Milers de persones fugen del sud del Líban, enmig del caos, pels atacs israelians

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra feina ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i alhora aconseguirem que siguen a l’abast de tothom i no d’uns quants i prou. Tots hi eixirem guanyant.

The Washington Post · Suzan Haidamous, Lior Soroka, Rachel Chason, Mohamad El Chamaa

Sidó. Israel va llançar ahir una altra onada de bombardaments a tot el Líban –incloent-hi un suburbi de Beirut– mentre prometia de continuar la seva ofensiva contra el grup militant Hesbol·là. La xifra de morts ja supera els 500 i milers de civils fugen de les regions del sud del Líban acostades a la frontera israeliana.

Al Líban, el nombre de morts d’ençà de dilluns –un dels dies més mortífers des que va acabar la llarga guerra civil, el 1990– va augmentar fins a 569, segons el Ministeri de Salut, que no distingeix entre combatents i civils, però que va aclarir que entre els morts hi havia 50 nens, 94 dones i nou membres del personal paramèdic.

Dimarts, a tot el Líban es podien veure famílies amuntegades dins els cotxes –alguns amb matalassos a sobre– adreçant-se a zones que esperaven que fossin més segures. Hi havia grans embussos en les carreteres cap a Beirut. Els residents van crear una xarxa de grups de WhatsApp per ajudar els desplaçats a cercar allotjament.

“La situació és molt tensa”, explica Alaa Bou-Ghannam, un oftalmòleg del Centre Mèdic de la Universitat Americana de Beirut. “Tots tenim por del futur. No ens sentim segurs enlloc.” Diu que l’hospital, el més gran i avançat de la ciutat, s’ha omplert aquests dies amb pacients ferits a causa d’una sèrie d’explosions de dispositius electrònics la setmana passada. Molta gent tindrà lesions a la vista permanents. Ara –afegeix– l’hospital es va preparant per a una allau de pacients del sud i de més zones afectades.

El batlle de Tir, Hasan Dbouk, explicava ahir que un “gran, gran nombre” de persones ja havia fugit de la ciutat. “La gent no ho podia suportar més”, deia. Estima que el 70% dels residents de la ciutat ja se n’ha anat, a hores d’ara. Molts dels qui hi resten són residents grans que estan molt units a casa seva.

Per a algunes famílies, diu Dbouk, el trajecte cap a Beirut –una distància d’uns 50 quilòmetres que normalment no dura pas més d’una hora– va acabar durant setze hores.

Al nord del Líban, al districte d’Akkar, a la frontera amb Síria, un funcionari local, Ahmad Amir, ens va explicar que un centenar de famílies hi havien arribat dimarts a l’alba. Moltes estaven cansades, malaltes i massa desorientades per a poder parlar després de passar més de dotze hores a la carretera.

Gran part del caos prové del fet que molts militants de base de l’Hesbol·là van resultar ferits en els atacs de cercapersones i walkie-talkies la setmana passada. Molts dels ferits formaven part de l’organització i la logística del grup, i avui coordinarien el suport per als desplaçats. Ara, tanmateix, hi ha una gran manca de militants experimentats.

Els metges de la ciutat meridional de Sidó diuen que els pacients ferits hi arriben amb traumatismes cranials, múltiples fractures i talls profunds causats per la metralla.

Naim Khashish, de seixanta-tres anys, era al seu jardí quan un atac va fer impacte en l’edifici del costat i va matar vuit membres de la família dels seus veïns. L’explosió li va fracturar les costelles, li va trencar les dues cames i li arrencà la pell.

Al final del passadís, al Centre Mèdic Labib, hi ha una dona amb benes gruixudes als ulls. Fugia en el seu cotxe quan un atac aeri va fer impacte a prop, segons la seva tia, que esperava al seu costat. L’explosió li va fer talls a la cara amb metralla i va matar la seva mare i la seva germana.

Al sud del Líban, les carreteres sinuoses dels pobles i les amples autopistes estan col·lapsades pel trànsit. Els residents –amb nens, gent gran i animals de companyia– van tots apilats en cotxes, taxis, furgonetes i camions, avançant lentament amb aturades i arrencades mentre fugen nord enllà, fora de Sidó.

Hanan Hamad, de quaranta-cinc anys, diu que dilluns va viatjar amb el cotxe amb el marit, els fills i la sogra durant nou hores des de Chehour, a uns quaranta-vuit quilòmetres al sud-est de Sidó. “Hi havia atacs pertot arreu”, explica, i un va impactar tan a prop de la carretera per on anaven que va trencar les finestres del cotxe.

L’únic lloc que van trobar per a passar la nit va ser una escola buida al centre de Sidó, que va ser ràpidament convertida en un refugi per als desplaçats. Hi havia matalassos prims amuntegats sota les pissarres de les aules. Sense dutxes, els pares banyaven els nens en les piques dels lavabos.

Més de 110.000 persones ja s’havien desplaçat del sud del Líban abans que comencessin els atacs de dilluns, i milers més han deixat la casa aquesta setmana.

Safa Kosaibani, de vint-i-un anys, va fugir de Nabatieh amb les filles i les cunyades. Explica que quan va arribar a Sidó va comprovar que les seves xarxes socials s’havien omplert d’imatges d’amics, veïns i coneguts que havien mort en l’atac.

“Tots morts”, va publicar ella, mentre mostrava un mosaic de retrats: dues dones, un home, una àvia i nens. Al peu de foto hi havia una emoticona de cor trencat i en el missatge demanava a Déu que els concedís misericòrdia. En una altra fotografia, una mare sosté dues nenes petites, una amb un tutú de ballet brillant.

Kosaibani explica que va sentir que Israel demanava als civils que se n’anessin del sud del Líban, però que no es va fiar dels avisos. “Pensàvem que era tan sols guerra psicològica –diu–, que només intentaven empènyer-nos a deixar la nostra terra, perquè nosaltres els havíem fet fora de la seva, al nord. Ells volen tornar-s’hi”, va afegir.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb