17.05.2017 - 19:47
Confia que el Govern central actuï “en sintonia” amb el vot del PP i acusi
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens ha contactat amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i s’han emplaçat a reunir-se en els pròxims dies de cara a la reunió del Consorci del Palau de la Música d’aquest dimarts vinent, en la qual el Govern d’Ada Colau demanarà al Govern acatar el “mandat clar i rotund” del Parlament per acusar CDC en el cas Palau.
Ho ha dit en roda de premsa al costat del gerent de Recursos, Joan Llinares, una vegada que el Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposta de la CUP i una altra de SíQueEsPot per instar el Govern a acusar CDC, després que la Generalitat votés en contra en una reunió del Consorci del Palau de la Música aquest divendres passat.
Ha destacat que “la porta de la modificació de les conclusions ha quedat oberta”, perquè les de la defensa s’abordaran el divendres de la setmana vinent –les de l’acusació s’han tractat aquest dimecres–, quan es podria acusar CDC si així ho acordés el consorci en la reunió que l’alcaldessa, Ada Colau, ha convocat per a aquest dimarts vinent, després que no ho fes el Govern, encara que li ho va demanar per carta al seu president, Carles Puigdemont.
Asens ha advertit que l’Ajuntament farà totes les gestions necessàries per aconseguir que el mandat del Parlament es faci efectiu i es decideixi acusar CDC en la reunió del consorci, i ha insistit: “Anirem amb un mandat clar, democràtic, que ve del Parlament. Farem bandera d’aquest mandat”.
GOVERN CENTRAL
Ha demanat al Govern central –el representant del qual no va acudir a la reunió d’aquest divendres passat– que actuï “en sintonia” amb el vot del PP en el Parlament i opti per acusar CDC, i ha dit que representaria una falta de respecte greu i un desistiment de funcions que no acudís a la reunió d’aquest dimarts.
“Una cosa és no participar en la discrepància, i una altra és votar o no i no venir a la reunió”, ha asseverat, després que el ministre Íñigo Méndez de Vigo hagi assenyalat que no van acudir perquè els serveis jurídics ho van desaconsellar i perquè van considerar que l’assumpte era una batalla política entre l’Ajuntament i la Generalitat.
Ha demanat “no frivolitzar” l’assumpte, perquè estan en joc 6,6 milions d’euros que suposadament CDC va cobrar de Ferrovial a canvi d’atorgar obres públiques ja que, si el consorci no reclama els diners, podria acabar en les arques de l’Estat i no en les de la institució cultural, en cas de sentència condemnatòria, sempre segons la seva versió.
DIVISIÓ EN EL GOVERN
Asens ha destacat que “el Govern ha tornat a votar de forma dividida” en aquest assumpte en el Parlament, ja que el PDeCAT s’ha abstingut però ERC, Demòcrates, MÉS i la majoria d’independents s’ha alineat amb l’oposició i ha votat a favor, mentre que dos independents de JxSí han votat en contra.
Considera que aquesta circumstància porta al Govern municipal a “tenir l’esperança que dimarts vinent hi hagi un canvi de posicionament” en el Govern en la reunió del consorci, per a la qual han enviat dues cartes: una per convocar la reunió, i una altra al gerent, perquè demanés la suspensió del tràmit de conclusions d’aquest dimecres.
Ha assenyalat que el tràmit no s’ha suspès perquè, en un recés, se’ls ha comunicat que les conclusions de la defensa s’abordarien el divendres 26 i que la modificació amb l’acusació podria acceptar-se llavors, però ha criticat que el consorci no ha donat instruccions al seu advocat, cosa que “preocupa” el Govern municipal.
Preguntats pels 6,6 milions, Llinares ha explicat que la fundació del Palau els reclama a l’expresident del Palau, Fèlix Millet, i a la seva mà dreta, Jordi Montull –al costat d’altres 24 milions–, però que ells no els van rebre: “Si reclames els diners a algú que no se’ls va emportar, difícilment te’ls retornarà”.
Llinares, que va assumir la direcció del Palau durant uns mesos el 2009, ha dit que CDC pot acusar-se de tràfic d’influències, frau i blanqueig, i que la sentència hauria de determinar si la condemna a pagar els 6,6 milions, a més de multes derivades que sumarien uns 20 milions d’euros, segons ell.
