11.03.2023 - 21:40
Avui dia mirem contínuament al mòbil. Tanmateix, com més va més gent troba insostenible i perjudicial de consultar tothora les xarxes socials i la missatgeria instantània, malgrat que no saben com sortint-se’n. Els mòbils han esdevingut una addicció que arriba a causar patologies i trastorns, com ara l’ansietat i la depressió, com més va més freqüents. El conegut autor internacional Carl Newport, professor de ciències de la computació a la prestigiosa Universitat de Georgetown, tracta aquestes qüestions al llibre Digital minimalism. Chosing a focused life in a noisy world (Minimalisme digital. Triar una vida concentrada en un món sorollós). Si no sabeu què fer quan no teniu un mòbil a la mà o considereu impossible de tenir-ne prou amb vint o quaranta minuts setmanals a les xarxes socials, a continuació us expliquem els trucs per a dur una vida digital minimalista i alhora gaudir-ne més.
L’economia de l’atenció
Per poder tenir una relació saludable amb el mòbil cal entendre quins mecanismes actuen en la situació actual. Carl Newport fa seva la tesi del professor d’economia de Columbia Tim Wu al llibre The attention merchants (Els comerciants de l’atenció), que situa el començament del problema al 3 de setembre de 1833. Fins aleshores, els editors dels diaris consideraven els lectors els seus clients, mentre que la informació era el producte que comercialitzaven. L’editor Benjamin Day va arribar a una conclusió diferent: si tenia més lectors, podia vendre més publicitat i guanyar més diners. De cop i volta, els lectors s’havien transformat en el producte i els clients eren els anunciants. Naixia The Sun, de Nova York, al preu d’un cèntim per tenir la màxima difusió possible. El canvi de paradigma va acabar essent adoptat per la resta de diaris, i, al segle XX, per la ràdio i la televisió.
Amb l’eclosió d’internet al tombant del segle XXI de seguida es va mirar com adaptar el model. Un primer intent, fracassat, van ser les finestres emergents. Les coses van canviar del tot el 9 de gener de 2007, amb la presentació de l’iPhone d’Apple, el primer mòbil intel·ligent. Amb internet a la butxaca, es podia mostrar publicitat tothora. Tanmateix, calia que la gent mirés el mòbil constantment. Tot seguit, es van popularitzar les xarxes socials i les aplicacions tal com les entenem avui dia. Ara com ara, companyies com Google i Facebook són de les més grans en capitalització borsària, i superen companyies com ara ExxonMobil: captar l’atenció de la gent a internet és més lucratiu que no pas extreure petroli.
Newport sosté que el fet que passem tanta estona davant la pantalla del mòbil no és cap casualitat. Els humans estem dissenyats evolutivament per ser socials. El fet de sentir-nos aïllats socialment actua sobre el mateix sistema que causa dolor físic. D’una altra banda, el cervell sempre és actiu, i si no hi ha res a fer, tendeix a centrar els pensaments en unes altres persones o un mateix, i així demostra que la nostra xarxa cognitiva per defecte és social. Entre més motius, perquè ens hi va la supervivència. Estudis amb comunicats de caçadors-recol·lectors actuals (que és com ens hem organitzat durant gairebé 300.000 anys) mostren que els qui que tenen més bones relacions socials són els qui reben més menjar quan es reparteix la caça. Per això tenim incrustat al cervell que hem de dedicar el màxim de temps possible a relacionar-nos amb més gent. Aquest mecanisme evolutiu és el que exploten totes les companyies que desenvolupen aplicacions i xarxes socials.
El mòbil, sota el nostre control
El mòbil i les xarxes socials ens permeten de socialitzar com mai. Però, tal com passa amb el menjar, una volta hi tenim accés gairebé il·limitat, té efectes negatius no desitjats. El cervell és preparat per relacions socials profundes reduïdes en nombre, al voltant de cent cinquanta persones, la mida habitual de les comunitats de caçadors-recol·lectors. No és preparat per a tenir relacions socials molt més simples amb els milers “d’amics” que ens proporcionen les xarxes socials. Newport ressalta el concepte de suma zero: tot el temps que dediquem a les xarxes socials no el dediquem a relacions socials més complexes i enriquidores. Per això, Digital minimalism sosté que, sense rebutjar els beneficis que ens aporten les noves tecnologies, hem de fer unes quantes passes enrere per trobar un equilibri saludable.
Per afrontar aquesta problemàtica, Newport proposa una aproximació radical: fer una neteja digital i desconnectar del mòbil durant trenta dies. Els lectors que preferiu una aproximació més progressiva podeu aprofitar igualment els consells de minimalisme digital que veurem més endavant. L’autor es defensa de les acusacions de luddita antitecnològic: primer cal que trenquem del tot amb el mòbil per adonar-nos d’allò que és realment útil. D’entrada, en fa dues excepcions. Per una banda, hem de poder continuar atenent les emergències familiars, i d’una altra, no hem de perdre la feina. Però fora d’això, cal eliminar l’ús del mòbil durant tot un mes, trucades a banda. El segon pas que recomana Newport és que durant aquest període explorem i redescobrim activitats i comportaments que ens facin gaudir i ens donin un sentit. Finalment, una vegada passats els trenta dies, amb el llençol blanc digital que hem creat eliminant els hàbits compulsius i la distracció contínua, introduir progressivament a la nostra vida aquelles tecnologies opcionals que realment ens aporten coses positives.
Newport aclareix que aquesta desconnexió no s’ha de prendre com una dieta detox per després continuar amb els mateixos hàbits. En aquest cas, és qüestió d’originar uns hàbits nous saludables. L’autor va fer una primera prova de la metodologia amb mil sis-cents lectors seus, cosa que li va permetre d’establir uns principis i rutines per a assolir l’objectiu. El primer pas consisteix a establir unes normes tecnològiques fent una llista d’aplicacions, llocs web i eines que fem servir normalment al mòbil i a l’ordinador.
L’autor diu que possiblement alguns usuaris també han d’incloure-hi els videojocs i els portals de vídeo sota demanda. Definirem quines no farem servir en cap moment, i quines altres farem servir de manera molt limitada, amb uns horaris restringits, si no en podem prescindir. Una volta definides aquestes regles, passarem a la pausa de trenta dies. L’experiment amb els lectors mostra que les dues primeres setmanes poden ser molt dures, amb la temptació contínua de no respectar les limitacions autoimposades. Si ho resistim, la bona notícia és que recuperar les activitats que fèiem abans serà molt més fàcil que no ens pensàvem. De fet, l’objectiu de la pausa digital és que ens sentim pressionats per a trobar i experimentar amb alternatives a la nostra vida digital actual.
Finalment, reintroduirem les tecnologies que ens puguin ser realment útils. Durant els trenta dies haurem identificat aquelles tecnologies que no necessitem i les que ens anaven bé. La primera cosa que ens haurem de demanar a l’hora de tornar a fer servir una tecnologia és si ajuda o afavoreix res que valorem molt. Si tan sols ens aporta algun benefici, n’hem de prescindir. El segon filtre és demanar-nos si aquesta tecnologia és la millor manera per assolir allò que volem. Newport defensa que moltes de les aplicacions que capten la nostra atenció i ens roben el temps tan sols tenen una connexió tangencial amb el nostre objectiu. Per exemple, si valorem tenir lligam amb la nostra família, l’autor sosté que fer-los una o dues trucades el mes resultarà més eficaç, enriquidor i profund per mantenir la relació que no pas fer un m’agrada a Instagram. L’experiment amb els lectors va mostrar solucions diverses. Molts van prescindir del tot de les xarxes socials i uns altres les van limitar al cap de setmana. Un tercer grup les va eliminar dels mòbils i tan sols les consulten a l’ordinador.
Una generació destruïda?
Newport defensa que s’ha de recuperar el valor de la solitud i l’aïllament duran períodes del dia, fins a sentir-nos avorrits. D’aquesta manera podrem tenir períodes de reflexió i pensament profund, que ens permet de diferenciar entre allò que és important i allò que és trivial. Cosa que és impossible si hem de parar atenció cada pocs minuts a alguna cosa nova. Això ens permetrà d’assolir un equilibri emocional. L’autor considera que aquests és un dels grans maldecaps actuals, equivalent a no dormir prou hores o basar la nostra dieta en el menjar ràpid. Especialment, entre joves i adolescents, que de mitjana es passen nou hores el dia consultant els dispositius mòbils.
Els mòbils intel·ligents destrueixen tota una generació? Segons Newport, els joves i adolescents privats períodes de solitud han perdut la capacitat de processar i donar sentit a les seves emocions, o de reflexionar sobre qui són i allò que realment importa, o d’establir relacions sòlides, o fins i tot de donar temps al cervell d’apagar els circuits socials crítics, que no s’han de fer servir constantment i per redirigir aquesta energia a unes altres tasques cognitives importants de casa. No ens ha d’estranyar que aquestes mancances acabin en dificultats. L’autor ens proposa un seguit de pràctiques per a lluitar-hi en contra.
En primer lloc, podem provar de deixar el mòbil a casa, com a manera de descobrir si realment el necessitem o no. O si podem allunyar-nos-en durant hores, però podent-hi accedir fàcilment si el necessitem –com ara deixant-lo a l’entrada de casa, dins la bossa a la feina i al cotxe quan anem d’excursió o quedem amb els amics. Una segona estratègia és fer passejades llargues sense dispositius electrònics, de manera que tinguem temps per avorrir-nos i enfrontar-nos amb els nostres pensaments. També que ens escrivim a nosaltres mateixos en una llibreta idees i reflexions o, fins i tot, començar un dietari. Més idees: recuperar les converses cara a cara. És la manera com els humans desenvolupem empatia cap a la gent, analitzem l’expressió dels rostres, captem la variació del to de veu i la gesticulació que l’acompanya. La relació digital no ho pot proporcionar, amb “amistats” que ens causen insatisfacció, decepció, buidor o empipament per malentesos.
Newport també advoca per prescindir dels m’agrada i gestionar la missatgeria. Hem d’eliminar les notificacions (excepte per aquelles persones més importants) que contínuament ens reclamen l’atenció. D’aquesta manera, consultarem les aplicacions quan ho decidim. També que limitem les hores que ens comuniquem. És a dir, deixar clar als nostres companys de feina, amics i familiars en quins períodes del dia i la setmana es poden posar en contacte amb nosaltres. O, si més no, quan és esperable que els donem una resposta. D’aquesta manera no ens sentirem pressionats a respondre de seguida i ells no s’ho prendran malament.
Temps lliure de qualitat
Un altre dels aspectes que defensa Newport és la necessitat de recuperar temps lliure de qualitat i actiu. Fer esport, llegir un llibre o fer bricolatge, per exemple. Activitats que ens podem proporcionar una sociabilitat molt més complexa, atès que podem apuntar-nos a grups o associacions (un gimnàs, clubs de lectura i de jocs de taula, associacions culturals…). On interactuarem presencialment amb gent que comparteix els nostres interessos, i amb una estructuració social definida, en oposició a l’egocentrisme que incentiven les xarxes socials.
En aquesta línia, l’autor proposa que ens fixem el propòsit de construir o arreglar alguna cosa cada setmana. Si encara tenim la necessitat de consultar les xarxes socials i navegar per internet, Newport recomana que establim uns dies i una franja horària per entrar-hi i que prenguem una actitud professional. És a dir, establir un criteri i objectius i fer servir eines que es permetin de reduir el temps de dedicació, i d’aquesta manera evitar de perdre el temps navegant sense sentit. D’una altra banda, recomana d’eliminar les aplicacions de les xarxes socials del nostre mòbil i consultar-les solament al navegador. Les aplicacions són dissenyades específicament per captar la nostra atenció i són el principal enemic a batre. Una altra pràctica que ens pot ajudar és especialitzar els nostres dispositius, i assignar al mòbil tasques diferents de les que farem a l’ordinador, i aquestes de les de la tauleta.
Respecte del consum d’informació, Newport fa un símil amb el menjar lent (slow food), el moviment que promou recuperar la cuina tradicional i els aliments de quilòmetre zero. Xarxes socials com ara Twitter volen esdevenir fonts d’informació, però el soroll i el pescaclics (clickbait) són la norma. Els mitjans de comunicació tradicionalment han estat els responsables de filtrar aquest soroll i seleccionar la informació important de cara als seus lectors. En compte de consultar les xarxes socials per trobar notícies noves, el minimalisme digital recomana de visitar la web del nostre diari preferit una vegada o dues el dia.
Finalment, hi ha l’opció més radical, que potser no ho és tant si hem anat seguint els consells anteriors: fer tornar ruc el nostre mòbil intel·ligent. Alguns dels lectors de Newport expliquen que van canviar el seu mòbil intel·ligent per un de tradicional en què solament poden rebre trucades i missatges SMS. Hi ha més gent, com ara l’autor mateix, que no ha arribat a aquest extrem perquè vol escoltar música o un pòdcast al gimnàs, o perquè necessita el mapa quan va en cotxe. Però, en tot cas, han limitat molt les possibilitats del mòbil de manera que en poden prescindir durant la major part del dia, en contraposició a la situació amb què començàvem l’article: consultar contínuament el mòbil, fins i tot quan som enmig d’una conversa amb amics o familiars. Aleshores haurem assolit el nostre particular minimalisme digital.
