04.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 04.01.2025 - 21:48
El 2024 va ser l’any en què van arribar més barcasses que mai a les Illes. En total, 5.924 immigrants en 354 embarcacions, unes xifres que superen de bon tros les del 2023, quan en van arribar 2.278 en 128 barcasses. És a dir, un 160% més. Aquests primers dies de l’any hi han arribat 98 persones més, tan sols cent manco que en tot el 2018. I a aquestes xifres s’ha d’afegir la dels morts a la Mediterrània, que malgrat que se’n poden fer algunes estimacions, no es pot saber ben bé quina és. L’ONG Caminant Fronteres calculava, per exemple, que 517 persones van morir en la ruta entre Algèria i les Illes o el llevant de la península.
Una de les causes principals d’aquest augment d’arribades és la ruta entre Algèria i les Illes, que s’ha establert aquests darrers anys. El 2024 va ser comú veure arribades entre el mig centenar d’immigrants i el centenar en un sol dia quan hi havia bona mar. Una altra de les causes és la política migratòria a Europa i, en concret, la de l’extrema dreta a Itàlia. Carlos Martín, portaveu de la plataforma Balears Acollim, diu que aquest augment d’arribades ja era previst i que polítiques com les d’Itàlia desvien el flux migratori cap a unes altres zones, com ara les Illes.
Però tot és un problema de números? Els discursos de partits com Vox criminalitzen constantment l’arribada d’immigrants. El Partit Popular de Marga Prohens, en línia amb la direcció espanyola, s’afegeix a aquest relat. L’augment de les arribades és una excusa perfecta per a espolsar responsabilitats i dir que les Illes no tenen cap mena de capacitat per a acollir més gent.
“És evident que Vox usa la qüestió migratòria per captar de manera miserable més vots”, diu Martín, tot i que adverteix: “No s’ha creat la infrastructura necessària amb prou recursos econòmics perquè les persones que arriben amb una vulnerabilitat total tenguin l’atenció que els cal, sobretot amb aquest volum d’arribades.” Tanmateix, considera que es pot gestionar perquè hi ha capacitat econòmica. “La pregunta és si els polítics tenen l’altura de mires i la valentia per fer-ho o volen continuar venent aquest relat perquè la mentida s’acaba apropiant de la realitat”, rebla.
Un relat que se sustenta en el populisme i diu que els immigrants lleven la feina als qui ja vivien a les Illes i que les subvencions que donen les institucions són per a ells i no “per als de casa”. Martín té clar que tot això és pervers i és mentida i que el gran desafiament que tenim com a societat és que la mentida no s’apropiï del relat. “Som una societat que pot gestionar l’arribada d’aquestes persones”, insisteix, i recorda que a les Illes també molta gent ha hagut d’emigrar per sortir d’una situació econòmica complexa, per la fam i per conflictes bèl·lics. “Oi que no acceptaríem de cap manera que tractessin els nostres fills d’aquesta manera, com si fossin el gran problema de la societat?”, demana.
Escapen d’un món pitjor
L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB) i el Laboratori de Drets Humans (LIDIB), amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), van elaborar una diagnosi el 2021 sobre l’acollida d’immigrants en situació irregular. Si bé en aquests anys el nombre d’arribades ha crescut, hi deixen clar que la gent emigra per moltes raons, com ara la discriminació, la pobresa, la manca d’accés a recursos essencials i, també, perquè la vida i la integritat física els corren perill per les detencions, les tortures, els segrests, el reclutament forçat, el tràfic de persones i la violència sexual.
Un altre dels aspectes que s’hi destaca és que el fenomen contemporani de la immigració és relacionat en molts aspectes amb l’augment de les barreres, com també recull l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans: “La imposició d’unes mesures de control rigoroses, unida a la manca de vies regularitzades de migració […] restringeix, cada cop més, les possibilitats de desplaçament dels possibles emigrants i, en molts casos, els obliga a desplaçar-se utilitzant vies irregulars.”
El perill del trajecte i les morts
Martín lamenta que tota aquesta gent posa la vida en risc per arribar a una Europa que no li dóna la resposta que mereix i que ens agradaria que ens donessin a nosaltres si fóssim al seu lloc. El degoteig és diari i adverteix que normalitzam morts i desapareguts que es produeixen amb bastant més freqüència que no pas ara fa un any. “Aquestes morts s’haurien d’haver protegit. Els haurien d’haver donat vies d’accés legals i segures”, recalca.
Del 2014 ençà, s’han comptabilitzat 31.184 morts a la Mediterrània, segons el Missing Migrants Project. L’any passat van ser 2.279 i ja adverteixen que són estimacions mínimes del veritable nombre de vides perdudes per la migració. Malgrat que alguns estaments subratllen que en la ruta balear no és habitual que passi, associacions i entitats denuncien que sí que és un veritable problema i que les institucions ni el reconeixen ni se’n volen fer càrrec.
La diagnosi de la UIB parla dels perills que té el trajecte fins a les Illes. Per exemple, la llarga durada del viatge. La ruta entre Algèria i les Illes es podria fer en 5 hores, atès que a les embarcacions, en condicions normals, hi poden anar 3 tripulants o 4. Però la realitat és que tarden més d’un dia a arribar, unes 30 hores, perquè hi sol viatjar una quinzena o més de persones i fan servir el mateix petit motor. La hipotèrmia o les cremades causades durant el viatge són els mals principals de les persones que arriben.
I per què trien les Illes? Perquè el trajecte és en línia recta, més curt i més favorable en condicions de bona mar. Però la majoria no hi romanen, sinó que la seva intenció és arribar a la península, que també acostuma a ser un lloc de pas, per desplaçar-se fins a l’estat francès o uns altres països europeus on tenen familiars o coneguts.
Enfrontament polític
“És preocupant que això sigui un punt d’enfrontament polític. La dignitat de les persones ha d’anar per damunt de qualsevol política”, diu Martín, que subratlla que la immigració no és el problema de les Illes, sinó que n’hi ha molts més encara per a solucionar i esdevenir una societat més justa i digna. L’inconvenient és que el govern espanyol té les competències d’immigració i els consells insulars la dels menors que arriben, i s’acaben fent servir els immigrants com un pilota que va d’un costat a l’altre: “Hi ha víctimes que pateixen i algunes que es queden pel camí. No es pot permetre que siguin una moneda de canvi.”
I, per aquest motiu, Martín fa valdre la importància de la força de la societat civil. “Gràcies a això podem incidir en les autoritats, que veuen que hi ha una ciutadania prou sensible i que no vol acceptar de cap manera una situació que ens denigra a tots com a societat”, clou.
