26.01.2022 - 10:55
|
Actualització: 26.01.2022 - 12:07
L’ex-president del Palau de la Música Fèlix Millet està citat a declarar demà com investigat davant una jutge de Granollers (Vallès Oriental), per la desaparició de diversos objectes de valor que havien estat embargats per rescabalar l’entitat cultural de l’espoli que va patir.
Segons que han informat a Efe fonts jurídiques, Millet declararà per videoconferència des de la presó Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on des de l’any 2020 compleix la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que se li va imposar per saquejar el Palau de la Música durant dècades.
L’execució de la sentència està en mans de l’Audiència de Barcelona, però ni Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, han retornat encara els 23 milions d’euros a què van ser condemnats a pagar a la institució cultural per rescabalar-la per l’espoli.
En el marc de l’execució de la sentència, l’audiència va autoritzar l’entrada de perits a la mansió de l’Ametlla del Vallès on viu Millet per taxar les 44 obres d’art que se li van embargar durant la instrucció de la causa per fer front a una futura responsabilitat civil en cas de condemna. D’aquesta forma, es va constatar que faltava un piano de cua, un capçal de llit del segle XVIII, dos ullals d’ivori llaurats i una desena de figures d’animals també d’ivori.
Posteriorment, la defensa va informar al jutjat que havia trobat el piano i el capçal de llit a la casa de la dona de Millet, morta el 2018. La justícia també investiga si Montull, que ja va comparèixer la setmana passada al jutjat per aquests fets, va ocultar a l’Audiència de Barcelona els ingressos que obté del lloguer d’una propietat del Masnou (Maresme) de la qual n’és titular al costat de la seva dona, malgrat que havia assegurat que el seu únic suport era la seva pensió de jubilació.
Tots dos ex-responsables del Palau, als qui el govern espanyol acaba de denegar l’indult, van ser condemnats per l’Audiència de Barcelona per haver-se apropiat durant dècades de fons, d’origen tant públic com a privat, pertanyents a l’entitat cultural, una de les institucions més emblemàtiques de la burgesia catalana.
L’espoli va servir també per emmascarar el pagament de 6,6 milions d’euros en comissions de la constructora Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública, com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro.
En el judici, tots dos acusats van delatar Convergència, en un acord amb la Fiscalia perquè els rebaixés les penes per la confessió, i van explicar que la constructora Ferrovial pagava comissions de fins al 4%, de les quals el partit es quedava un 2,5% i la resta Millet i Montull com a intermediaris.
