Els militars amnistiats pel PSOE canten les quaranta a la vella guàrdia: “L’amnistia és legal”

La vella guàrdia del PSOE ha estat molt bel·ligerant contra l’amnistia dels represaliats pel procés d’independència. Felipe González i Alfonso Guerra han estat dues de les veus cantants. L’ex-president espanyol va assegurar que l’amnistia era anticonstitucional i la seva antiga mà dreta va dir: “Aquesta amnistia és la condemna de la transició, demano que no la facin perquè és molt greu.” Ni l’un ni l’altre no van dir que, gairebé quaranta anys abans, el govern que capitanejaven va moure els fils necessaris per a aprovar al congrés l’amnistia de la cúpula de la Unió Militar Democràtica (UMD).

Els fets es remunten al 29 de juliol de 1975, quan l’exèrcit franquista va decapitar la cúpula de la UMD –una organització militar clandestina pro-democràcia– detenint el comandant Luis Otero Fernández i els capitans Fermín Ibarra Reyes, Antonio García Márquez, Xosé Fortes Bouzán, Fernando Reinlein, Restituto Valero, Jesús Consuegra, Manuel Fernández Lago i Abel Jesús Cillero. Un novè capità –José Ignacio Domínguez– es va salvar de la detenció perquè passava les vacances a París.

Un consell de guerra els va condemnar per “un delicte consumat de conspiració” a penes entre vuit anys i dos anys i mig de presó. A més, set van rebre una pena accessòria que els vetava per tota la vida el retorn a l’exèrcit. “La baixa definitiva de l’exèrcit, amb pèrdua de tots els drets adquirits, excepte els passius que els corresponguin pels seus anys de servei”, deia la sentència.

El juliol de 1976, els condemnats es van beneficiar del reial decret llei d’amnistia del govern d’Adolfo Suárez, però no els van permetre el reingrés a l’exèrcit. Així mateix, l’amnistia aprovada pel congrés l’octubre del 1977 va permetre al capità José Ignacio Domínguez d’esquivar la presó, tot i haver rebut una condemna de set anys. El militar havia tornat aquell mateix any a l’estat espanyol després d’exercir com a portaveu de l’UMD de l’exili estant, concretament a Portugal.

Ara, l’amnistia de 1977 tampoc no preveia que Domínguez i els seus companys poguessin tornar a l’exèrcit. Manuel Gutiérrez Mellado, ministre de Defensa d’aleshores, s’hi va negar i va amenaçar de dimitir si el congrés rehabilitava els amnistiats. “No hi ha alternativa. Els amnistiats no poden tornar al servei actiu. Ni el govern, ni el partit que l’aguanta, la UCD, poden admetre-ho pel bé de les forces armades, de la democràcia i, en definitiva, d’Espanya”, va deixar escrit.

El tema no va tornar a agafar volada fins el gener de 1985, quan el vice-president d’aleshores, Alfonso Guerra –en la presentació d’un llibre d’un dels fundadors de l’UMD i diputat del PSOE, Juli Busquets– es va comprometre a reintegrar els militars inhabilitats a l’exèrcit. Això li va valer un fort enfrontament amb el ministre de Defensa, Narcís Serra, però gairebé dos anys més tard el congrés va aprovar la llei 24/1986, també coneguda com a “llei de rehabilitació de militars professionals”. Només es va abstenir Aliança Popular.

El preàmbul de la llei és el següent:

“La llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, va oferir un tracte desigual a qui, estant comprès en el seu àmbit d’aplicació, ostentava la condició de militar professional o de funcionari civil. Aquell tracte desigual s’expressava en la no-rehabilitació plena dels primers, car no els fou conferida la possibilitat del seu reingrés a les armes, cossos o instituts dels quals van ser separats.

El principi de no-discriminació, fermament assentat en l’article 14 de la constitució, com també el d’igualtat entre els espanyols davant la llei, obliga a reparar aquelles diferències, oferint a tots els afectats un tracte equitatiu i igualitari.”

El febrer del 2010, els amnistiats van rebre la Creu del Mèrit Militar, però la realitat és que els que van demanar el reingrés a l’exèrcit van ser menyspreats per les instàncies militars. No els van donar destinació i no els van permetre de tornar al servei actiu.

Els amnistiats discrepen de la vella guàrdia del PSOE

Gairebé quaranta anys després, l’amnistia torna a ser damunt la taula, tot i que ara en referència als represaliats del procés independentista. En declaracions als mitjans, alguns dels ex-membres de l’UMD recorden a la vella guàrdia del PSOE que ells són la mostra que l’amnistia és plenament legal. “Va ser la primera vegada que el legislador va admetre la possibilitat de publicar una llei d’amnistia amb la constitució vigent”, declara l’ex-capità José Ignacio Domínguez al Diario de Almería.

“Essent tan asèptic com puc, et diria que l’amnistia és perfectament legal, no és com l’indult. És començar de cap i de nou en pro de la convivència per deixar enrere els errors del passat”, afegeix l’ex-militar en referència al panorama polític actual. Amb tot, expressa alguns matisos en l’amnistia dels independentistes. “Si aquests senyors de Junts ens diuen que continuen per la via unilateral, no s’estaria respectant el seu sentit”, conclou.

Xosé Fortes, en declaracions a El Mundo, lleva importància a l’amnistia de Carles Puigdemont, sempre que s’ajusti a la legalitat. “Caldrà veure fins on arribem. Ni un pas més, ni un pas menys”, afirma, abans d’enviar un dard a la vella guàrdia del PSOE. “Em sorprèn que Alfonso Guerra no hagi llegit més història de Grècia. La constitució no són les taules de la llei, si us plau. Sóc partidari de cercar una solució que eviti la repetició d’eleccions”, afegeix l’ex-capità.

“La situació és lamentable, però l’amnistia és originada pels resultats electorals. No deroga el 78. Com voleu que derogui el 78? La constitució ha de ser adaptada a aquests temps. Existeixen canvis socials que hem d’entendre”, continua Fortes, que admet que l’entesa entre el PSOE i Junts no serà gens fàcil. “Però cal entendre’s fins i tot amb el diable”, acaba dient.