05.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 06.06.2019 - 07:11
Dilluns passat el president Carles Puigdemont va participar en un acte a Hamburg, organitzat per l’esquerra alemanya de Die Linke. En el discurs que hi va fer hi ha dues claus que, tot i no ser noves, m’han cridat molt l’atenció pel lloc destacat que van ocupar en l’acte.
Ací teniu el vídeo i ho podeu comprovar vosaltres mateixos, cap al minut disset. Puigdemont afirma que l’estat nació tradicional, basat en la idea ‘una llengua, una cultura, una nació’, ha caducat i que precisament d’acord amb això i en aquest marc les minories nacionals han de ser més protegides que mai, mitjançant el mecanisme creat per la societat internacional amb aquest fi: l’exercici del dret d’autodeterminació.
L’independentisme català, aquests darrers anys, ha reivindicat massa poc el dret d’autodeterminació, confonent-lo amb l’eufemisme ‘dret de decidir’. I no s’ha volgut autoqualificar de ‘minoria nacional’, malgrat les evidències. Per això crec que situar el discurs en aquest terreny, homologable per a la societat internacional, és encertat. I em sembla que el canvi d’actitud pot explicar-se per aquest enduriment de l’independentisme que experimentem, aquesta consolidació del projecte.
Ja ho sé que l’expressió ‘minoria nacional’ no ha estat tradicionalment afavorida pel moviment catalanista. Una certa prepotència ha fet pensar durant molt de temps que acceptar això era com acceptar un paper residual i secundari. Però és a l’inrevés. Si es posa sobre la taula el fet que els catalans som una minoria nacional dins els estats espanyol i francès el dret d’autodeterminació esdevé una exigència.
És cert que no hi ha cap definició exacta i concreta de ‘minoria nacional’. I també és cert que no sempre s’aplica a una minoria numèrica –els negres durant el règim de l’apartheid eren majoria numèrica però minoria nacional. Tanmateix, la descripció que en fa la subcomissió de les Nacions Unides sobre la Protecció de les Minories encaixa com l’anell al dit en el nostre cas: ‘Una minoria és un grup numèricament inferior a la resta de la població d’un estat, que es troba en una posició no dominant, els membres de la qual, tot i ser nacionals d’aquest estat, tenen característiques ètniques, religioses o lingüístiques diferents, cosa que, ni que siga implícitament, suscita una solidaritat adreçada a preservar les seues cultures, tradicions, religió o llengua.’ A partir d’aquesta definició, cal llegir la resolució de l’Assemblea General de l’ONU del desembre del 1992 sobre els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques, declaració que podeu llegir en versió original anglesa.
Permeteu-me que cride l’atenció particularment sobre els articles 3.2 i 4 d’aquesta resolució. Perquè tots dos insisteixen a dir que no pot haver-hi cap desavantatge contra ningú que pertanga a una minoria nacional, pel fet de ser-ho, i que els estats han d’assegurar-se que el tracte davant la llei siga igual que el que reben aquells que no pertanyen a cap minoria nacional.
És evident que això no es compleix. Per exemple, Espanya envia al Parlament Europeu una llista que permet que qualsevol eurodiputat espanyol es puga acreditar, però que prova d’impedir que ho facen tres diputats, i tots tres són membres de la minoria nacional catalana. La discriminació permanent dels drets de les minories nacionals davant els tribunals espanyols és indiscutible. Per exemple, no es permet de fer servir el català, com s’ha vist al judici del procés. I es castiguen o no es castiguen actes semblants segons si els autors són membres d’una minoria nacional o no. Als joves d’Altsasu, bascs, hom els demana gairebé quatre-cents anys de presó, acusats de terrorisme per una baralla de bar amb uns policies espanyols, mentre que no es qualifica de terrorisme, per exemple, la baralla d’El Rinconcillo, a Algesires, on quaranta persones, no basques ni catalanes, es van enfrontar a trets amb nou guàrdies civils. O, encara, la Junta Electoral espanyola prova d’eliminar dues candidatures de les darreres eleccions i resulta que eren la de Junts per Catalunya, de la minoria nacional catalana, i la de Coalició per Melilla, de la minoria nacional, religiosa i lingüística amaziga i àrab de Melilla. Casualitat?
Carles Puigdemont in Hamburg: Katalanischer Ex-Präsident auf Tournee – SPIEGEL ONLINE https://t.co/UAtSkkdyzk
— Tom Gotthen (@_unterhaltung) 4 de juny de 2019
PS. Ah, aquesta és la piulada amb què Der Spiegel, el principal setmanari europeu, promocionava la crònica de la conferència d’Hamburg: ‘Puigdemont Superstar’. Em sembla que és un alemany bastant entenedor…
