Són les 11.30 i la cua per a comprar una mocadorà no s’acaba. Una vintena de persones espera el seu torn. Els clients surten amb les safates plenes de massapans, segurament per a regalar-les als parents més estimats. N’hi ha en forma de maduixes, plàtans, taronges, llimes, i, fins i tot, creïlles i cols. Aquests dolços típics del Nou d’Octubre omplen l’aparador. Per darrere, pengen mocadors de tots els colors, que serviran per a embolicar les safates de dolços. Som a la pastisseria Galán, a Albal. Aquest local de l’Horta Sud ha rebut per tercer any consecutiu el premi a la millor mocadorada 2024 en el concurs de Sant Dionís del Gremi de Forners i Pastissers de València. I això és tot un reclam per a la Diada.

Sense parar d’atendre la gent ni un moment, Noe Galán ens rep amb un somriure. “Aneu fent fotografies”, ens diu, mentre esperem que el seu germà, José Galán, que és el gerent, ens puga atendre. Als forns i pastisseries, quan s’acosta un festiu, és quan hi ha més faena. Aquest negoci familiar ja fa cinquanta-dos anys que funciona. Ells, fills de Joaquim Galán, són la segona generació que el manté. L’exterior de la botiga ja ens avisa quina és la seua especialitat. Uns arbrets amb fruites penjant i cabassets a vessar de dolços es combinen amb una decoració més tradicional. També han guanyat el segon premi en la categoria d’ornamentació comercial, que premia els aparadors.

Al cap d’uns minuts, ens fa passar cap a l’interior de la pastisseria, on es cou tot, allà on les fruites i hortalisses prenen forma i color. El passadís de rajoles ens recorda que som en un negoci tradicional. Tot el procés d’elaboració és artesanal. S’amassa la pasta, es talla en trossets menuts, es fa una boleta amb les mans i es confita. Les pomes són a punt.

El secret de la millor ‘mocadorà’

Parlem amb José Galán, que ens explica que el secret de la seua mocadorà és utilitzar un percentatge més alt d’ametlla. Al voltant del 60% o 65% és ametlla. La resta, sucre. A més a més, fan servir la marcona, que és una de les varietats de millor qualitat. “També hi ha la varietat de fruites que tenim. Parlem d’unes trenta-cinc o trenta-set classes. Llavors, tot el conjunt fa que quede una mocadorà molt bonica i vistosa”, diu.

La producció comença cap a la darrera setmana de setembre i, en total, elaboren entre quatre-centes mocadorades i cinc-centes. Això vol dir que en un dia poden arribar a fer fins a 2.500 fruitetes. Però no sempre ha estat així. Quan el pare, Joaquim, va començar a elaborar aquests dolços, el 1973, només feia quatre mocadorades o cinc, perquè era un producte molt car i costós de fer. Va ser pioner al municipi. Ara, cinquanta anys després i amb quinze treballadors, la pastisseria Galán s’ha consagrat en la producció d’aquests dolços.

“Aquests premis tenen una repercussió molt gran. En l’àmbit personal i familiar nostre, és una alegria immensa. Després, pel que fa a la venda, et puc assegurar que es ven un 15% o un 20% més si guanyes el premi. I més ara, amb les xarxes socials, que se sap tot molt més”, reconeix José Galán. I el pare, què en diu? “El pare, contentíssim. Orgullós de veure que seguim i que lluitem a muntó.”

Quin és l’origen de la mocadorada?

El Nou d’Octubre, Sant Dionís i Diada del País Valencià, a les comarques de l’Horta és costum que els enamorats s’obsequien amb aquest present, tot i que amb els anys la tradició s’ha estès també als parents més estimats. La safata amb els dolços en forma de fruites i verdures s’embolica amb un mocador –tradicionalment de seda– lligat per totes quatre puntes. D’ací, el nom de mocadorà.

Hi ha dues versions sobre l’origen d’aquesta tradició. Un dels mites diu que la mocadorada recorda l’entrada de Jaume I a la ciutat de València l’any 1238, quan els andalusins obsequiaren la seua esposa, Violant d’Hongria, amb productes de l’horta. El segon relat situa l’origen de la mocadorada al segle XVIII, després de la guerra de Successió. En el context dels decrets de Nova Planta, es prohibí de llançar coets durant la festivitat del Nou d’Octubre. Com a resposta, els pastissers de la ciutat inventaren el piulet i el tronador, dos dolços que simulen la forma dels petards prohibits. També són fets de massapà, tot i que cuit i farcit, a l’estil de la casca de Reis.

Malgrat que no se sap realment l’origen d’aquest costum, totes dues històries configuren el contingut de la mocadorada actual, amb el piulet i el tronador com a figures centrals, envoltats de fruites i hortalisses ensucrades. El seu caràcter romàntic, atès que s’intercanvia entre estimats, ha convertit Sant Dionís, per pura coincidència, en el dia dels enamorats per als valencians.