15.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.12.2023 - 17:08
The Washington Post · Bryan Pietsch
Javier Milei, el nou president argentí d’extrema dreta, ha començat el mandat, aquesta setmana, amb una advertència dura: prepareu-vos per a un tractament de xoc econòmic. I entre les dràstiques promeses de campanya que ha presentat, destaca un pla per a eliminar completament el peso argentí com a moneda nacional i substituir-lo pel dòlar dels Estats Units. Ho pot fer, això?
Els dòlars ja es fan servir àmpliament a l’Argentina
El peso argentí és la moneda oficial a l’Argentina. Però el dòlar dels Estats Units es fa servir àmpliament com una manera de sortir-se’n arran de la ràpida devaluació del peso. Intercanviar pesos per dòlars dels Estats Units permet que els diners dels argentins mantinguin el seu valor durant més temps, ja sigui per a despeses o per a estalviar.
Segons el tipus de canvi oficial, un dòlar dels Estats Units equival, aproximadament, a 355 pesos argentins. No obstant això, al mercat negre, el dòlar dels Estats Units és molt més valuós, i val, aproximadament, 1.000 pesos argentins. Fa mesos, un dòlar equivalia a 600 pesos, i abans de la pandèmia de la covid-19, valia 80 pesos.
No se sap amb seguretat quants bitllets de dòlar dels Estats Units circulen a l’Argentina; la xifra podria ser prou alta per a arribar al 10% del total dels bitllets en circulació, segons algunes estimacions. Sovint, els argentins fan les compres importants en dòlars i no pas en pesos per por de tenir grans quantitats de pesos al banc o a casa, que poden devaluar-se ràpidament.
Hi ha més països que empren el dòlar, però l’Argentina és l’economia més gran que el fa servir
L’Argentina no és el primer país que considera la dolarització una manera d’alleujar els problemes econòmics. A part dels Estats Units, hi ha un grapat de països i territoris de tot el món que fan servir el dòlar dels Estats Units com a moneda oficial. L’economia més gran que ho ha fet fins ara és l’Equador, que es va dolaritzar l’any 2000.
Entre els altres països que han adoptat el dòlar dels Estats Units, hi ha El Salvador, que també va fer que el bitcoin fos de curs legal, el Panamà i Zimbàbue. I territoris més petits, com les Illes Verges Britàniques, també fan servir el dòlar dels Estats Units.
A la pràctica, la política de dolarització ha funcionat des del moment que lliga el destí de la moneda d’un país a la d’un altre històricament més estable. Però també representa una renúncia total a tenir una política monetària autònoma centrada en les condicions locals, amb independència de les que es donen als Estats Units.
L’economia argentina ha sofert una llarga decadència
Que l’Argentina consideri una mesura com aquesta és un símptoma de la decadència de la seva economia.
A començament del segle XX, l’Argentina era un dels països més rics; era més rica que la majoria dels països europeus. Però durant dècades ha sofert un declivi econòmic, que aquests darrers anys s’ha combinat amb una inflació enorme. La inflació és una preocupació important en molts països, però en el cas de l’Argentina ha arribat a superar el 124% al setembre, segons les dades oficials. És una xifra incomparable amb cap altra.
A la pràctica, això ha significat que els argentins han acumulat aliments i productes per al consum diari, temorosos que els preus fossin molt més alts quan tornessin a anar a la botiga. Un argentí explicava a The Washington Post l’any passat que tenia prou xampú per a un any i mig. Una altra deia que havia arribat a acumular quaranta-vuit llaunes de tonyina. La inflació ràpida també vol dir que guardar diners és inútil, perquè la inflació supera les taxes d’interès.
Però la dolarització té inconvenients
El pla de Milei per a la dolarització de l’Argentina és polèmic entre els argentins i els economistes. Una declaració signada per desenes d’economistes advertia que la dolarització de l’economia d’Argentina té el risc d’empitjorar la inflació. Argumentaven que la manca de reserves estrangeres significaria un mal tipus de canvi per als argentins quan es convertís la moneda, cosa que portaria a una disminució dels salaris reals, i posaria “la càrrega de l’ajust en els treballadors”.
Les propostes econòmiques de Milei, incloent-hi la dolarització, “no tenen en compte les complexitats de les economies modernes, obvien lliçons de crisis històriques i obren la porta a accentuar les desigualtats que ja són prou greus”, escrivien aquests economistes. Milei va rebutjar la declaració tot dient que els economistes eren “uns fracassats”.
Però alguns economistes de renom han defensat el pla de Milei. Steve Hanke, professor d’economia aplicada a la Universitat Johns Hopkins i economista de l’administració Reagan, diu que les crítiques a la dolarització d’Argentina són “completament absurdes”. Hanke va dir a CNBC que tenia un contacte estret amb l’equip de Milei, i exercia d’assessor no oficial. La dolarització d’Argentina és “la idea correcta”, va dir.
Milei afronta una batalla difícil
Tot i que la dolarització va ser un pilar de la seva campanya, Milei potser no tindrà prou poder polític per a dur a terme un pla com aquest, atès que no té majoria al congrés argentí.
Per a fer possible la dolarització, els bancs argentins necessitarien prou dòlars dels Estats Units quan els pesos dels comptes bancaris dels argentins es converteixin en dòlars dels Estats Units. I això és molt difícil. “No crec que els bancs argentins tinguin aquest tipus de reserves en dòlars”, diu Evan Kraft, professor titular a la Universitat Americana de Washington. I si els bancs no tenen prou dòlars, el banc central d’Argentina en necessita prou per a poder prestar-los als bancs, explicant Kraft, que afegeix que no és realista creure que passarà. I això faria que l’Argentina hagués de recórrer a organitzacions com el Fons Monetari Internacional (FMI).
Però resulta que l’Argentina ja és el deutor més gran de l’FMI, car deu al fons uns 31,1 mil milions de dòlars aquest mes. Obtenir grans quantitats de dòlars dels Estats Units de l’FMI o d’altres organitzacions seria una “tasca molt complicada” per a l’Argentina, remata Kraft.
Kristalina Georgieva, la directora gerent de l’FMI, explica que el mes passat va parlar amb Milei sobre “les accions polítiques necessàries” per a abordar els “desafiaments importants” de l’economia argentina. I, posteriorment, va fer una publicació a X en què deia que l’FMI estava “compromès a donar suport als esforços per reduir duradament la inflació, millorar les finances públiques i augmentar el creixement liderat pel sector privat”.
En resposta a una sol·licitud d’aclariment feta pel Post, l’FMI ha remès al missatge de Georgieva. També el Departament del Tresor dels Estats Units ha declinat de fer cap comentari sobre si havia estat en contacte amb l’equip de Milei respecte de la possible dolarització.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
