21.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.01.2024 - 22:40
La crisi derivada de l’abocament de microplàstics a la costa de Galícia ha catapultat a la primera línia de l’actualitat un material que, tot i ser omnipresent en molts processos industrials, era fins ara desconegut per bona part de la població.
Però la costa gallega no és pas l’única afectada per aquest material, que no és biodegradable i que la Comissió Europea avisa que pot ser tòxic tant per a persones com per a animals i plantes. Les platges catalanes –particularment les del Camp de Tarragona i les de Menorca– fa anys que acumulen centenars de milions de bocins de plàstic, segons que denuncien organitzacions ecologistes del país. És una crisi ecològica que, durant anys, s’ha cuit a foc lent amb la inacció de les autoritats, però que no ha estat fins ara que s’ha posat en relleu.
El Camp de Tarragona, zona zero de la contaminació
Fa anys, si no dècades, que microplàstics i banyistes conviuen –en major o menor grau– a les platges del Camp de Tarragona. Tanmateix, el problema va restar fora del focus mediàtic fins l’any 2018, quan un episodi de pluja torrencial acompanyat de fortes ventades va fer arribar milions de bocins de plàstic a la platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragonès). Pocs mesos després, l’ONG ambiental Good Karma Projects va determinar que la platja hi havia entre 30 i 90 milions de microplàstics, l’equivalent a una concentració entre 500 bocins de plàstic i 3.000 per metre quadrat. En una acció coordinada el 2021, un grup de voluntaris de l’ONG va recuperar 800.000 microplàstics a la platja en tan sols dues hores.
La de la Pineda –que l’ONG qualifica la platja més contaminada per microplàstics del món– certament no ha estat l’única de l’àrea que ha estat colgada per aquesta marea de plàstic. El juliol del 2019 també es van detectar microplàstics en grans quantitats a la sorra –i les aigües– de platges de Tarragona, com ara la platja del Miracle, la platja Llarga i la platja de l’Arrabassada. Aquesta presència de microplàstics a les platges del Camp de Tarragona no ha fet sinó augmentar aquests darrers anys: si Good Karma Projects va recollir-ne més de 700.000 bocins el 2021, l’any següent aquesta xifra s’enfilà fins als dos milions.
L’any 2020, després de les primeres feines d’anàlisi a la platja de la Pineda, l’ONG va decidir de seguir el rastre dels bocins de plàstic tot remuntant el riu Francolí fins al complex petroquímic de Tarragona, on trobà –i fotografià– milions de microplàstics a les portes de les fàbriques. A partir d’aquestes proves, l’organització determinà allò que feia temps que sospitava: que l’origen de la contaminació, tot i la negativa del sector, era al complex petroquímic.
A Menorca, un problema particularment greu
Tot i ser un element clau per a la indústria petroquímica, les fuites de bocins de plàstic són molt habituals tant en el procés productiu com en el de transport, atesa l’escassa mida –de pocs mil·límetres, a tot estirar– i el baix cost d’aquest material, que fa més rendible tornar-lo a produir que no pas intentar-los recuperar en cas de fuita. Amb el pas del temps, aquests bocins de plàstic s’acumulen al clavegueram i a les lleres de rius, com ara el Francolí, que fan com a corretja de transmissió fins a la mar quan hi ha ventades o episodis de pluja intensa.
Aquest flux, de retruc, ajuda a entendre per què la contaminació per bocins de plàstic no ha restat, ni de bon tros, confinada a les platges del Camp de Tarragona. Aquests darrers anys, els bocins de plàstic de les platges tarragonines han començat a arribar en quantitats com més va més importants a les Illes per la força dels corrents marins.
Tot i que afecta tot l’arxipèlag, la problemàtica és particularment greu a l’illa de Menorca, segons que explica en declaracions a VilaWeb Víctor Carretero, tècnic de medi marí del GOB a Menorca.
“De bocins de plàstic n’hi ha des de fa molts anys a Menorca, però sí que és cert que en els darrers anys hem vist com han anat augmentant”, diu Carretero, que afegeix que hi ha “un 99% de probabilitats” que els microplàstics que arriben a les costes menorquines provinguin del Camp de Tarragona.
“Al començament, fa uns quants anys, no se’n veien gaires, de microplàstics. Ara veiem que cada vegada n’hi ha més; en trobem pertot arreu”, explica el tècnic. “En un tupper petit de sorra de platja, de menys de dos litres, hem arribat a trobar 400 microplàstics, perquè te’n facis una idea”, afegeix. L’any 2022, el GOB denuncià que la platja de Son Bou, a Alaior, contenia pel cap baix 1,6 milions de microplàstics, una xifra que avisà que era conservadora i que podia ser inferior a la d’unes altres platges al nord de l’illa.
Tot i això, Carretero explica que no ha estat fins a l’esclat de la crisi dels bocins de plàstic a Galícia que el Consell de Menorca no ha decidit de passar a l’acció i demanar ajuda per carta al Ministeri de Transició Energètica espanyol per a fer front al problema. “Sempre ho hem denunciat per xarxes, però no se n’havia parlat mai. No s’hi ha donat mai la importància que creiem que s’hi hauria d’haver donat. Ara passa això de Galícia i de sobte tenim el president del Consell demanant ajuda al govern espanyol. Que benvinguda sigui, és clar, però cal remarcar que això no és res de nou: fa tres anys que ho denunciem”, diu.
Demanen canvis legals per a aturar la contaminació
Per a aturar la contaminació de bocins de plàstic, el grup demana auditories que garanteixin que no se’n perden en el procés de producció i transport, com també canvis legals perquè aquests materials siguin tractats com a contaminants. “Els microplàstics no es consideren una matèria primera, ni tampoc un residu: són una matèria que s’ha modificat. Això representa un buit legal que fa que ningú se’n faci càrrec si es perden o cauen a la mar, com sí que passa amb el petroli, per exemple”, explica Carretero. I afegeix: “No es transportarien mai substàncies perilloses o contaminants als contenidors superiors d’un vaixell de càrrega, que són els més propensos a caure a la mar. Els microplàstics, en canvi, molt sovint es transporten en aquests contenidors, i acaben caient i escampant-se per l’aigua.”
“Com que són un material tan barat, les empreses no els fa res si en perden pertot arreu: a nosaltres, de fet, fins i tot ens han explicat que, si els sacs es punxen mentre els carreguen als vaixells, és habitual que els operadors els escombrin cap a la mar, en compte d’intentar-los de recuperar”, afegeix. I sentencia: “Si no els considerem com a residus, res d’això no canviarà.”
L’abocament al Camp de Tarragona arriba als tribunals
La crisi a Galícia no tan sols ha desencadenat un canvi d’actitud sobre els bocins de plàstic a Menorca. Al Principat, el fiscal de la Sala de Medi Ambient de Tarragona, Antonio Vercher, ha decretat aquesta setmana l’obertura d’una investigació per a aclarir l’origen dels microplàstics que contaminen les platges de la ciutat. Al decret que ordena la investigació, segons que avançà l’agència Efe la setmana passada, Vercher demana d’abordar el cas amb la nova perspectiva que puguin aportar les dades obtingudes en l’aparició recent de microplàstics a Galícia.
Fa pocs mesos, en resposta d’una denúncia presentada conjuntament a l’octubre per Good Karma Project i l’ONG ambiental Surfrider Foundation, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat obrí un expedient a vuit empreses del complex petroquímic de Tarragona per un presumpte incompliment de la llei de responsabilitat ambiental: Repsol, Dow Chemical, Basell Polioefinas, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Katoen Natie, Schmidt i Ravao Plásticos. Tot i que el departament, fins ara, no ha informat de l’estat de la investigació, dimecres l’executiu anuncià que l’expedient s’havia ampliat a cinc empreses més del complex, tot i que no va dir quines.
L’any 2019, Good Karma Project i Surfrider Foundation ja van presentar una denúncia conjunta contra Basell Poliolefinas, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Katoen Natie, Schmidt, Ravago Plásticos, Repsol i Dow Chemical per l’abocament de microplàstics, com també ho denuncià el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil dos anys més tard, el 2021. Tanmateix, en tots dos casos, les diligències van acabar arxivant-se perquè no es van poder identificar els autors de l’abocament.
