28.02.2020 - 21:50
Caram, a les terres de Lleida estan més malament que no pas a la Franja! A Saidí la llum no se’n va cada dia, ni una ni unes quantes vegades. La companyia, Endesa, ho fa menys sovint, pel que em diuen la família i els veïns. Ho fa només que caiguin quatre gotes i són quasi sempre microtalls, curtcircuits breus. Però en la nostra experiència pròpia, sí que et pot deixar quatre hores i quart sense electricitat, com va passar diumenge, de les 11 a un quart de 4 de la tarda. I t’has de fer un dinar fred, perquè ara la cuina també és elèctrica i ho és el forn i, no cal dir-ho, el micro. Però la qüestió és la mateixa: talls de llum repetits, amb més o menys freqüència, sense que s’hi pugui fer res: la xarxa és tan malmesa i fa tant que Endesa no l’adoba que els talls d’electricitat són el pa, si no de cada dia, d’unes quantes vegades al mes.
Delícies de la vida rural, és profecia. De la vida rural que, dona, sí que s’ha anat buidant en aquestes terres, però de serveis. No tant de gent –els emigrants ho compensen– sinó de serveis públics, tant els que no pagues com el que, la llum, sí que pagues. Prou de parlar del món rural amb clixés cool a l’últim grunyit de la moda, com si no bastessin els de sempre repetits des de sempre. Món rural abandonat pels serveis públics i parapúblics.
Quan anem a esmorzar dilluns al bar abans de sortir cap a Barcelona el Segre encara no ha arribat, el trobem a la Panadella. A la portada, una alegria de debò. Teniu la foto amunt: uns quants consistoris han creat un ‘Registre per comptabilitzar els microtalls de llum en una vintena de pobles’. Municipis de quatre comarques, que aviat és dit: les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell. Terres productives, pencaires. Si no en tenien prou amb la manera com van les coses en els negocis del camp, els talls de llum en una economia tan dominada per l’electricitat (no solar) clamen al cel. Com que brams d’ase no hi arriben, al cel, s’han posat a la feina, els ajuntaments. A veure què diu Endesa.
L’ajuntament de l’Albagés ha obert un fil de Twitter al web oficial per recollir els incidents del poble. Sarcàstic, murri: ‘Benvinguts a un poble on els estornells són molt intel·ligents i en el qual cada dia l’elèctrica Endesa regala més de cinc microtalls.’ Què hi pinten, els estornells? Doncs que l’elèctrica els dóna la culpa dels talls i es queda ben ampla, amb tota la barra.
De moment ningú que conegui no ha hagut de canviar res a casa ni al magatzem per les avaries que poden causar, i causen, els talls en els diversos estris i andròmines que funcionen elèctricament, que quan t’hi fixes resulta que són moltíssims. És que no funciona ni la calefacció. Com que va amb gasoil no hi penses, però, és clar, la connexió de la caldera és elèctrica. En fi, que cadascú faci la llista de coses que paga i no digueu que no és l’hora de més energia solar.
Consistoris de la Franja, fem com a les comarques catalanes, igual que han fet els pagesos del Baix Cinca i del Segrià respecte del comerç espantós de la fruita dolça. Unir-se als ajuntaments que han reaccionat als microtalls endesians. Ara l’elèctrica aquesta diu que per als propers dos anys té previstos 48 milions d’euros a Lleida per a adobar la cosa. I el director general d’Energia de la Generalitat, Pere Palacín, s’ha hagut de reunir a Lleida amb els presidents de set consells comarcals: els ha promès que el govern hi instal·larà registradors en àrees concretes de la xarxa elèctrica per mesurar la qualitat i la continuïtat (!) del subministrament i actuar-hi si cal.
Com si fóssim als inicis de la llum elèctrica, tu. Però almenys ha quedat clar que els estornells són intel·ligents i saben bé on viuen i qui els vol mal.
‘Se n’ha anat la llum’, fan els versos d’en Casasses que el meu home anava dient tota l’estona, ‘deu estar al lavabo’. Feta merda, sí.
