Les vint sèries que han marcat el 2020

La pandèmia del coronavirus ha marcat absolutament tots els aspectes de la vida durant el 2020, també l’audiovisual. Durant el confinament, la televisió es va convertir en una de les poques finestres per a evadir-se del mal que afectava tota la societat i el consum de les plataformes de vídeo sota demanda va créixer. A continuació, us oferim un recull de les millors sèries del 2020. Cal tenir en compte, però, que és un recull subjectiu que només inclou les sèries estrenades enguany, no pas les noves temporades, com la nova tanda d’episodis de The Crown (Netflix), i que estan ordenades per plataformes, no per cap valoració.

‘The Queen’s gambit’ (Netflix)

https://youtu.be/CDrieqwSdgI

Ha calgut esperar fins a l’octubre per a descobrir The Queen’s gambit, una de les sèries més aclamades de l’any. De fet, es va convertir en l’estrena de més èxit de Netflix d’una minisèrie, amb 62 milions de reproduccions en només vint-i-vuit dies. La sèrie, de set episodis, ens mostra la vida de Beth Hamon, una òrfena amb un do per als escacs, en el seu camí per a convertir-se en la millor jugadora d’escacs del món. Des de petita ha d’enfrontar-se a un món dominat per homes, que intentarà obstaculitzar el seu progrés, i amb els seus problemes emocionals i dependència de les drogues, que li donaven l’orfenat.

‘Unorthodox’ (Netflix)

https://youtu.be/-zVhRId0BTw

També és una història femenina Unorthodox, que ha causat sensació. Amb tan sols quatre episodis aconsegueix de fer-nos empatitzar i patir per l’avenir de l’Esty, una jove jueva que fuig de l’ofec que significa el seu matrimoni pactat en una comunitat ultraortodoxa de Williamsburg (Brooklyn, Nova York). Tot i que l’Esty se’n va a Berlín, el seu marit i el seu cosí aconsegueixen de trobar-la i miraran de fer-la tornar a la vida d’abans.

‘Los favoritos de Midas’ (Netflix)

El gallec Luis Tosar torna a la televisió després d’anys dedicat al cinema protagonitzant Los favoritos de Midas, un trepidant enjòlit que neix de la següent premissa: si us demanen una quantitat de diners fora de mida amb l’amenaça de matar un desconegut si no ho feu, els pagaríeu? La sèrie, de sis episodis, s’ambienta en el Madrid actual, però la història s’inspira en el relat curt de Jack London The Minions of Midas, publicat en 1901.

‘I may destroy you’ (HBO)

I may destroy you ha estat definida per la seva autora, Michaela Coel, com a “terapèutica”. Al cap i a la fi, narra un esdeveniment que ella mateixa va sofrir: una violació per submissió química una nit que sortia de festa. És difícil d’explicar breument les capes de profunditat d’aquesta sèrie, de dotze episodis, que gira al voltant del racisme, el sexisme i el classisme. Una sèrie que deixa clar que el trauma viscut per algú no el defineix, i que parla des de la visió femenina per a connectar amb l’espectador.

‘The plot against America’ (HBO)

Una de les estrenes polítiques de l’any ha estat The plot against America, una minisèrie –sis episodis– basada en la novel·la homònima de Philip Roth sobre com hauria estat un suposat ascens del feixisme als Estats Units als anys quaranta. L’acció ens situa al costat d’una família jueva de Nova Jersey que veu com un militar xenòfob guanya les eleccions a la presidència i transforma els EUA.

‘Mrs. America’ (HBO)

Mrs. America‘ens transporta a principi dels anys setanta del segle XX, en ple auge de la segona onada feminista als EUA. Cate Blanchett es posa a la pell de Phyllis Schlafly, una activista conservadora que va encapçalar el moviment reaccionari contra la ratificació de l’esmena d’igualtat de drets a la constitució dels EUA. Partint d’una protagonista marcadament antifeminista, la sèrie ens mostra per oposició la lluita i els debats del feminisme per a aconseguir que la constitució reflectís la igualtat de gènere, i com la campanya conservadora ho va impedir. Té nou episodis.

‘The outsider’ (HBO)

Stephen King és una font inacabable d’històries i HBO ho ha aprofitat per a produir The outsider, basada en la novel·la homònima de l’escriptor. La trama –que s’allarga durant deu episodis– se centra en Ralph Anderson, un detectiu que ha d’investigar l’assassinat del seu fill d’onze anys, que ha estat violat i mutilat. Durant la investigació trobaran fets inexplicables que allunyen els indicis del sospitós principal: l’entrenador de beisbol.

‘Patria’ (HBO)

https://youtu.be/fTEngvMtiTs

Una de les estrenes d’HBO a Europa més importants d’enguany és Patria, basada en la novel·la homònima de Fernando Aramburu que arrenca amb l’anunci d’ETA de deixar la lluita armada. Amb només vuit episodis, la sèrie ens acosta al conflicte basc contraposant la visió de dues dones que havien estat amigues i que trenquen la relació a partir de l’assassinat d’ETA del marit d’una i l’empresonament per ser membre de l’organització armada del fill de l’altra. De la sèrie destaquen una factura impecable i una interpretació brillant de les actrius protagonistes, Elena Irureta i Ane Gabarain, però el seu punt dèbil és haver-se promocionat com un relat més equidistant del que és en realitat. Malgrat tot, és una història altament recomanable que parla del dolor, el ressentiment i el perdó.

‘Lovecraft country’ (HBO)

Si HBO va recórrer a Stephen King per a The outsider, també s’ha inspirat en un dels grans noms de la literatura nord-americana com és H.P. Lovecraft. Lovecraft country, adaptació de la novel·la de terror homònima de Matt Ruff basada en l’univers Lovecraft, ens transporta durant deu episodis a un drama racial d’un jove negre que busca el seu pare i s’ha d’enfrontar tant al segregacionisme com als monstres sorgits de la ment de Lovecraft.

‘We are who we are’ (HBO)

Luca Guadagnino, director del multipremiat film Call me by your name, ens torna a demostrar la seva capacitat per a crear paisatges humans des d’una gran sensibilitat. We are who we are –de vuit episodis– ens mostra la història de dos adolescents nord-americans fills de militars que viuen en una base de l’exèrcit dels Estats Units al nord d’Itàlia, però la trama és el menys important de la sèrie. El que ens ofereix és una exploració de la pròpia identitat, l’amistat, l’amor i l’angoixa a partir de l’evolució dels personatges i escenes d’una bellesa poètica.

‘Antidisturbios’ (Movistar +)

Antidisturbios és l’èxit més gran de Movistar+ del 2020, segons el rànquing publicat per la mateixa plataforma. Gran part de la promoció l’han d’agrair als sindicats de la policia espanyola, que des d’abans de l’estrena ja van criticar-la per mostrar en sis episodis els membres una brigada d’antiavalots com a violents i drogoaddictes. La història ens mostra com un equip d’afers interns de la policia espanyola ha d’investigar una brigada d’antiavalots pel resultat fatídic d’una operació policíaca durant un desnonament a Madrid. A partir d’aquí, coneixerem quina mena de persona hi ha sota el casc de l’uniforme.

‘La línea invisible’ (Movistar+)

Si Patria pren com a punt de partida l’anunci d’ETA de deixar la lluita armada, La línea invisible explica la història del primer assassinat de l’organització l’any 1968. El títol és una metàfora del que significa per a l’organització antifranquista fer el pas de matar algú i començar una lluita armada que es va allargar més de quatre dècades. Té sis episodis.

‘Veneno’ (ATRESplayer Premium)

ATRESplayer Premium, la plataforma de vídeo sota demanda del gegant de l’audiovisual espanyol Atresmedia, ha aconseguit que una sèrie del seu breu catàleg es converteixi en una de les més destacades de l’any. És Veneno, basada en la vida de Cristina Ortiz, la Veneno, una dona transsexual que va deixar enrere un petit poble d’Almeria (Andalusia) a la recerca de la seva identitat i va popularitzar-se arreu de l’estat espanyol durant els anys noranta per les seves intervencions descarades al programa de Telecinco Esta noche cruzamos el Mississippi. La sèrie –de vuit episodis– té la capacitat de fer-nos empatitzar amb una dona autodestructiva que, conscient o no, va obrir camí per a moltes transsexuals.

‘Parliament’ (FilminCAT)

Una de les sorpreses del 2020 és una comèdia sobre un món que a priori sembla avorrit: els intestins del Parlament Europeu. Reglaments, esmenes, lobbies i la sempre complicada negociació entre partits de diversos grups polítics i països són els ingredients de Parliament, una sàtira de deu episodis coproduïda a França, Bèlgica i Alemanya. La història ens presenta un assessor d’un eurodiputat dropo que arriba al Parlament Europeu sense saber com funciona i ho ha d’aprendre a marxes forçades mentre suporta les punyalades per l’esquena de tothom que intenta aprofitar-se d’ell. Brillant paròdia de la política europea, el segon episodi mostra com un eurodiputat independentista català burla la prohibició de parlar en català recitant uns versos de ‘L’estaca’ de Lluís Llach.

‘Adult material’ (FilminCAT)

Com és el món del porno des de dins? Adult material, una minisèrie de només quatre episodis aclamada per la crítica britànica, ens presenta la vida de Hayley Burrows, una dona estrella del porno que veu com s’acosta el final de la seva carrera i que pren un paper protector amb Amy, una actriu molt més jove que s’inicia en la pornografia. Un problema de salut i el coneixement que han forçat Amy a una escena que no volia fer l’allunyen de la indústria i planteja una batalla contra el seu antic productor.

‘L’Effondrement’ (FilminCAT)

https://youtu.be/fTF2-mGkgYA

Els vuit episodis breus de L’Effondrement garanteixen una bona estona d’angoixa i tensió creixent pel col·lapse d’un dia per l’altre del sistema on vivim. Un drama apocalíptic de vuit episodis en pla seqüència originalment estrenat el 2019, però que a gran part del país no ha estat disponible fins enguany, prenent un nou significat des de la perspectiva actual que ens dóna la pandèmia del coronavirus. És obra del col·lectiu audiovisual Les Parasites, que conformen antics alumnes de l’Escola internacional de cinema de París.

‘Little fires everywhere’ (Prime Video)

Algú ha calat foc a casa d’Elena, una dona blanca i rica, amb ella i la seva família dins. Ella s’esforça per destacar com una dona que ajuda els altres, què pot haver passat? És la premissa de Little fires everywhere, que després de mostrar-nos aquesta escena retrocedeix quatre mesos per a mostrar-nos els fets que van desencadenar la tragèdia. La trama comença quan Elena lloga una de les cases de la seva propietat a Mia i la seva filla, una família negra que acostuma a traslladar-se per feina. En vuit episodis veurem una història de pedanteria i paternalisme de qui, des dels seus privilegis, enfronta la seva manera de viure amb el d’aquells que diu ajudar.

‘Normal People’ (Starzplay)

Una de les sèries més aclamades de l’any l’hem de trobar a Starzplay, una de les plataformes menys conegudes i que Prime Video ha incorporat fa poc al seu catàleg sota un preu extra de 4,99 euros al mes. Normal people –de dotze episodis curts– és un viatge íntim a la maduresa de dos adolescents que neden en un mar de dubtes, confessions, sinceritat, amor i sexe. L’èxit romàntic de l’any.

‘Gangs of London’ (Starzplay)

També a Starzplay podem veure Gangs of London, un enjòlit per a emmarcar de set episodis. Finn Walace, el criminal més poderós de Londres, ha estat assassinat, i ningú no sap qui ho ha fet. Una premissa que construeix una partida d’escacs dins del submón de la màfia britànica poblat per personatges de tota mena i que corona un guió rodó.

‘The Mandalorian’ (Disney +)

Disney+, la nova plataforma audiovisual del gegant nord-americà, es va estrenar als Estats Units a final del 2019, però no va arribar a la majoria de països europeus fins el març d’enguany. Una de les seves produccions més destacades és The Mandalorian, una sèrie de la franquícia Star Wars. La trama s’ubica entre la caiguda de l’imperi d’El retorn del Jedi i l’adveniment de la Primera Ordre que vèiem a El despertar de la força. La sèrie s’ha fet especialment popular per l’aparició de Baby Yoda, un nadó de la mateixa espècie que el mestre Yoda que el Mandalorian ha de protegir.