Militants de base del PDECat volen forçar que la llista pactada es desbloqui

Militants de base del PDECat han presentat una candidatura alternativa a la pactada, l’avalada per Carles Puigdemont i amb David Bonvehí i Míriam Nogueras al capdavant, amb l’únic objectiu d’intentar que l’assemblea pugui votar de forma desblocada tots els membres de l’executiva. David Torrents, president local de Badalona, encapçala la candidatura, amb Lola Mata a la vicepresidència. Mata és la reponsable dels associats a les Comarques de Barcelona.  El seu objectiu és sortir elegits, dimitir de seguida i donar veu a l’assemblea plenària perquè modifiqui l’esmena que es va aprovar ahir en comissió perquè les llistes a l’executiva es votin de manera tancada i blocada.

En la candidatura de Bonvehí i Nogueras, hi ha 28 membres. S’hi integra el gros de l’antiga direcció executiva de Pascal, incloent-hi Lluís Font i Meritxell Ruiz, dos noms que fonts properes a la fins ara coordinadora de Pascal asseguraven que no hi entrarien. També hi ha Ferran Bel, Montserrat Candini, Maria Senserrich o Marc Castells, entre d’altres. En canvi, Lourdes Ciuró, Francina Vila, Meritxell Budó i Carles Agustí estan alineats amb els anomenats sectors crítics, però són menys nombrosos del que es perfilava inicialment. Si els militants de base aconsegueixen que la llista es desbloqui, es mesurarà realment qui té més força amb un hipotètic vot de càstig. Puigdemont o Pascal? Una altra vegada. De fet, la llista dels militants de base actua de manera coordinada amb alguns dels crítics, segons que ha pogut saber VilaWeb.

El pacte per una executiva de consens ha tornat a trontollar quan els consellers Miquel Buch i Damià Calvet han caigut de la candidatura de consens. Ha estat així perquè l’assemblea del PDECat ha rebutjat relaxar el quadre d’incompatibilitat de càrrecs institucionals i de partit i això ha fet que Buch i Calvet, que són els homes forts de Jordi Turull i Josep Rull, no puguin ser a l’executiva amb responsabilitats orgàniques. Prioritzen els seus càrrecs a la conselleria d’Interior i de Territori i Sostenibilitat. L’estructura del partit s’havia d’adaptar a l’anomenat pacte dels Lledoners, però la votació ha estat un primer revés per a la nova direcció. L’executiva de Marta Pascal defensava que es mantingués el règim tal com estava, i ahir a la nit hi va haver un intens debat en comissió amb els crítics. Aquest matí, el torcebraç s’ha traslladat al plenari, on hi poden participar tots els associats inscrits. Segons fonts presents a la votació, un 59% no ha volgut flexibilitzar el sistema.

S’ha de tenir en compte que, més enllà de l’executiva, una comissió delegada serà la màxima responsable d’encaminar el partit cap a la Crida Nacional de la República i prendrà les decisions estratègiques més rellevants. La formaran Bonvehí, Nogueras, Turull, Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig. Els presos polítics del PDECat i Puig, des de l’exili, marcaran el rumb del partit, que podria acabar dissolent-se en el moviment transversal de Puigdemont. Aquí, els dirigents pròxims a Pascal, partidaris de mantenir un partit ‘fort’, no hi tindran pes.

El plenari també ha aprovat mantenir la via unilateral al preàmbul dels estatuts per aconseguir la independència. La votació ha estat molt ajustada, i s’ha imposat aquesta opció amb un 47,9% a favor, segons fonts presents. La direcció de Pascal havia proposat treure’n la referència per evitar problemes amb el registre dels estatuts al ministeri de l’Interior. Però l’esmena que advocava per mantenir l’esment ha arribat viva fins al plenari i ha prosperat. Es mantindrà com estava: treballar per assolir l’objectiu de la república ‘sense renunciar a la via unilateral.’ També s’ha rebutjat incloure, a la ponència política, la paraula ‘immediata’ per acotar el termini en què el PDECat hauria de treballar per l’objectiu de ‘fer efectiva la república.’ Durant el debat en comissió, ahir es van aprovar nombroses esmenes que, per exemple, obliguen el partit a blocar l’agenda de Pedro Sánchez al congrés espanyol si la repressió continua.

Les dues ponències principals, la ideològica i l’organitzativa, han estat aprovades per una àmplia majoria. El 99,30% i el 92,89%, respectivament, hi han votat a favor.