09.10.2024 - 17:51
|
Actualització: 09.10.2024 - 18:15
The Washington Post · Kasha Patel, Harry Stevens i Niko Kommenda
La temporada d’huracans sembla haver arribat de cop i volta. En menys de dues setmanes, dos grans huracans de gran intensitat s’han format sobre el golf de Mèxic.
Primer, l’enorme huracà Helene va dur pluges torrencials a centenars de quilòmetres d’on havia tocat terra en un primer moment, i en el procés va deixar més de dos-cents morts. Ara, l’huracà Milton s’acosta a la costa de Florida després de passar de tempesta tropical a huracà de categoria 5 –el cinquè més intens registrat mai– en un dia, si fa no fa. És possible que s’afebleixi una mica a mesura que s’acosti a la costa, però podria fer una devastació sense precedents a la regió de la badia de Tampa.
Perquè un huracà es pugui formar, cal una llista de factors molt llarga, però els científics coincideixen a identificar un sol element com a principal responsable de les tempestes més recents: la calor de l’oceà. Aquest estiu, les aigües del golf de Mèxic han batut rècords històrics de temperatura; les darreres setmanes els científics han registrat allò que descriuen com una “onada de calor marina” que no ha fet sinó afegir llenya al foc.
“Durant tot l’estiu, uns quants indrets del golf de Mèxic han registrat onades de calor”, diu Brian Dzwonkowski, oceanògraf de la Universitat d’Alabama del Sud. “Sovint, al golf de Mèxic, aquesta calor penetra molt profundament”, afegeix.
Aquests episodis de calor excepcionals són un dels factors més importants a l’hora de pronosticar el comportament dels huracans, segons els estudis. La calor potencia l’evaporació de l’aigua de l’oceà, cosa que fa que les tempestes creixin més de pressa i amb més intensitat i, alhora, descarreguin més pluja. Aquest, precisament, és el patró que va seguir l’Helene i que sembla que també seguirà el Milton.
Què és una “onada de calor marina”?
La força d’una tempesta depèn, en gran manera, de les condicions a l’atmosfera i a l’oceà. La presència d’aire eixut, per exemple, pot afeblir una tempesta. Unes aigües oceàniques extremadament càlides, en canvi, poden afegir més energia a una tempesta, i augmentar la velocitat del vent i la magnitud de les precipitacions.
Les onades de calor marines donen una empenta addicional als huracans. Els experts anomenen “onades de calor marines” els períodes de temperatures oceàniques anormalment altes, que poden durar dies, setmanes, mesos o anys. Generalment, es considera que hi ha una onada de calor marina quan les temperatures de l’aigua superen les registrades a la zona el 90% del temps, durant un període de cinc dies pel cap baix.
Aquestes darreres setmanes, l’onada de calor marina s’ha afegit a les temperatures molt càlides registrades aquest estiu a la superfície de les aigües del golf de Mèxic. Les causes exactes d’una onada de calor marina continuen essent àrea d’estudi i debat, però molts experts les consideren un producte de l’escalfament solar o bé de canvis en els corrents marins.
La freqüència i la intensitat d’aquestes onades de calor també han augmentat amb el canvi climàtic d’origen humà; aquestes darreres quatre dècades s’han doblat.
“Les onades de calor marines són com els monstres del futur”, diu Soheil Radfar, investigador de riscs costaners a la Universitat d’Alabama a Tuscaloosa. “Hem d’estar preparats contra aquest monstre, que sobrealimentarà els ciclons tropicals i els farà més forts”, afegeix.
Els experts pronostiquen una intensificació ràpida del Milton
Aquesta setmana el Milton ha deixat esbalaïts els científics quan ha fet el salt de tempesta tropical a huracà de categoria 5. El meteoròleg John Morales va ennuegar-se durant una intervenció televisiva per a comentar l’evolució de l’huracà. La científica Jennifer Francis va qualificar de “bogeria” la baixada sobtada de pressió de la tempesta. El meteoròleg Eric Webb va dir que el ritme d’intensificació del Milton era “poc menys que llegendari”.
Aquesta intensificació sobtada del Milton es deu, en part, a l’onada de calor marina actual, diu Radfar. Ell i el seu equip van descobrir que les tempestes entre el 1950 i el 2022 tenien més probabilitats d’intensificar-se de pressa durant una onada de calor marina que no durant períodes sense temperatures excepcionals, sobretot si les condicions atmosfèriques eren propícies. Per exemple, el Milton també s’ha beneficiat de canvis sobtats en la velocitat i la direcció del vent a gran altura.
“Si tots els factors són favorables, hi ha més possibilitats d’una intensificació ràpida”, diu Radfar. “Però el factor més important és la temperatura elevada de la superfície de la mar”, continua.
Alhora, segons els científics, la calor oceànica ha augmentat fins a nivells insòlits aquestes darreres dècades a causa del canvi climàtic. La raó és simple: els oceans, que cobreixen més d’un 70% de la superfície terrestre, absorbeixen la majoria de l’excés de calor creada per la combustió de combustibles fòssils.
Utilitzant models informàtics, una anàlisi de Climate Central va assenyalar que les temperatures rècord registrades a la superfície de les aigües del golf aquestes darreres dues setmanes havien esdevingut entre 400 vegades i 800 més probables a causa del canvi climàtic.
Amb l’onada de calor, Radfar estima que l’Helene té un 80% més de probabilitats d’intensificar-se de pressa, basant-se en observacions històriques. La intensificació ràpida es produeix quan la velocitat sostinguda del vent d’una tempesta s’accelera en 15 m/s, pel cap baix, en un període de 24 hores. Segons el Centre Nacional d’Huracans nord-americà, la velocitat dels vents de l’Helene va accelerar-se almenys 23 m/s en 24 hores, una de les intensificacions més altes mai registrades.
En el cas del Milton, aquesta intensificació ha estat encara més pronunciada. Radfar estima que l’huracà té un 150% més de probabilitats d’intensificar-se en comparació amb huracans que van passar per aquesta regió també durant una onada de calor en dècades anteriors. Els vents del Milton s’han accelerat 40 m/s en 24 hores, un dels registres més alts d’ençà del 1979.
Segons l’estudi de Radfar, algunes zones del golf són més propícies a la intensificació ràpida dels huracans durant onades de calor. Tant l’Helene i com el Milton han passat per aquests punts calents.
D’acord amb un estudi publicat fa poc, els ciclons tropicals formats durant una onada de calor tenen més del doble de probabilitats de convertir-se en superhuracans (de categoria 4 o 5) que no la resta.
La calor oceànica també contribueix a intensificar els xàfecs que descarreguen els huracans. L’Helene, per exemple, va descarregar 76 centímetres de precipitació a les muntanyes de l’oest de Carolina del Nord. Les previsions apunten a una nova ronda de pluja intensa a Florida durant el pas del Milton.
“Com més fortes es fan aquestes tempestes, més aconsegueixen arrossegar aquesta humitat i més probable és que aquesta pluja penetri a l’interior”, diu Dzwonkowski.
Benzina il·limitada per a l’Helene i el Milton
Tanmateix, no tota la calor del golf de Mèxic és igual. Algunes zones són més càlides i profundes, incloent-hi allò que els científics anomenen “corrent de bucle”.
Aquest corrent transporta aigua càlida del Carib estant, passant per la península de Yucatán, fins al golf de Mèxic. S’estén uns 800 metres cap avall i crea una profunda reserva d’aigua càlida que els huracans poden aprofitar.
És una de les fonts de calor més potents del golf de Mèxic.
“El corrent en bucle sol ser l’aigua més calenta del golf, tant en superfície com en profunditat”, explica Nan Walker, oceanògrafa de la Universitat Estatal de Louisiana. “És, bàsicament, benzina il·limitada per a qualsevol huracà que hi passi per sobre”, afegeix.
La temperatura sota la superfície de l’aigua, de fet, és el factor “que realment alimenta els huracans i que fa que passin a ser molt més forts”, afegeix Séverine Fournier, investigador especialitzat en oceans de la NASA.
L’escalfor de les aigües més profundes és particularment important per a aquest procés, atès que els huracans solen agitar les aigües per sobre de les quals passen. En general, l’aigua més profunda és més freda que no la de la superfície, cosa que sol sufocar els huracans que hi passen per sobre i la fan sortir a la superfície.
Quan aquesta aigua més profunda és més càlida que no d’habitud, tanmateix, aquest procés no fa sinó afegir més força a l’huracà.
Aquest sembla que és, precisament, el cas de l’Helene i el Milton. Els científics, així i tot, asseguren que no s’esperava que el Milton s’intensifiqués tan ràpidament, sobretot abans de travessar el corrent de bucle.
“És sorprenent que el Milton hagi passat de categoria 1 a categoria 5 abans de travessar el corrent de bucle. Això és inaudit. No he vist mai que passés això, mai”, diu Walker, que fa unes tres dècades que investiga huracans. “Sembla que la part superior de les aigües del golf és molt calenta”, afegeix.
Però el viatge del Milton no s’ha acabat: abans d’arribar a l’est de Florida passarà pel corrent de bucle.
En teoria, el corrent en bucle podria impulsar Milton, però s’espera que les condicions atmosfèriques en contrarestin el creixement. El Centre d’Huracans preveu que la tempesta s’afebleixi abans de tocar terra, a la regió de la badia de Tampa, per bé que les conseqüències de l’impacte d’un huracà de categoria 3 o 4 podrien ser catastròfiques depenent de quan toqui terra i on.
“Els huracans no tan sols responen a la calor de l’oceà”, diu Fournier. I afegeix: “Hi ha molts requisits que han de complir-se, especialment també en l’atmosfera.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
