16.06.2017 - 13:08
“Ningú es mor per anar a la presó però no tinc per què anar”
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
L’exdirector financera del Palau de la Música Gemma Montull ha relatat al tribunal en el seu últim torn de paraula els atacs soferts des que el 2009 va esclatar l’escàndol de l’espoli, que el van portar a tancar una botiga al Masnou (Barcelona) perquè cada dia tenia “escopinyades en la porta”.
“El 2012 vaig obrir una petita botiga al Masnou i vaig haver de tancar-la l’any passat perquè era molt difícil conviure amb aquesta realitat cada dia. Socialment és molt dur”, ha explicat aquest divendres en l’última sessió del judici, que ja ha quedat vist per a sentència.
Ha lamentat que tant ella com la seva família hagin sofert en nombroses ocasions insults, que la van portar a decidir canviar dues vegades de domicili perquè “la situació amb els veïns era insuportable”.
En una ocasió, estant en el supermercat, una persona es va apropar i li va dir: “Per què omples el carro si d’aquí a dos dies estaràs a la presó”.
Precisament entrar a la presó és el que vol evitar i, per això, abans del judici va pactar amb el fiscal confessar el desfalc de la institució cultural i també que CDC va usar el Palau per cobrar de la constructora Ferrovial el que, segons l’acusació, eren comissions il·legals per concessió d’obres.
Gemma Montull ha explicat un tercer episodi, ocorregut en un local del barri barceloní de Pedralbes, on li van dir: “Tu ets una lladre. Tu no has d’estar aquí”.
“NO ESTAN TOTS”
En declaracions als mitjans després de concloure’s el judici, Gemma Montull ha assegurat: “No tinc cap por d’anar a presó, tinc plena confiança en la justícia. Ningú es mor per anar a la presó, però no tinc per què anar a la presó”.
Respecte a la falta de control en el Palau per part dels òrgans responsables, ha dit: “Ha quedat molt dit aquí dins –en al·lusió al tribunal– que no estan tots els que haurien d’estar probablement”.
Ha assegurat que acatarà el que la justícia decideixi sobre el seu pare, Jordi Montull, i ha demanat justícia: “I que puguem tots tornar a les nostres vides i que tot això s’oblidi”.
