“La millor notícia seria que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca deixàs d’existir”

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) fa deu anys i ho celebra demà amb un dinar que servirà per a refermar la germanor de l’entitat i, també, per a veure en perspectiva com el context polític i social ha canviat durant aquests anys. Per aquest motiu, VilaWeb ha volgut parlar amb els presidents que han tingut l’ASM durant aquests deu anys de lluita independentista: Tòfol Soler, ex-president de les Illes; Margalida Miquel, ex-política, i Joan Planes, actual president de l’entitat, que va tenir com a primera presidenta i fundadora l’escriptora Maria Antònia Oliver, que es va morir fa dos anys.

Soler, el president més antic, va començar a formar part de l’ASM a final del 2014, quan va rebre la telefonada d’Oliver. El seu cas, potser, és el més cridaner de tots: va passar de presidir les Illes amb el PP a abandonar el vaixell per mor del “quadrienni negre” de José Ramón Bauzá i esdevenir el segon president dels sobiranistes. Explica que en el moment de la fundació hi havia debat: l’ASM havia de ser una entitat independent o una delegació territorial de l’ANC? Se cercava la segona opció, però la història els va dur cap a un camí diferent.

“Crec que va ser bo que es fes així. Val més tenir una confederació d’entitats i que cada una pugui dur el seu dia a dia”, exposa Soler. És una línia que també comparteix Planes: “Va ser un encert. Cada territori té les seves particularitats i el seu procés. Cada entitat té una idiosincràsia més adaptada a l’entorn que li és propi.” Una qüestió que no impedeix que, plegades, puguin mostrar múscul. La darrera vegada va ser fa tan sols uns dies a València, a l’acte que Decidim va organitzar per commemorar el Nou d’Octubre.

És per això que l’ASM és de Mallorca i prou. Margalida Miquel té clar que cada illa té una realitat completament diferent, fins i tot, amb problemes particulars: “Són coses diferents i cadascuna ha de lluitar des del seu lloc. I si a Menorca, Eivissa o Formentera sorgís una assemblea, millor, perquè plegats podem fer més força.”

Soler corrobora que el 2015 ja tenien les coses molt clares en aquest sentit i que cada illa s’ha autogovernat històricament. No obstant això, l’ex-president explica com es van fer moviments durant la seva etapa per intentar que a Menorca s’originés una entitat germana. Ho va intentar amb Joan López Casasnovas, referent del nacionalisme a Menorca: “Això havia de passar per una persona com ell, però no va ser possible, no tenia força per fer una cosa així a Menorca”.

Del bullici del procés a la situació actual

Durant els deu anys de vida de l’Assemblea hi ha hagut canvis importants. A l’inici, el procés “bullia” a Catalunya i eren moments de crear un projecte nou. Ho diu Soler, que recorda que a Mallorca hi havia l’esperança que, si al Principat les coses anaven bé, també es podrien plantejar una actuació similar: “Anàvem amb aquesta idea i és amb la qual hem d’anar, allò que és bo per al Principat ho és per a Mallorca.” Va ser una època de fer molts socis, de tenir molta activitat al carrer, de posar una paradeta cada dissabte al centre: “Van ser anys de molta il·lusió, d’obrir camí.”

També pensen igual els successors de Soler. Miquel té clar que els anys principals del procés van fer que la gent tingués moltes ganes de participar. “Ara tot està… no vull dir mort, però no hi ha aquella inquietud”, diu. Planes ho confirma: “Abans era un moment d’eufòria.” Diu que la gent que té el sentiment d’independència es va sentir molt acollida per l’ASM i que ara la feina és la de mantenir el caliu de tots aquests anys.

El Primer d’Octubre molta gent va veure la brutalitat que s’havia viscut, i la repressió. Miquel diu que es van despertar moltes consciències de gent que no s’hauria plantejat mai d’acostar-se a cap associació que proposés la independència. L’ASM ho va aprofitar per fer més sopars que mai, duent-hi gent implicada per explicar de primera mà com actuaven associacions germanes, com l’ANC o Decidim. Però les coses van canviar: “No hi ha tanta gent nova com va haver-hi en aquell moment.”

Tots tres coincideixen que atreure gent jove és un dels objectius primordials no tan sols de l’associació, sinó de tot l’espectre polític. En els moments més àlgids, el perfil de socis era de gent més gran de quaranta anys. Miquel creu que el jovent no ha estat mai motivat, perquè per a ells la política no té importància, tot i que hauria de ser tot al contrari. I també adverteix que en aquests moments els únics que aconsegueixen d’acostar-hi són de la ultradreta.

Falta d’empenta dels partits polítics

Soler, que coneix bé la realitat parlamentària, creu que falta empenta dins els partits de país. Si bé remarca que l’ASM ha explicat per tot Mallorca les causes i conseqüències de l’espoliació fiscal i els beneficis que tendria si ho pogués administrar sense estar colonitzada per Madrid, aquest discurs hauria de tenir més traducció a les institucions: “El PP i el PSIB tenen ben clar que defensen l’estat espanyol. Els nostres partits no saben què defensen, així de clar.”

Miquel considera que la clau d’això és que Més i el PI creuen que com més parlin del tema més vots perdran. “Les decisions valentes, al final, tenen recompensa. Si creuen que seria bo partir, no ho han de disfressar”, subratlla, i té clar que això fa que el missatge tampoc no arribi als joves: “No tenen cap mena de referent.” Per part seva, Planes advoca perquè aquests partits puguin fer candidatures unitàries i obrir forat entre els partits espanyolistes. “Voldríem que fossin més explícits i insistents”, diu, en matèria d’identitat, sobre la manca de finançament i a l’hora de detallar les possibilitats que tendria Mallorca amb un estat propi.

“Partir, partir i partir”?

Ho deia Soler en la trobada entre presidents amb Quim Torra i Josep Lluís Albinyana a Mallorca: “Hem de partir, partir i partir.” Com? S’han de fer passos previs abans d’assolir la independència? Soler mateix respon: “No. Som una colònia d’Espanya i, com a colònia, hem de partir.” Convencent la gent i demostrant que l’estat espanyol no és viable. Però sense mirar enrere, com matisa Miquel: “I, qui ho vulgui, que vengui darrere. Una de les coses de què va pecar el procés va ser la falta de decisió a l’hora de partir”. Negociar és, per ella, cosa del passat. Perquè ja s’han vist les cartes que s’han posat damunt la taula i no interessa.

A la ponència d’octubre del 2015, l’ASM es proposava com a objectiu un referèndum vinculant sobre la independència de Mallorca. Una dècada després, la fita continua essent aquesta, però sembla llunyana i primerenca. La qüestió important, considera Planes, és la remobilització i cercar noves formes per a afrontar aquest tema, però a vegades costa, perquè els mitjans de què disposen no són suficients. De fet, critica la falta de presència a IB3 –cosa que al País Valencià i Catalunya considera que no passa amb els mitjans públics– i que no els convidin a debats per ser-hi més presents i confrontar opinions.

Un desig d’aniversari

“La millor notícia seria que l’ASM deixàs d’existir.” En aquest desig, hi coincideixen Miquel i Soler. Consideren que, una vegada assolits els objectius, ja no seria necessària. “Com menys duri, millor, en el bon sentit”, destaca Soler, que, per una altra banda, demana que Menorca, Eivissa i Formentera facin passos per a constituir una Assemblea i fer camí amb l’ANC i Decidim.

“Que la societat estigués conscienciada que, essent independents, com a mínim, no estaríem més malament del que estam”, també demana Miquel. Per la seva banda, Planes desitja que hi hagi més il·lusió i l’ASM creixi i arribi a més llocs i a gent més jove.