04.11.2016 - 06:00
Tocaven en les capelles reials i religioses, guanyant-se el favor dels poderosos per a guanyar-se la vida. Però també els hi agradava amenitzar la vida de les persones humils improvisant cançons i balls. Foren els encarregats d’interpretar les peces dels trobadors quan els joglars foren expulsats de les esglésies. Originàriament, anaven “armats” amb timbals, xeremies, tarotes, baixons (fagots primitius), flabiols i tamborins. Sense la seva existència és impossible entendre les cobles contemporànies. Lògicament, estem parlant dels ministrils.
L’ofici de ministril (o ministrer, segons la comarca) ha estat reivindicat els darrers anys. Francesc Roig i Xavier Orriols van publicar Músiques de Ministrers (2012, DINSIC Publicacions Musicals), en el sí de la col·lecció Calaix de solfa. El recull de partitures aportat per Orriols i Roig demostra la gran versalitat dels ministrils, músics capaços d’acompanyar les màximes autoritats sense menysprear els seguicis populars. Entre la trentena d’obres presentades, es poden consultar la Marxa dels Reis d’Aragó, la Marxa de les autoritats, el Ball de l’Àguila de Barcelona, la Tocada de Processó de Verges o la Jota de Pobla de Massaluca.
Llegeix l’article sencer, fent clic aquí.
