Militars, parents i extres

La idea que el Nadal ara a Catalunya ja no és el que era per culpa del procés independentista està patentada per Jorge Fernández Díaz, que ho sosté i ho divulga amb convicció a Madrid gràcies al valor afegit que li dóna ser de Barcelona, però les candidatures amb què els partits d’àmbit estatal es presenten al Congrés i al Senat
el 20-D fan pensar que les sobretaules nadalenques a la meseta no estaran exemptes de controvèrsia pel protagonisme dels parents en la vida política. Perquè… què succeirà aquest Nadal a can Monedero, on Juan Carlos, l’ideòleg de Podem, està aprenent a acceptar que el seu pare, Salvador, forma part de les llistes del partit ultradretà Vox? Quina conversa amenitzarà la digestió dels torrons i els polvorons entre l’exministre d’Educació i ara ambaixador de l’OCDE a París José Ignacio Wert i el seu germà Juan Pablo Wert, candidat de Podem? Són els Monedero i els Wert la crua metàfora d’una Espanya dividida i fracturada? Si bé aquestes funcions nadalenques no estaran obertes al públic i es representaran només en menjadors privats, les urnes del 20 de desembre resoldran disputes com aquestes, però també la subtil batalla entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per vestir-se de color caqui.

En l’era de la política sota la lupa, tant els partits de la vella fornada com els emergents han coincidit a l’hora de no confiar íntegrament en els seus planters i han buscat el cop d’efecte dels fitxatges mediàtics en aquest mercat d’hivern. Partint del seu espai a l’esquerra del PSOE, Pablo Iglesias va ser un dels primers a moure fitxa per eixamplar el seu terreny de joc ideològic i va reclutar Julio Rodríguez, que va ser cap de l’Estat Major de la Defensa (Jemad) quan José Luis Rodríguez Zapatero era el president espanyol i Carme Chacón era ministra de Defensa. L’antic Jemad és el número dos de la llista de Podem per a Saragossa al Congrés i el seu sobtat fitxatge va ser encaixat pel PSOE com un gol d’Iglesias a Sánchez, i més quan Chacón –que va cohabitar amb Rodríguez entre el 2008 i el 2011– desconeixia la vocació política del militar. Per a Chacón, el trauma és que ara un militar d’Ourense defensa per als catalans el que ella ni sent ni ha defensat mai: el dret a una consulta. “A mi em casa molt poc que l’antic Jemad defensi el dret a decidir, m’estranya molt”, es va limitar a dir Chacón mentre aprenia a conviure amb la paradoxa. “És un problema que es resol políticament, no amb la llei”, opina l’antic Jemad, que ha estat represaliat pel govern del PP amb l’expulsió del cos.

Si amb Julio Rodríguez ha causat un sotrac al PSOE, Podem ha obert també les costures del PP fitxant com a cap de llista per a Ciudad Real al Congrés Juan Pablo Wert. Aquest professor que imparteix història de l’art a la Universitat de Castella-la Manxa ja es va significar el maig del 2013 en les protestes contra la reforma educativa que impulsava el seu germà i ministre José Ignacio i a favor d’“una alternativa a les retallades”. El cop d’efecte de Podem és aquí doblement efectista gràcies a l’enorme semblança física entre el José Ignacio que viu al cor de París amb un sou de 10.000 euros al mes pagat pels contribuents i el Juan Pablo que combat precisament el llegat educatiu del seu germà.

L’habilitat de detectar parents que desacrediten el mateix cognom no és monopoli de Podem. Des de la dreta del PP, el partit Vox ha donat una estocada als d’Iglesias fitxant Salvador Monedero, pare de l’ideòleg de la formació, Juan Carlos Monedero. Amb la subtilesa de lloar el pare per desacreditar el fill, el líder de Vox, Santiago Abascal, acull el nouvingut com “un home treballador, bo i savi” i li regala a Twitter elogis literaris: “Y así, de modestia llenos, a los más viejos verás, tratando de ser lo más y de parecer lo menos #CalderónDeLaBarca.” Abascal presumia en la campanya de les europees del descobriment de Monedero a Casa Gala, el bar que regenta Salvador al barri madrileny d’Argüelles. “@MonederoJC, tens un pare estupend!!!”, lloava el líder de Vox. A Juan Carlos Monedero, però, la ferida paterna l’empeny a la ironia com a catarsi. “A Esperanza Aguirre només li falta casar-se amb el meu pare”, va ironitzar ja al juliol quan veia que el seu pare es deixava estimar per la dreta del PP.

En la llista al Senat, al seu torn, Vox hi concorre amb la televisiva Carmen Lomana com a número tres per a Madrid i amb un propòsit: tancar el Senat. “El Senat només agrada als polítics per col·locar la seva gent”, sosté la fashion victim. Lomana ja es va acostar a Vox en les europees (244.929 vots, un 1,56% del total) i manté la fe en la dreta de la dreta tot i presumir de compartir animades tertúlies polítiques amb el seu amic Juan Carlos Monedero.

En el pantà de la descomposició de la UPyD de Rosa Díez, el PSOE de Pedro Sánchez hi ha pescat Irene Lozano, mentre que Albert Rivera s’ha apropiat de l’actor Toni Cantó, el noi Almodóvar que va fer el rol del transsexual Lola a l’oscaritzada Todo sobre mi madre. Lozano i Cantó, curiosament, anhelaven la fusió d’UPyD i C’s. La prova de la imprevisió del canvi de samarreta de Cantó és que està ultimant com a director l’obra Debate, que estrenarà el 2 de maig als Teatros del Canal, que gestiona Albert Boadella.

Per replicar l’aposta castrense de Podem, el PSOE de Pedro Sánchez té la comandanta Zaida Cantera, víctima d’assetjament sexual, com a número sis per a Madrid al Congrés. Iglesias, però, dilueix el radicalisme també presentant per a Cadis el portaveu de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Juan Antonio Delgado, i per a les Balears el jutge Juan Pedro Yllanes, que havia de jutjar la infanta Cristina pel cas Nóos. Dels grans partits, només el PP renuncia a fitxatges galàctics després de l’escarment pel dopatge de l’atleta Marta Domínguez.

Segons el CIS que va inaugurar
la campanya, els militars Rodríguez i Cantera podrien quedar fora del Congrés per poc, perquè a Podem li dóna un escó per a Saragossa i al PSOE, cinc escons per a Madrid. Però l’enquesta es va dur a terme abans dels fitxatges, i una de les paradoxes que regalarà el 20-D, a més de la batussa de parents, és la lluita inèdita entre els hereus del 15-M i el nou PSOE per asseure un militar al Congrés.