Mig any de la “refundació” de la CUP: en què ha canviat?

Ara fa sis mesos justos, l’assemblea nacional de la CUP va aprovar les noves ponències que sorgides de l’anomenat Procés de Garbí, el cicle de reflexions internes per a redefinir el partit després d’encadenar alguns mals resultats electorals. Un dels canvis més vistosos d’aquella “refundació” ha estat l’elecció d’un secretari general, Non Casadevall, una figura creada per reforçar la imatge de la CUP de portes enfora i que els ciutadans poguessin posar cara al partit. Una necessitat creixent per la desconnexió dels electors: segons el darrer baròmetre del CEO, la cap de llista de la CUP a les darreres eleccions, Laia Estrada, és la més desconeguda de tots els dirigents polítics del parlament, amb un 31% de coneixement ciutadà.

Aquests resultats són els del baròmetre del novembre, amb enquestes fetes poques setmanes després de l’aprovació dels canvis interns de la CUP, però ben aviat se n’ha de publicar un de nou. Tot i això, a la CUP són prudents i demanen més temps perquè els canvis s’hi puguin reflectir. “La CUP i el moviment en general és una cosa àmplia, com un catamarà, que per desplaçar-lo cal temps. No sabem si en aquest CEO es veuran canvis en tan poc temps”, diu Bernat Lavaquiol, secretari nacional d’acció política, que espera que d’ací a dos anys, amb les eleccions municipals, la població percebi clarament el canvi. “Simplifiquem el missatge, que hi hagi una línia molt clara que la gent sàpiga identificar i veure què batallem i en quin sentit”, afegeix.

Aquests primers mesos, han posat la banya a millorar la comunicació a les xarxes socials, i han elaborat continguts propis amb un llenguatge més planer. Reconeixen que la CUP s’havia “acomodat” en unes xarxes socials, com Twitter, i n’havia descuidades unes altres, com TikTok, de les més populars ara com ara, però políticament explotada per l’extrema dreta. Han començat a potenciar la part audiovisual amb vídeos mirant a la càmera i exposant el programa de la CUP, però també han mirat de difondre el seu ideari publicant articles d’opinió sobre qüestions d’actualitat. Alhora, també han posat en marxa l’Aixada, un butlletí simplificat encarat a la comunicació interna, perquè militants i simpatitzants estiguin al dia de què fa el partit.

Aquests mesos també han posat en marxa les noves estructures organitzatives. Han constituït les noves assemblees territorials –amb un secretariat propi i un pla de treball enfocat a la realitat sociopolítica de cada territori– i noves sectorials temàtiques. Una de les més actives aquests darrers mesos ha estat la de llengua, que ha presentat un pla de xoc pel català amb propostes com la de fer una prova al final de l’ESO per a acreditar el nivell de la llengua, la incentivació amb beques dels estudis de filologia catalana o el reforç de la inspecció educativa per a assegurar el compliment de la immersió lingüística.

De fet, la defensa del català ha estat de les poques eines que el partit ha pogut fer servir per a tenir un cert impacte al parlament, on amb tan sols quatre diputats i fora de tota aritmètica política s’han quedat sense incidència. Ara bé, enmig de la política somorta de la Catalunya del PSC, sí que en van aconseguir gràcies a un informe jurídic del govern que desmentia que s’haguessin de pagar indemnitzacions per a aturar el Hard Rock, i que ells van fer públic. “És evident que al parlament la CUP està en una situació difícil”, reconeix Lavaquiol. “Tens un PSC que és establishment pur, és la política avorrida, de l’ordre i el seny. La nostra voluntat és tenir moments en què puguem incidir i esdevenir mediàtics. Malgrat ser quatre diputats, si la CUP té un projecte, serem capaços de condicionar tot l’arc parlamentari si definim una línia clara.”

Lavaquiol diu que ja ha quedat clar què no vol la CUP –”és de sentit comú dir que no té cap mena de sentit fer uns Jocs Olímpics”–, però que d’ara endavant s’esforçaran molt més a exposar les propostes en positiu. “No podem ser la tercera potència mundial en exportació de porcs, això ens fa fràgils. Ens cal una reconversió de l’agroindústria a agricultura relocalitzada, de proximitat i diversificada. El país podria generar 30.000 llocs de feina així”, exemplifica.

Noves cares públiques

L’elecció d’un secretari general en un partit de caràcter assembleari com la CUP despertava moltes incògnites, però aquests primers mesos n’han aclarit una mica més el rol. A la pràctica, tant Casadevall com Moreno fan de portaveus del partit, però a més és l’encarregat de les relacions polítiques amb les altres organitzacions. Això no vol dir que tota la visibilitat del partit passi per ells i no pels diputats, però d’aquesta manera potencien dues figures alienes al parlament, on ara com ara no tenen gaire marge de maniobra. Una realitat que, de fet, es repeteix a Junts i ERC, que tampoc no tenen ni els presidents ni els secretaris generals al parlament per la repressió.

De portes endins, també s’ha notat l’elecció de Berta Ramis com a coordinadora nacional de la CUP, màxima responsable de l’organització interna i de tenir controlats quins debats bateguen al partit, com es llegeix el país i com està la militància.

Una macroenquesta per a escoltar la societat

Una de les altres grans apostes del nou secretariat és acostar-se a tot allò que senten els ciutadans amb una macroenquesta, que s’anunciarà les setmanes o mesos vinents. “Les esquerres han tingut una pèrdua de suport molt forta, no podem anar amb la prepotència de dir a la gent què cal fer. Hem d’escoltar, veure què creuen que s’ha fet malament i cap a on cal anar. Com podem oferir esperança”, diu Lavaquiol.

Amb aquesta mateixa voluntat, i amb la mirada posada a les eleccions municipals del 2027, també faran unes jornades territorials per a repensar com ha de ser el país, tant des de l’àmbit econòmic com dels serveis públics, la llengua i la cultura. “Volem interpel·lar la societat de cada territori perquè vinguen a cada sessió monogràfica a escoltar què vol la gent. I a partir d’aquí, construir un programa polític territorial.”