27.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 27.03.2025 - 22:00
La millor mona de Pasqua de xocolata del 2025 ja té guanyador: és un goril·la de mig metre d’alçada i gairebé tres quilos que sembla que parli. La centenària pastisseria Foix de Sarrià s’ha endut el premi que organitza l’agència especialitzada en gastronomia Sr i Sra Cake, gràcies a la creació del mestre xocolater Joe Moretones, que fa tretze anys que treballa al gremi de la pastisseria. Hem visitat la pastisseria Foix per descobrir quin és el secret de la seva mona de xocolata.
Xocolata sense colorants i una figura feta d’ous
L’aroma de xocolata ens inunda quan entrem a la pastisseria Foix. Mones i ous de Pasqua de totes les mides i colors omplen la botiga. I, a l’aparador, hi trobem exposada la figura més cobejada: el gran goril·la de xocolata. És tot fet d’ous: el morro, els ulls, la panxa, les cames… tot, tret dels plàtans que menja, elaborats a partir d’un motlle. A més, tota la mona és de xocolata pura, sense colorants. Les diferents tonalitats que té s’aconsegueixen gràcies a la combinació de la xocolata blanca, la negra i la de llet.
Moretones explica que va dedicar dos dies sencers a fer la figura, perquè, com que és un nou model, va haver d’anar improvisant: “Si ara comencés a fer aquesta figura en producció i cadena, amb els motlles ja fets, trigaria molt menys.” De goril·les, diu, ja n’havia fet abans, però en aquest es destaca l’expressivitat: “Intento fer mones que tinguin moviment o vida. I dono molta importància als ulls. Per a mi, són el 50% de la mona, perquè et canvien molt l’expressió”, explica.
Certament, la figura transmet un dinamisme que, com diu Jordi Madern, el gerent de la pastisseria, fa que sembli un goril·la que ens parla. “Tothom et pot fer una mona de xocolata, però una figura tan viva, que sembla que et parli, com aquest goril·la, només la pot fer un artista com ell!”, exclama orgullós, tot somrient al mestre xocolater.
Arribar i moldre
És la primera vegada que la Foix es presenta a aquest concurs de mones. No ho tenien pensat de fer tampoc enguany, però la quantitat de gent que s’aturava a l’aparador de la pastisseria a observar i a fer fotografies del goril·la els va fer canviar d’opinió. El mestre xocolater Moretones no descarta de tornar-s’hi a presentar més endavant, però ara com ara està satisfet de l’èxit que ha tingut la seva creació. “Fa un mes que la gent em demana si en farem versions més petites!”, diu, tot rient. I assegura que, de moment, ha pensat de fer quatre o cinc goril·les més de la mateixa mida que l’original.
La mona original costa uns 450 euros: “Entenc que el preu és car, però si comptes les hores que calen per a fer-la t’asseguro que no és rendible.” Per això, Moretones en fa unes quantes versions més petites, perquè tinguin un preu més accessible. Ara com ara, i tot i que encara falten gairebé tres setmanes per al Dilluns de Pasqua, ja els han arribat uns quants encàrrecs de clients interessats.
La tradició de comprar la mona es manté
“Antigament, les mones es feien amb ous durs”, diu Madern, que recorda que l’ou és un símbol de fertilitat, i que per això es col·locava a les mones. El gerent, que ha treballat tota la vida ací, assegura que la tradició de comprar mones no es perd, però que s’observa un canvi de tendència: actualment es venen mones d’una mida molt més reduïda que no abans –per estalviar diners– i, sobretot, triomfen les que són fetes de xocolata, amb decoracions juganeres i divertides per a la canalla. De totes maneres, Madern subratlla que els continuen comprant moltes colombes –una mena de panettone de la Pasqua italiana–, perquè al costat de la Foix hi ha una escola italiana. “Tenen molt d’èxit, tothom en compra!”, exclama.
També explica que, quan ell era petit, les mones eren de crocant, i que fins i tot s’havien arribat a fer figures de crocant de la mida d’una persona. “Penseu que la xocolata no arriba fins a principi del segle passat!”, recorda. Amb tot, diu que són l’única pastisseria de Barcelona que encara fa crocants, per mantenir la tradició.
Passió per la pastisseria
A Moretones sempre li havia interessat la cuina, tot i que va estudiar enginyeria. Fa tretze anys va decidir de fer un curset de cuina i, d’ençà de llavors, no ha parat. Ha fet d’alumne i de professor a l’escola d’hoteleria Hofmann i ha passat també pels fogons de restaurants tan reeixits com Disfrutar i Compartir, però poc temps, perquè diu que s’estima més el món de la pastisseria: “M’agrada ser pastisser perquè vol dir fer manualitats, i això era de les meves tasques preferides quan era petit.” Ara, fa set anys que treballa per a la pastisseria Foix, però participa en més projectes i no descarta d’obrir un negoci propi d’ací a uns quants anys.
Les èpoques de més feina són Nadal i Pasqua. Al setembre ja comença a preparar els panettones, i no s’atura fins al gener. Llavors, té poc menys d’un mes de descans abans de començar a preparar les mones de Pasqua. Diu que s’hi posa a les sis del matí i hi ha dies que ha de treballar dotze hores seguides: “Però després tinc mesos en què descanso més i ho compenso”, afegeix.
Les altres mones guanyadores
El goril·la de la pastisseria Foix no és l’única mona premiada al concurs de la millor mona de Pasqua. El premi a la categoria de la millor mona tradicional ha estat per a la pastisseria Passions, l’Origen del Pa, del Vendrell. El segon premi se l’ha endut la Palma, de Sabadell, i, el tercer, l’Obrador dels 15, de Barcelona. En la categoria de millor mona de xocolata, la pastisseria Eukarya, de Vic, ha quedat segona, i L’Atelier, de Barcelona, tercer.