Minoritzats, però propositius

Si la normalització lingüística, tal com es va concebre el 1983, aspirava a fer del català una llengua nacional, equiparable a les llengües nacionals dels altres estats europeus, res no fa preveure que sigui un objectiu assolible. Difícilment la configuració política i jurídica de l’estat acceptarà mai que el català o l’aranès estiguin en igualtat de condicions que el castellà. Esbosso, però, tres punts que permetrien a la llengua estar en una situació més confortable de la que es troba ara:

En primer lloc, que el català sigui llengua vehicular d’ensenyament no en garanteix la col·loquialització. La conseqüència és la tria sistemàtica del castellà, no per una decisió lliure del parlant, sinó per la incomoditat que representa emprar una llengua que no es domina. Cal aplicar mètodes d’adquisició de llengües i dotar els mestres de moltes més eines sociolingüístiques de les que disposen ara mateix.

Segon, l’atenció lingüística és part integral d’un bon tracte al client o usuari. Per això cal continuar treballant perquè les persones que atenen el públic no només estiguin capacitades per parlar en català sinó perquè l’emprin amb qualsevol persona que se’ls adreci en aquesta llengua. Aquesta situació és especialment punyent en l’àmbit de la Salut, on massa pacients es veuen obligats a parlar en castellà perquè el sanitari no entén el català.

I tercer, cal bastir un nou discurs sobre la llengua. S’ha deixat que determinats posicionaments ideològics s’embolcallin amb les banderes de la llibertat i la no-imposició, i atenuïn el català com a element identificador d’una comunitat. Alhora, critiquen qualsevol iniciativa que en fomenti l’ús per perpetuar així la situació d’hegemonia que ara té el castellà. Cal reiterar que l’aspiració ha de ser fer del català la llengua comuna, aspiració perfectament compatible amb la preservació del castellà –un capital al qual la majoria de catalans no volen renunciar– dins un marc multilingüe en què es respecten i valoren totes les llengües.

Carles de Rosselló i Peralta
Cap de Servei de Foment de l’Ús
Consorci per a la Normalització Lingüística

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’