26.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.04.2023 - 17:05
El Ministeri d’Universitats espanyol prepara un reial decret que relega la filologia catalana a un segon pla, perquè deixaria de ser considerada un “àmbit de coneixement” independent i se subordinaria a l’àmbit de “Llengües modernes i les seves literatures”. Els àmbits de coneixement serveixen per a classificar els llocs de feina dels professors universitaris. Tot i que no tenen a veure directament amb el contingut dels graus i els màsters, sí que regulen la formació que s’exigeix per impartir classe i, per tant, l’expertesa dels docents. Segons que exposa el ministeri, l’objectiu és una reducció generalitzada d’aquests àmbits per tal de “permetre i afavorir la mobilitat dels professors, a més de facilitar la seva carrera professional i la necessària interdisciplinarietat i col·laboració entre especialitats”.
La intenció és que el sistema sigui més lax amb els requisits als professors, i això afecta especialment les disciplines que són retallades en la nova divisió. A banda la filologia catalana, també desapareixerien les àrees de filologia basca, filologia gallego-portuguesa, filologia llatina, llengua espanyola, literatura espanyola, lingüística general i lingüística indoeuropea. Totes es repartirien entre “Llengües modernes i les seves literatures” i “Filologia hispànica, clàssiques i llengües antigues”. Aquest reial decret, que de moment és tan sols un esborrany, deriva directament de l’execució de la darrera reforma universitària, aprovada el mes passat amb els vots del PSOE, Podem, ERC, el PDECat, Compromís, PNB, Més País, Terol Existeix, Coalició Canària i Nova Canàries.
La filologia catalana sí que continuaria essent present en una altra classificació, la de les especialitats de coneixement, també creada de nou. Aquesta classificació, tanmateix, s’aplicarà tan sols com un pur tràmit: l’acreditació que habilita els docents per a presentar-se els concursos.
La resposta dels professors de filologia catalana
Segons que ha pogut saber VilaWeb, nombrosos professors universitaris de l’àmbit de la filologia catalana ja s’han organitzat per presentar al·legacions al govern espanyol, perquè consideren que el nou decret invisibilitzaria la disciplina. Un dels principals problemes que assenyalen és que fa anys que és difícil d’afegir nous professors de català –i d’altres llengües– a l’ensenyament primari i secundari. Com que no hi ha prou experts, els llocs d’aquests professors han hagut de ser ocupats per mestres que no tenien cap competència específica. Si la filologia catalana perd la condició d’àmbit de coneixement propi, el problema es podria agreujar. També subratllen que la filologia catalana és una de les carreres amb més sortida laboral del camp de les llengües, i recorden que apareix en els plans universitaris d’altres estats del món, com Alemanya o el Regne Unit.
A més a més, argumenten que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix que cal prendre mesures perquè aquesta mena de llengües s’emprin en àmbits com l’ensenyament, la justícia, els mitjans de comunicació, els serveis culturals i la vida econòmica, i diuen que per complir la Carta –que té rang de tractat internacional vinculant– cal formar professionals universitaris específicament experts en filologia catalana. Això també passa en l’article 3.3 de la constitució espanyola, que diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’un respecte i d’una protecció especials.”
