aviat?
—Tant el comunicat que ha fet la presidenta del consell a la pàgina web, com el PSOE, parlen d’ajornar el ple de dilluns. Per tant, negociació no n’hi haurà, n’hem tinguda tots aquests dies passats, s’ha consumat que no hi havia canvi de posició i no acceptaven la nostra darrera concessió. A més a més, aquesta concessió ha estat mala de pair dins ca nostra, ens consideraven massa tous, deien que cedíem davant la pressió i que no ho havíem de fer… Però és igual, ho havíem de fer per continuar amb la unitat del pacte de govern. Per tant, negociació no pot haver-n’hi. Si la presidenta ens diu que torna a convocar el ple per al primer dia que sigui possible, amb el mateix plantejament que hi havia, nosaltres no dimitirem. Per això dic que no som nosaltres que trenquem el pacte. És la suspensió del ple que trenca el pacte, és la no-aprovació de la llei que trenca el pacte.
