El festival MIM de Sueca es retroba amb el públic de sempre

La Mostra Internacional de Mim de Sueca encara el cap de setmana amb tota la força del retorn. El dissabte i el diumenge són els dies forts de la trobada, quan els carrers s’omplin de públic que s’ha construït una programació a mida a partir de tota l’oferta que enguany ve de la mà de vint-i-sis companyies.

L’edició d’enguany es pot celebrar perquè s’han adaptat els espais i les cabudes a la situació de la pandèmia, i el públic ha agraït l’esforç. “La gent tenia moltes ganes de tornar a viure i a gaudir d’aquests cinc dies de festival. Teníem dubtes de què passaria i estem molt feliços d’aquesta resposta”, diu Joan Santacreu, coordinador del certamen.

Parla amb VilaWeb quan el festival creua l’equador i ja du velocitat de creuer. Ho fa amb un ull mirant el cel i amb l’altre, la previsió meteorològica per si tornen les pluges. Però al festival s’aprofita tot i la tempesta tan forta de dijous es va incorporar en algun espectacle com el de la companyia Hipocamp, quan el públic, en veure que els actors necessitaven que l’escenari estiguera eixut no va dubtar en aixecar-se i assecar-lo amb papers i amb tot el que tenien a mà. Els actors observaven l’escena amb llàgrimes als ulls i en algun moment era difícil de distingir què era espectacle i què no ho era.

Tots els espectacles, amb entrada

Coses com aquestes són les que fan del MIM de Sueca un festival diferent. La tornada després de la covid ha modificat alguns aspectes. El més important és que ara la gent no passeja per la ciutat esperant a veure què troba pel carrer. A tots els espectacles s’hi assisteix amb entrada, encara que siga gratuïta. “Enguany ens hem trobat un festival inèdit en què tots els espais estan molt controlats, i les cabudes limitades, amb una coordinació de tot l’equip brutal.”

Els més de seixanta professionals i programadors acreditats que aquests dies són a Sueca fan autèntiques maratons per a assistir a les representacions. En alguns casos veuen cinc funcions diferents en un dia. D’aquesta manera  la mostra compleix la seua funció d’aparador mundial del teatre gestual i sorgeixen contractacions per a altres certàmens o festivals.

Nous espais i escenaris

El fet d’haver d’acotar cabudes ha fet descobrir espais nous que ja quedaran incorporats a les edicions vinents del MIM. “Hem ampliat la grada que era per a dues-centes persones i ara és per a quatre-centes vint-i-cinc. I ja es quedarà a la plaça de l’ajuntament. També hem vist que la plaça del Casal Jove pot encabir molt més públic que la plaça de l’Ajuntament. La venda d’entrades en línia ha funcionat millor que quan era presencial. Tot això són coses que ha dut la covid i que ja es quedaran”, diu Santacreu.

La procedència del públic no ha canviat. Al coordinador li agrada passejar pel carrer per veure cares i per endevinar si són de Sueca o si són de fora. “Ha vingut molta gent de la resta de comarques del País Valencià, però també d’altres llocs. D’Eivissa, em deien ahir que havien vingut.”

Quant a la qualitat dels espectacles, Santacreu explica que el nivell és altíssim, com ja era en altres edicions. Algunes funcions s’haurien d’haver estrenat l’any passat i ara arriben a Sueca molt rodades i això és un regal per als espectadors. “També hem trobat espectacles d’última hora i els hem volgut dur perquè són funcions que s’han gestat durant la pandèmia i els volíem presentar ací”.